Rosari Monumental de Montserrat: diferència entre les revisions
| Línia 24: | Línia 24: | ||
====Primer Misteri de Goig==== |
====Primer Misteri de Goig==== |
||
L'Anunciació. Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de [[marbre]] de [[Francesc Pagès i Serratosa]] ([[1896]]). |
L'Anunciació. Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de [[marbre]] de [[Francesc Pagès i Serratosa]] ([[1896]]). |
||
====Segon Misteri de Goig==== |
====Segon Misteri de Goig==== |
||
| ⚫ | |||
La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Obra d'[[Enric Sagnier i Villavecchia]], amb l'escultura de la ''Visitació'' de [[Venanci Vallmitjana i Barbany]] ([[1902]]). |
La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Obra d'[[Enric Sagnier i Villavecchia]], amb l'escultura de la ''Visitació'' de [[Venanci Vallmitjana i Barbany]] ([[1902]]). |
||
====Tercer Misteri de Goig==== |
====Tercer Misteri de Goig==== |
||
El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Josep Puig i Cadafalch]] i de l'escultor [[Josep Llimona]] ([[1901]]). És una capelleta de forma neogòtica que tanca, amb una reixa de ferro forjat la representació ceràmica, voltada amb un marc de pedra. És un naixement de Jesús fet amb maiòliques de colors verd, groc, blau, marró, blanc, lila i alguns reflexes metàl·lics. St. Josep està a un costat, amb el cap de l'ase que li surt pel darrera; la Verge, al centre de la composició, agafa el nen en braços i tenen el bou al seu costat. Davant seu hi ha tres pastors adorant, un d'ells li ha portat com a ofrena un be. Al primer terme hi ha uns testos amb flors, les mateixes que decoren la part inferior. A la zona superior veiem una sèrie d'àngels a banda i banda que sostenen una fil·lactèlia amb lletres gòtiques.<ref name="patmapa"/> És de destacar la riquesa de les vestidures, sobretot les de Josep, Maria i un dels pastors. Hi ha una gran riquesa de detalls, diversosn tipus de figures, posicions. Ja com a remat, a la part superior, hi ha tot d'elements neogòtics de pedra amb motius florals i un pinacle superior coronat per una creu.<ref name="patmapa"/> Fou innaugurat el 27 de maig de 1901.<ref name="patmapa"/> És una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_18348 | títol=Tercer Misteri de Goig | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref><ref>{{coord|41.592359|N|1.839791|W|scale:1000}}</ref> |
|||
El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Josep Puig i Cadafalch]] i de l'escultor [[Josep Llimona]] ([[1901]]). |
|||
====Quart Misteri de Goig==== |
====Quart Misteri de Goig==== |
||
| ⚫ | |||
La Presentació de Jesús en el Temple. Obra de l'arquitecte [[Joan Martorell i Montells]] i de l'escultor [[Josep Maria Barnadas]] ([[1904]]). |
La Presentació de Jesús en el Temple. Obra de l'arquitecte [[Joan Martorell i Montells]] i de l'escultor [[Josep Maria Barnadas]] ([[1904]]). |
||
====Cinquè Misteri de Goig==== |
====Cinquè Misteri de Goig==== |
||
Troballa de Jesús en el Temple. Obra igualment de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas ([[1906]]). |
Troballa de Jesús en el Temple. Obra igualment de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas ([[1906]]). |
||
<gallery> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
</gallery> |
|||
===Misteris de Dolor=== |
===Misteris de Dolor=== |
||
| Línia 59: | Línia 58: | ||
La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Antoni Gaudí]] i dels escultors Josep Llimona (''Crist ressuscitat'') i [[Dionís Renart]] (''Les Tres Maries'') ([[1903]]-[[1916]]). |
La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Antoni Gaudí]] i dels escultors Josep Llimona (''Crist ressuscitat'') i [[Dionís Renart]] (''Les Tres Maries'') ([[1903]]-[[1916]]). |
||
====Segon Misteri de Glòria==== |
====Segon Misteri de Glòria==== |
||
L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Bonaventura Bassegoda i Amigó]] i de l'escultor [[Josep Reynés]] ([[1903]]). És una placa rectangular de marbre amb un relleu que representa l'ascensió de Jesús en un baix i mig relleu. De fet són dues lloses unides, la superior ha estat treballada en baix relleu i la inferior, en baix i mig relleu; totes dues estan envoltades per un marc motllurat amb tot de relleus com ara volutes, la senyera o motius florals. Aquest té algunes aplicacions de bronze amb el tetramorf i tres arcs neogòtics. Als angles de la part inferior hi ha éssers monstruosos i altres motius vegetals. A sota hi ha una placa de marbre amb inscripcions amb lletra neogòtica. Encara per sota d'aquesta, trobem graons i una barana amb cintes on hi ha gravat: Ofrena d'en Pere Grau Maristany y Oliver a la Santa Verge de Montserrat en l'any de 1903. La barana tanca l'accés i els canelobres que emmarquen el conjunt de ferro forjat.<ref name="patmapa"/> Fou innaugurada el 27 de juliol de 1903, en època de l'abat Josep Deàs.<ref name="patmapa"/> L'obra està inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_18347 | títol=Segon Misteri de Glòria | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref><ref>{{coord|41.592359|N|1.839791|W|scale:1000}}</ref> |
|||
L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Bonaventura Bassegoda i Amigó]] i de l'escultor [[Josep Reynés]] ([[1903]]). |
|||
====Tercer Misteri de Glòria==== |
====Tercer Misteri de Glòria==== |
||
La [[Pentecosta]]. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas (s'ignora la data). |
La [[Pentecosta]]. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas (s'ignora la data). |
||
Revisió del 14:04, 14 set 2014
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monument  | |||
| Arquitecte | Enric Sagnier i Villavecchia | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Collbató (Baix Llobregat) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 16816 | |||
.jpg)
El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.
