Partit Unionista Democràtic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Cap resum de modificació
Línia 17: Línia 17:
El '''Partit Unionista Democràtic''' ([[anglès]] ''Democratic Unionist Party'', DUP), és un [[partit polític]] d’[[Irlanda del Nord]], escindit del [[Partit Unionista de l'Ulster]] el [[1971]], fundat per [[Ian Paisley]] i dirigit per [[Peter Robinson]], lligat a l[[’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster]], fundada pel propi Paisley. La seva ala jove, Associació Unionista Democràtica, és forta a la [[Universitat de Queens]] de [[Belfast]].
El '''Partit Unionista Democràtic''' ([[anglès]] ''Democratic Unionist Party'', DUP), és un [[partit polític]] d’[[Irlanda del Nord]], escindit del [[Partit Unionista de l'Ulster]] el [[1971]], fundat per [[Ian Paisley]] i dirigit per [[Peter Robinson]], lligat a l[[’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster]], fundada pel propi Paisley. La seva ala jove, Associació Unionista Democràtica, és forta a la [[Universitat de Queens]] de [[Belfast]].


Després dels [[Acords de St Andrews]] d'octubre de 2006, arribà a un acord amb [[Sinn Fein]] per a governar [[Irlanda del Nord]], malgrat l'oposició dels diputats Nigel Dodds, David Simpson i Gregory Campbell. El març de 2007 votà a favor de la devolució de poders, cosa que provocà la dimissió de l'europarlamentari [[Jim Allister]] i de set diputats, qui el desembre de 2007 fundaren [[Veu Tradicional Unionista]].
Després dels [[Acords de St Andrews]] d'octubre de 2006, arribà a un acord amb [[Sinn Féin]] per a governar [[Irlanda del Nord]], malgrat l'oposició dels diputats Nigel Dodds, David Simpson i Gregory Campbell. El març de 2007 votà a favor de la devolució de poders, cosa que provocà la dimissió de l'europarlamentari [[Jim Allister]] i de set diputats, qui el desembre de 2007 fundaren [[Veu Tradicional Unionista]].


== Història ==
== Història ==
El partit fou creat el 1971 per [[Ian Paisley]] i [[Desmond Boal]], amb altres dissidents del PUU. Va obtenir 8 escons a les [[eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1973]]. S'oposà als [[acords de Sunningdale]] i a qualsevol pacte amb els catòlics, en defensa de la classe treballadora protestant. Jim Allister fou eurodiputat de 1979 a 2004, quan fou substituït per Paisley. També té escons a Westminster.
El partit fou creat el 1971 per [[Ian Paisley]] i [[Desmond Boal]], amb altres dissidents del PUU. Va obtenir 8 escons a les [[eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1973]]. S'oposà als [[acords de Sunningdale]] i a qualsevol pacte amb els catòlics, en defensa de la classe treballadora protestant. Jim Allister fou eurodiputat de 1979 a 2004, quan fou substituït per Paisley. També té escons a Westminster.


Participà en la comissió del senador George J. Mitchell per a la pau i signà [[Acord de Belfast|Acord de Divendres Sant]], però es retirà de les converses quan hi fou admès el [[Sinn Fein]] sense que l’[[IRA]] deixés les armes, i després votà en  contra del referèndum de l'acord.  A les [[eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2003]] fou el partit més votat (30 escons) i a les del [[eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005|Parlament britànic de 2005]] va obtenir 9 escons, el més votat d'Irlanda del Nord. A les eleccions locals de 2005 va obtenir 182 consellers als 26 districtes nord-irlandesos, el més votat a [[Ballymena]], [[Ards]], Antrim, [[Ballymoney]], [[Banbridge]], [[Belfast]], [[Carrickfergus]], [[Coleraine (Derry)|Coleraine]], [[Craigavon]] i [[Newtonabbey]].
Participà en la comissió del senador George J. Mitchell per a la pau i signà [[Acord de Belfast|Acord de Divendres Sant]], però es retirà de les converses quan hi fou admès el [[Sinn Féin]] sense que l’[[IRA]] deixés les armes, i després votà en  contra del referèndum de l'acord.  A les [[eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2003]] fou el partit més votat (30 escons) i a les del [[eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005|Parlament britànic de 2005]] va obtenir 9 escons, el més votat d'Irlanda del Nord. A les eleccions locals de 2005 va obtenir 182 consellers als 26 districtes nord-irlandesos, el més votat a [[Ballymena]], [[Ards]], Antrim, [[Ballymoney]], [[Banbridge]], [[Belfast]], [[Carrickfergus]], [[Coleraine (Derry)|Coleraine]], [[Craigavon]] i [[Newtonabbey]].





Revisió del 14:35, 8 set 2014

Per a altres significats, vegeu «Partit Unionista Democràtic Sudanès».
Infotaula d'organitzacióDemocratic Unionist Party
Partit Unionista Democràtic
Dades
Nom curtDUP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaConservadorisme, Unionisme britànic
Alineació políticadreta
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 setembre 1971
FundadorIan Paisley Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPeter Robinson
Representació9 escons a Westminster
35 escons a Stormont
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.dup.org.uk/
Twitter (X): duponline Modifica el valor a Wikidata

El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d’Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel propi Paisley. La seva ala jove, Associació Unionista Democràtica, és forta a la Universitat de Queens de Belfast.

Després dels Acords de St Andrews d'octubre de 2006, arribà a un acord amb Sinn Féin per a governar Irlanda del Nord, malgrat l'oposició dels diputats Nigel Dodds, David Simpson i Gregory Campbell. El març de 2007 votà a favor de la devolució de poders, cosa que provocà la dimissió de l'europarlamentari Jim Allister i de set diputats, qui el desembre de 2007 fundaren Veu Tradicional Unionista.

Història

El partit fou creat el 1971 per Ian Paisley i Desmond Boal, amb altres dissidents del PUU. Va obtenir 8 escons a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1973. S'oposà als acords de Sunningdale i a qualsevol pacte amb els catòlics, en defensa de la classe treballadora protestant. Jim Allister fou eurodiputat de 1979 a 2004, quan fou substituït per Paisley. També té escons a Westminster.

Participà en la comissió del senador George J. Mitchell per a la pau i signà Acord de Divendres Sant, però es retirà de les converses quan hi fou admès el Sinn Féin sense que l’IRA deixés les armes, i després votà en  contra del referèndum de l'acord.  A les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2003 fou el partit més votat (30 escons) i a les del Parlament britànic de 2005 va obtenir 9 escons, el més votat d'Irlanda del Nord. A les eleccions locals de 2005 va obtenir 182 consellers als 26 districtes nord-irlandesos, el més votat a Ballymena, Ards, Antrim, Ballymoney, Banbridge, Belfast, Carrickfergus, Coleraine, Craigavon i Newtonabbey.