Misteri d'Elx: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
|data_celebració= 14 i 15 d'agost; 1 de novembre |
|data_celebració= 14 i 15 d'agost; 1 de novembre |
||
}} |
}} |
||
El '''Misteri d'Elx''' (també anomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assumpció]] i Coronació de la [[Mare de Déu]] que se celebra a [[Elx]] des de l'[[edat mitjana al País Valencià|edat mitjana]]. És una de les poques |
El '''Misteri d'Elx''' (també anomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assumpció]] i Coronació de la [[Mare de Déu]] que se celebra a [[Elx]] des de l'[[edat mitjana al País Valencià|edat mitjana]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatitzada que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref> |
||
L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[ |
L'obra es divideix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Parroquial de Santa Maria (Elx)|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del [[segle XV]], contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elx musulmà]] en [[1265]] i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de desembre]] de [[1370]], en la propera localitat costanera de [[Santa Pola]]. |
||
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals |
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals a l'interior de les esglésies per part del [[Concili de Trento]]. Va ser el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar amb aquesta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del bisbe d'Oriola. |
||
Tots i cadascun dels personatges són representats per |
Tots i cadascun dels personatges són representats per homes; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és una mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mitjana]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaixement]]. |
||
El 18 de maig de [[2001]], la [[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat''. Alguns altres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interès Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]]; així com la ''Corbata de l'Ordre d'[[Alfons X el Savi]] del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Ordre d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Afers exteriors, en [[1990]], etc. |
El 18 de maig de [[2001]], la [[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat''. Alguns altres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interès Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]]; així com la ''Corbata de l'Ordre d'[[Alfons X el Savi]] del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Ordre d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Afers exteriors, en [[1990]], etc. |
||
==Obra== |
==Obra== |
||
El |
El suport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elx més antiga que es coneix és de [[1625]]. La més antiga actualment conservada és de 1709.<ref>{Ref-llibre |cognom=Gómez Muntané &Massip Bonet |nom=Maricarmen &Francesc |títol= Misteri d’Elx / Misterio de Elche. Consueta de 1709|url= https://www.academia.edu/4216545/El_Misteri_dElx-_Misterio_de_Elche|llengua=castellà |editorial=Tirant lo Blanch |data=2010 |isbn=9788498767391}}</ref>{Ref-llibre |cognom=Massip Bonet |nom=Francesc |títol=La Festa d’Elx i els misteris medieval europeus |url=https://www.academia.edu/4210311/La_Festa_dElx_i_els_misteris_medievals_europeus |llengua=català |editorial=Ajuntament d’Elx |data=1991 |isbn=8477849080}}</ref>{Ref-llibre |cognom=Quirante Santacruz |nom=Luis |títol=Del teatro del Misteri al misterio del teatro |url=http://books.google.es/books?id=B7LoQvi4cR8C&pg=PA64&dq=El+Consueta&hl=ca&sa=X&ei=pBgMUYujK_SW0QXipYHoBg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=El%20Consueta&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2001 |pàgines=p.63-64 |isbn=8437051495}}</ref> |
||
=== |
===Jornada Primera=== |
||
També |
També anomenada " La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença amb Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'església. L'[[Arxipreste]] i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una mena de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Passions i misteris |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b20ff62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref> |
||
Una volta |
Una volta al cadafal, s'enfila dalt del llit i s'hi agenolla mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se amb el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on davalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en vuit gallons en el seu descens, a l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyin en el moment de la mort. L'àngel trna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare. |
||
[[Santa Paca Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan |
[[Santa Paca Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristesa. |
||
Pujant cap al cadafal, l'apòstol [[Sant Pere]], portant |
Pujant cap al cadafal, l'apòstol [[Sant Pere]], portant les claus del cel, es mostra sorprès pels esdeveniments. Arribat al llit de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aqueix moment, tres [[apòstol]]s (que entren a l'església per tres portes diferents) se saluden a l'andador i canten sorpresos per aquesta coincidència el cèlebre Ternari. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de [[Tomàs apòstol|Sant Tomàs]]) entonaran una [[Salve]] a la Mare de Déu. |
||
Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri |
Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta demana als seus fills que l'enterren a la [[Vall de Josafat]]. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant funeral. |
||
Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') |
Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') davallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, alhora que tornen a pujar entonant els mateixos càntics del començament. L'arxiprest de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de la imatge que representa el cos difunt de la Maredéu. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el ram daurat. D'aquesta manera es clou la primera jornada. |
||
=== |