El camí està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.
En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.
Els Quinze Misteris
Misteris de Goig
Primer Misteri de Goig
L'Anunciació. Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de marbre de Francesc Pagès i Serratosa (1896).
Segon Misteri de Goig
La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia, amb l'escultura de la Visitació de Venanci Vallmitjana i Barbany (1902).
Tercer Misteri de Goig
El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1901). És una capelleta de forma neogòtica que tanca, amb una reixa de ferro forjat la representació ceràmica, voltada amb un marc de pedra. És un naixement de Jesús fet amb maiòliques de colors verd, groc, blau, marró, blanc, lila i alguns reflexes metàl·lics. St. Josep està a un costat, amb el cap de l'ase que li surt pel darrera; la Verge, al centre de la composició, agafa el nen en braços i tenen el bou al seu costat. Davant seu hi ha tres pastors adorant, un d'ells li ha portat com a ofrena un be. Al primer terme hi ha uns testos amb flors, les mateixes que decoren la part inferior. A la zona superior veiem una sèrie d'àngels a banda i banda que sostenen una fil·lactèlia amb lletres gòtiques.[1] És de destacar la riquesa de les vestidures, sobretot les de Josep, Maria i un dels pastors. Hi ha una gran riquesa de detalls, diversosn tipus de figures, posicions. Ja com a remat, a la part superior, hi ha tot d'elements neogòtics de pedra amb motius florals i un pinacle superior coronat per una creu.[1] Fou innaugurat el 27 de maig de 1901.[1] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1][2]
Quart Misteri de Goig
La Presentació de Jesús en el Temple. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i de l'escultor Josep Maria Barnadas (1904).
Cinquè Misteri de Goig
Troballa de Jesús en el Temple. Obra igualment de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas (1906).
Misteris de Dolor
Primer Misteri de Dolor
L'Oració de Jesús en l'Hort de Getsemaní. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Josep Campeny (1897).
Segon Misteri de Dolor
La Flagel·lació. Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1898).
Tercer Misteri de Dolor
La Coronació d'Espines. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor Anselm Nogués (1901).
Quart Misteri de Dolor
El Camí cap al Calvari portant la Creu. Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor (1899).
Cinquè misteri de Dolor
El cinquè misteri de dolor, o la Crucifixió de Jesús és obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896). El Cinquè Misteri de Dolor' és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un dels pocs misteris que trobem situat a l'esquerra del camí, ubicat en un revol de la recta final que porta a la santa cova, destacant per sobre del conjunt. Representa la crucifixió i mort de Crist. La creu és força carregada d'ornaments, destacant el complex treball fet de ferro forjat. A una banda de la creu hi ha el Crist crucificat. A la part del darrera hi ha aplics decoratius fets en bronze: coronat el conjunt un cap d'àliga i als braços, un cap de lleó i un de brau. Als peus de la creu hi ha un cap d'àngel, es tracta del tetramorf, els animals dels evangelistes. El conjunt és envoltat a la part inferior d'una reixa de ferro.[1] El cinquè misteri de dolor del rosari monumental de Montserrat fou inaugurat l'11 d'octubre de 1896.[1]
-
Tercer Misteri de Dolor -
Quart Misteri de Dolor
Misteris de Glòria
Primer Misteri de Glòria
La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916).
