Eumènides: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Corrigé l'orthographe du nom grec. Supprimé l'étymologie fausse (voir version française, page de discussion). Le mot grec est d'étymologie inconnue.
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - The Remorse of Orestes (1862).jpg|thumb|200px|Les tres fúries castigant [[Orestes (mitologia)|Orestes]], per [[William-Adolphe Bouguereau]]]]
[[Fitxer:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - The Remorse of Orestes (1862).jpg|thumb|200px|Les tres fúries castigant [[Orestes (mitologia)|Orestes]], per [[William-Adolphe Bouguereau]]]]
'''Eumènides''' (''Eumenidae'', Εὐμενίδες), o '''Erínnies''' (''Erynnyes'') i pels romans '''Fúries''' (''Furiae'') o '''Dires''' (''Dirae'') foren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal. ''Erinnys'' derivaria del grec ἐρίνω ορ ἐρευνάω i seria el nom d'una deessa que buscava als criminals. Eumènides volia dir "el bon significat" i es va usar per primer cop amb l'absolució de [[Orestes (mitologia)|Orestes]] per la cort de l'[[areòpag]]. La paraula "fúria", per contra, fa referència a un dels efectes que causaven en les seves víctimes: embogir de furor.
'''Eumènides''' (''Eumenidae'', Εὐμενίδες), o '''Erínnies''' (grec ''Erí(n)nyes'') i pels romans '''Fúries''' (''Furiae'') o '''Dires''' (''Dirae'') foren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal. ''Erinnys'' (etimologia desconeguda) fou une deessa de la venjança. Eumènides volia dir "el bon significat" i es va usar per primer cop amb l'absolució de [[Orestes (mitologia)|Orestes]] per la cort de l'[[areòpag]]. La paraula "fúria", per contra, fa referència a un dels efectes que causaven en les seves víctimes: embogir de furor.


Sorgiren de la sang d'[[Úranos|Urà]] quan va ser castrat per [[Cronos]], i el seu nombre era indeterminat. Posteriorment, el poeta romà [[Virgili]] (probablement treballant sobre una font [[Alexandria|alexandrina]]) en va identificar tres: [[Al·lecto]] ("la implacable", que apareixia a la seva [[Eneida]]), [[Megera]] ("la gelosa") i [[Tisífone]] ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades eren representades amb ales de rat-penat o ocell, o amb el cos d'un gos.
Sorgiren de la sang d'[[Úranos|Urà]] quan va ser castrat per [[Cronos]], i el seu nombre era indeterminat. Posteriorment, el poeta romà [[Virgili]] (probablement treballant sobre una font [[Alexandria|alexandrina]]) en va identificar tres: [[Al·lecto]] ("la implacable", que apareixia a la seva [[Eneida]]), [[Megera]] ("la gelosa") i [[Tisífone]] ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades eren representades amb ales de rat-penat o ocell, o amb el cos d'un gos.

Revisió del 19:20, 31 ago 2014

Les tres fúries castigant Orestes, per William-Adolphe Bouguereau

Eumènides (Eumenidae, Εὐμενίδες), o Erínnies (grec Erí(n)nyes) i pels romans Fúries (Furiae) o Dires (Dirae) foren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal. Erinnys (etimologia desconeguda) fou une deessa de la venjança. Eumènides volia dir "el bon significat" i es va usar per primer cop amb l'absolució de Orestes per la cort de l'areòpag. La paraula "fúria", per contra, fa referència a un dels efectes que causaven en les seves víctimes: embogir de furor.

Sorgiren de la sang d'Urà quan va ser castrat per Cronos, i el seu nombre era indeterminat. Posteriorment, el poeta romà Virgili (probablement treballant sobre una font alexandrina) en va identificar tres: Al·lecto ("la implacable", que apareixia a la seva Eneida), Megera ("la gelosa") i Tisífone ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades eren representades amb ales de rat-penat o ocell, o amb el cos d'un gos.

Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant a Nèmesis, i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'infern en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un tabú, per por d'invocar-les, per això van rebre diferents noms eufemístics. Se'ls retia culte mitjançant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada també pel cristianisme).

Apareixen en diverses obres de ficció, com la Divina Comèdia de Dante, els quadres de Francis Bacon o en diversos còmics.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eumènides