===Jornada Segona=== |
||
També |
També anomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'Arxiprest i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Maredéu. Els segueixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobe i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal. |
||
Sant Pere recull |
Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Maredéu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, acte seguit, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament. |
||
Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el [[salm]] ''In exitu Israel d' |
Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el [[salm]] ''In exitu Israel d'Egipto'', propi de la litúrgia d'[[exèquies]]. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de [[jueu]]s apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tard. |
||
El [[Rabí|Gran Rabí]], que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, comencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda. |
El [[Rabí|Gran Rabí]], que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i comencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda. |
||
Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen ser [[Baptisme|batejats]], cantant |
Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Baptisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la Maredéu. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de Maria. |
||
L'orgue de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant |
L'orgue de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant l'ànima de la Maredéu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes surten fins la porta de l'església per recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'[[Índia]], on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant perdó a l'Assumpta. |
||
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], comença a baixar. |
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], comença a baixar. Porta a les mans una corona daurada, la deixa caure amb una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "Visca la Mare de Déu!". |
||
La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Gloria Patri]]''. |
La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Gloria Patri]]''. |
||
| Línia 70: | Línia 70: | ||
{{Commonscat|Misteri d'Elx}} |
{{Commonscat|Misteri d'Elx}} |
||
*[http://www.rialc.unina.it/elx.htm Misteri d'Elx a RIALC] |
*[http://www.rialc.unina.it/elx.htm Misteri d'Elx a RIALC] |
||
| ⚫ | |||
*[http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elx] |
*[http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elx] |
||
*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elx] |
*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elx] |
||
| ⚫ | |||
*[[Antonio de Ribera]] |
*[[Antonio de Ribera]] |
||
Revisió del 15:42, 28 ago 2014
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Elx  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Immaterial | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Elx (el Baix Vinalopó) | |||
| ||||
 | ||||
El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que se celebra a Elx des de l'edat mitjana. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatitzada que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.[1]
L'obra es divideix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà en 1265 i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals a l'interior de les esglésies per part del Concili de Trento. Va ser el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'un rescripte pontifici, el permís per a continuar amb aquesta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del bisbe d'Oriola.
Tots i cadascun dels personatges són representats per homes; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és una mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mitjana, del Barroc i del Renaixement.
El 18 de maig de 2001, la UNESCO ho va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Alguns altres els reconeixements al Misteri són: "Monument Nacional" pel govern de la Segona República Espanyola, en 1931; "Festa d'Interès Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en 1980; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; així com la Corbata de l'Ordre d'Alfons X el Savi del Ministeri d'Educació i Ciència, en 1988; i "Corbata de l'Ordre d'Isabel la Catòlica" del Ministeri d'Afers exteriors, en 1990, etc.
Obra
El suport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a consueta, llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elx més antiga que es coneix és de 1625. La més antiga actualment conservada és de 1709.[2]{Ref-llibre |cognom=Massip Bonet |nom=Francesc |títol=La Festa d’Elx i els misteris medieval europeus |url=https://www.academia.edu/4210311/La_Festa_dElx_i_els_misteris_medievals_europeus |llengua=català |editorial=Ajuntament d’Elx |data=1991 |isbn=8477849080}}</ref>{Ref-llibre |cognom=Quirante Santacruz |nom=Luis |títol=Del teatro del Misteri al misterio del teatro |url=http://books.google.es/books?id=B7LoQvi4cR8C&pg=PA64&dq=El+Consueta&hl=ca&sa=X&ei=pBgMUYujK_SW0QXipYHoBg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=El%20Consueta&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2001 |pàgines=p.63-64 |isbn=8437051495}}</ref>
Jornada Primera
També anomenada " La Vespra", té lloc el 14 d'agost. Comença amb Maria, Maria Salomé, Maria Jacobé i sis àngels presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'orgue de l'església. L'Arxipreste i els Cavallers Electes recorren l'andador cap a l'escenari cadafal i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una mena de Viacrucis, la Passió de Crist.[3]
Una volta al cadafal, s'enfila dalt del llit i s'hi agenolla mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se amb el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on davalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en vuit gallons en el seu descens, a l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la una palma. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyin en el moment de la mort. L'àngel trna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.
Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'Evangeli. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristesa.
Pujant cap al cadafal, l'apòstol Sant Pere, portant les claus del cel, es mostra sorprès pels esdeveniments. Arribat al llit de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aqueix moment, tres apòstols (que entren a l'església per tres portes diferents) se saluden a l'andador i canten sorpresos per aquesta coincidència el cèlebre Ternari. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de Sant Tomàs) entonaran una Salve a la Mare de Déu.
Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta demana als seus fills que l'enterren a la Vall de Josafat. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant funeral.
Les portes del cel s'obren i cinc àngels (araceli) davallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, alhora que tornen a pujar entonant els mateixos càntics del començament. L'arxiprest de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de la imatge que representa el cos difunt de la Maredéu. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el ram daurat. D'aquesta manera es clou la primera jornada.
Jornada Segona
També anomenada Festa, té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'Arxiprest i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Maredéu. Els segueixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobe i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.
Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Maredéu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, acte seguit, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament.
Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el salm In exitu Israel d'Egipto, propi de la litúrgia d'exèquies. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de jueus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tard.
El Gran Rabí, que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i comencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.
Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la virginitat de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser batejats, cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la Maredéu. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de Maria.
L'orgue de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. L'araceli torna a baixar, portant l'ànima de la Maredéu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes surten fins la porta de l'església per recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'Índia, on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant perdó a l'Assumpta.
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la Santíssima Trinitat, comença a baixar. Porta a les mans una corona daurada, la deixa caure amb una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "Visca la Mare de Déu!".
La Santíssima Trinitat i l'araceli han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Gloria Patri.
Museu i Casa de la Festa
El Museu de la Festa naix amb la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conèixer als qui ens visiten al llarg de l'any. Disposa de dues sales: l'una estàtica, on es mostra la posada en escena, i l'altra més dinàmica, on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja aquesta representació extraordinària.
Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realitzen els dies 11, 12 i 13.
D'aquesta manera, Elx és una de les poques ciutats que compta amb un equipament cultural d'aquesta tipologia, com també poden visitar-se a Algemesí -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, Morella -a les Sexennals-, Vilafranca del Penedès -dedicada a la Festa Major de Sant Fèlix- i Tarragona -dedicada a les Festes de Santa Tecla-. També s'està preparant un equipament similar a Vilanova i la Geltrú.
Referències
- ↑ misteridelx.com
- ↑ {Ref-llibre |cognom=Gómez Muntané &Massip Bonet |nom=Maricarmen &Francesc |títol= Misteri d’Elx / Misterio de Elche. Consueta de 1709|url= https://www.academia.edu/4216545/El_Misteri_dElx-_Misterio_de_Elche%7Cllengua=castellà |editorial=Tirant lo Blanch |data=2010 |isbn=9788498767391}}
- ↑ «Passions i misteris». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misteri d'Elx |
| Persones | Josep Amat · Avel·lí Artís · Andreu-Avel·lí Artís · Joan Bofill · Joan Bonet · Anton Cañellas · Antoni Caralps · Josep M. Elias · Maria Rosa Farré · Josep Ferrer · Carles Ferrer · Josep M. Font · Feliu Formosa · Sebastià Gràcia · Samuel Haddas · Enric Jardí · Robèrt Lafont · Lluís Magaña · Francesc Manunta · Jordi Maragall · Joan Mercader · Francesc Noy · Francesc Orts · Daniel Pagès · Adolf Pizcueta · Josep M. Pons · Pere Ponsich · Antoni Puig · Josep M. Pujadas · Benet Ribas · Marina Rossell · Horacio Saenz · Ramon Sarró · Josep Solé · Òscar Tusquets · Joan Uriach · Francesc Vilardell | .svg) |
|---|---|---|
| Entitats | ||
| Jesús de Natzaret |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Història | |||||
| Teologia cristiana | |||||
| Escriptures | |||||
| Divisions | |||||
| Ritus i costums | |||||
| Cultura i societat |
| ||||