Segon Misteri de Glòria
L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l'escultor Josep Reynés (1903). És una placa rectangular de marbre amb un relleu que representa l'ascensió de Jesús en un baix i mig relleu. De fet són dues lloses unides, la superior ha estat treballada en baix relleu i la inferior, en baix i mig relleu; totes dues estan envoltades per un marc motllurat amb tot de relleus com ara volutes, la senyera o motius florals. Aquest té algunes aplicacions de bronze amb el tetramorf i tres arcs neogòtics. Als angles de la part inferior hi ha éssers monstruosos i altres motius vegetals. A sota hi ha una placa de marbre amb inscripcions amb lletra neogòtica. Encara per sota d'aquesta, trobem graons i una barana amb cintes on hi ha gravat: Ofrena d'en Pere Grau Maristany y Oliver a la Santa Verge de Montserrat en l'any de 1903. La barana tanca l'accés i els canelobres que emmarquen el conjunt de ferro forjat.[1] Fou innaugurada el 27 de juliol de 1903, en època de l'abat Josep Deàs.[1] L'obra està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1][3]
Tercer Misteri de Glòria
La Pentecosta. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas (s'ignora la data).
Quart Misteri de Glòria
L'Assumpció de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Venanci Vallmitjana (1900).
Cinquè Misteri de Glòria
La Coronació de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Joan Flotats (1906).
-
Primer Misteri de Glòria -
Cinquè Misteri de Glòria
Via Crucis
Paral·lelament al Rosari Monumental es construí entre 1904 i 1916 en altre vessant de la muntanya el Via Crucis, altre conjunt escultòric monumental compost per 14 estacions representant la Passió de Crist. Sufragat per la Confraria del Via Crucis Perpetu i Vivent de Barcelona, fou obra d'Enric Sagnier i Villavecchia (llavors arquitecte titular de la Basílica de Montserrat) i Eduard Mercader, mentre que l'escultura corregué en la seva totalitat a càrrec d'Eusebi Arnau -autor dels models, que executava el tallista Joan Pujol-. El conjunt desenvolupat per Sagnier tenia un estil vagament gaudinià, perceptible per les superfícies rugoses de pedra buixardada i els pinacles naturalistes. A més de l'obra escultòrica s'erigí al final del recorregut la Capella de la Soledat (1915-1916), templet d'influència oriental inspirat en el sepulcre de Jesús, amb pintures de Darius Vilàs i una escultura de Josep Llimona. El Via Crucis fou destruït el 1936 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, restant en l'actualitat un únic vestigi, la base de la Crucifixió, així com la Capella de la Soledat, que sobrevisqué a la destrucció.
Als anys 1950 es projectà un nou Via Crucis, a càrrec de l'arquitecte Francesc Folguera, amb escultures de Margarida Sans i Jordi, Francesc Juventeny i Domènec Fita. Danyat en els últims anys per alguns despreniments, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una estela dissenyada per Josep Garganté.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Tercer Misteri de Goig». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014]. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «patmapa» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ 41° 35′ 32″ N, 1° 50′ 23″ O / 41.592359°N,1.839791°O
- ↑ 41° 35′ 32″ N, 1° 50′ 23″ O / 41.592359°N,1.839791°O
Bibliografia
- AA.VV.: Art de Catalunya, Edicions L'isard, Barcelona, 1998, ISBN 84-921314-5-4.
- AA.VV.: Història de l'art català, Edicions 62, Barcelona, 2005, ISBN 84-297-1997-0.
- Joan Bassegoda Nonell: Los jardines de Gaudí, Edicions UPC, Barcelona, 2001, ISBN 8483015382
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosari Monumental de Montserrat |
| Astorga |  | |
|---|---|---|
| Barcelona | Fanals de la Plaça Reial · Casa Vicens · Pavellons Güell · Font d'Hèrcules · Sagrada Família · Palau Güell · Col·legi de les Teresianes · Casa Calvet · Torre Bellesguard · Park Güell · Bar Torino · Casa Batlló · Casa Milà · Escoles de la Sagrada Família · Pavelló de la Companyia Transatlàntica · Farmàcia Gibert · Vitrina Comella | |
| Comillas | ||
| Lleó | ||
| La Pobla de Lillet | ||
| Mataró | ||
| Monistrol de Montserrat | ||
| Palma | ||
| Santa Coloma de Cervelló | ||
| Sitges | ||
| Tarragona | ||
| Vic | ||
| Projectes no realitzats | ||
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina