Rosari Monumental de Montserrat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:
| designació1_oficial = Cinquè Misteri de Dolor
| designació1_oficial = Cinquè Misteri de Dolor
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=18349 18349]
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=18349 18349]
| designació1 = IPA
| designació2 = IPA
| designació1_oficial = Primer Misteri de Glòria
| designació2_oficial = Primer Misteri de Glòria
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=18346 18346]
| designació2_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=18346 18346]
}}
}}
El '''Rosari Monumental de Montserrat''' és un conjunt d'obres [[Escultura|escultòriques]] de caràcter [[Religió|religiós]] situades al camí que condueix del [[Monestir de Montserrat]] a la [[Santa Cova de Montserrat|Santa Cova]] on es va trobar la imatge de la [[Mare de Déu de Montserrat]] el [[880]].
El '''Rosari Monumental de Montserrat''' és un conjunt d'obres [[Escultura|escultòriques]] de caràcter [[Religió|religiós]] situades al camí que condueix del [[Monestir de Montserrat]] a la [[Santa Cova de Montserrat|Santa Cova]] on es va trobar la imatge de la [[Mare de Déu de Montserrat]] el [[880]].

Revisió del 16:11, 14 set 2014

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Rosari Monumental de Montserrat
Imatge
Dades
TipusMonument Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnric Sagnier i Villavecchia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme
noucentisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCollbató (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 35′ N, 1° 50′ E / 41.59°N,1.84°E / 41.59; 1.84
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC16816 Modifica el valor a Wikidata

El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.

El camí està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.

En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.

Els Quinze Misteris

Misteris de Goig

Primer Misteri de Goig

L'Anunciació. Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de marbre de Francesc Pagès i Serratosa (1896).

Segon Misteri de Goig

Segon misteri de Goig

La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia, amb l'escultura de la Visitació de Venanci Vallmitjana i Barbany (1902).

Tercer Misteri de Goig

El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1901). És una capelleta de forma neogòtica que tanca, amb una reixa de ferro forjat la representació ceràmica, voltada amb un marc de pedra. És un naixement de Jesús fet amb maiòliques de colors verd, groc, blau, marró, blanc, lila i alguns reflexes metàl·lics. St. Josep està a un costat, amb el cap de l'ase que li surt pel darrera; la Verge, al centre de la composició, agafa el nen en braços i tenen el bou al seu costat. Davant seu hi ha tres pastors adorant, un d'ells li ha portat com a ofrena un be. Al primer terme hi ha uns testos amb flors, les mateixes que decoren la part inferior. A la zona superior veiem una sèrie d'àngels a banda i banda que sostenen una fil·lactèlia amb lletres gòtiques.[1] És de destacar la riquesa de les vestidures, sobretot les de Josep, Maria i un dels pastors. Hi ha una gran riquesa de detalls, diversos tipus de figures, posicions. Ja com a remat, a la part superior, hi ha tot d'elements neogòtics de pedra amb motius florals i un pinacle superior coronat per una creu.[1] Fou inaugurat el 27 de maig de 1901.[1] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1][2]

Quart Misteri de Goig

Quart misteri de Goig del Rosari Monumental de Montserrat

La Presentació de Jesús en el Temple. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i de l'escultor Josep Maria Barnadas (1904).

Cinquè Misteri de Goig

Troballa de Jesús en el Temple. Obra igualment de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas (1906).

Misteris de Dolor

Primer Misteri de Dolor

L'Oració de Jesús en l'Hort de Getsemaní. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Josep Campeny (1897).

Segon Misteri de Dolor

La Flagel·lació. Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1898).

Tercer Misteri de Dolor

La Coronació d'Espines. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor Anselm Nogués (1901).

Quart Misteri de Dolor

El Camí cap al Calvari portant la Creu. Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor (1899).

Cinquè misteri de Dolor

El cinquè misteri de dolor, o la Crucifixió de Jesús és obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896). El Cinquè Misteri de Dolor' és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un dels pocs misteris que trobem situat a l'esquerra del camí, ubicat en un revol de la recta final que porta a la santa cova, destacant per sobre del conjunt. Representa la crucifixió i mort de Crist. La creu és força carregada d'ornaments, destacant el complex treball fet de ferro forjat. A una banda de la creu hi ha el Crist crucificat. A la part del darrera hi ha aplics decoratius fets en bronze: coronat el conjunt un cap d'àliga i als braços, un cap de lleó i un de brau. Als peus de la creu hi ha un cap d'àngel, es tracta del tetramorf, els animals dels evangelistes. El conjunt és envoltat a la part inferior d'una reixa de ferro.[3] El cinquè misteri de dolor del rosari monumental de Montserrat fou inaugurat l'11 d'octubre de 1896.[3]

  • Tercer Misteri de Dolor
    Tercer Misteri de Dolor
  • Quart Misteri de Dolor
    Quart Misteri de Dolor

Misteris de Glòria

Primer Misteri de Glòria

Primer misteri de Glòria

La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916). És un misteri del camí cap a la santa cova que destaca sobre la resta perquè és l'únic que se li ha donat un tractament d'escenografia teatral. Sembla que es va buidar la roca en aquesta zona per escolpir-hi el senotafi de Crist ressucitat, als seus peus hi ha la mare agenollada. El grup el formen unes altres quatre figues: un àngel assegut, dues figures femenines dretes davant la tomba, ja un pèl allunyades, que semblen estar esculpides en un mateix bloc; i Jesús, fora de la cova, penjat a la roca a un nivell superior. Aquesta figura destaca també per ésser la única feta de bronze. Pintat a la roca hi veiem l'escut de la senyera. L'accés al conjunt és tancat per una barana de ferro forjat. Adossat a la roca, al cantó dret del conjunt, hi ha una placa on diu: Ofrena de Nostra Senyora de Montserrat a la Pietat de Catalunya.[4] El conjunt és motiu de vegades de graffiti i d'altres accions vandàliques per part dels visitants.[4] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4]

Segon Misteri de Glòria

L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l'escultor Josep Reynés (1903). És una placa rectangular de marbre amb un relleu que representa l'ascensió de Jesús en un baix i mig relleu. De fet són dues lloses unides, la superior ha estat treballada en baix relleu i la inferior, en baix i mig relleu; totes dues estan envoltades per un marc motllurat amb tot de relleus com ara volutes, la senyera o motius florals. Aquest té algunes aplicacions de bronze amb el tetramorf i tres arcs neogòtics. Als angles de la part inferior hi ha éssers monstruosos i altres motius vegetals. A sota hi ha una placa de marbre amb inscripcions amb lletra neogòtica. Encara per sota d'aquesta, trobem graons i una barana amb cintes on hi ha gravat: Ofrena d'en Pere Grau Maristany y Oliver a la Santa Verge de Montserrat en l'any de 1903. La barana tanca l'accés i els canelobres que emmarquen el conjunt de ferro forjat.[5] Fou inaugurada el 27 de juliol de 1903, en època de l'abat Josep Deàs.[5] L'obra està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[5][6]

Tercer Misteri de Glòria

La Pentecosta. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas (s'ignora la data).

Quart Misteri de Glòria

L'Assumpció de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Venanci Vallmitjana (1900).

Cinquè Misteri de Glòria

La Coronació de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Joan Flotats (1906).

  • Cinquè Misteri de Glòria
    Cinquè Misteri de Glòria

Via Crucis

Paral·lelament al Rosari Monumental es construí entre 1904 i 1916 en altre vessant de la muntanya el Via Crucis, altre conjunt escultòric monumental compost per 14 estacions representant la Passió de Crist. Sufragat per la Confraria del Via Crucis Perpetu i Vivent de Barcelona, fou obra d'Enric Sagnier i Villavecchia (llavors arquitecte titular de la Basílica de Montserrat) i Eduard Mercader, mentre que l'escultura corregué en la seva totalitat a càrrec d'Eusebi Arnau -autor dels models, que executava el tallista Joan Pujol-. El conjunt desenvolupat per Sagnier tenia un estil vagament gaudinià, perceptible per les superfícies rugoses de pedra buixardada i els pinacles naturalistes. A més de l'obra escultòrica s'erigí al final del recorregut la Capella de la Soledat (1915-1916), templet d'influència oriental inspirat en el sepulcre de Jesús, amb pintures de Darius Vilàs i una escultura de Josep Llimona. El Via Crucis fou destruït el 1936 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, restant en l'actualitat un únic vestigi, la base de la Crucifixió, així com la Capella de la Soledat, que sobrevisqué a la destrucció.

Als anys 1950 es projectà un nou Via Crucis, a càrrec de l'arquitecte Francesc Folguera, amb escultures de Margarida Sans i Jordi, Francesc Juventeny i Domènec Fita. Danyat en els últims anys per alguns despreniments, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una estela dissenyada per Josep Garganté.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tercer Misteri de Goig». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].
  2. ↑ 41° 35′ 32″ N, 1° 50′ 23″ O / 41.592359°N,1.839791°O / 41.592359; -1.839791
  3. ↑ 3,0 3,1 «Cinquè Misteri de Dolor». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Primer Misteri de Glòria». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Segon Misteri de Glòria». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].
  6. ↑ 41° 35′ 32″ N, 1° 50′ 23″ O / 41.592359°N,1.839791°O / 41.592359; -1.839791

Bibliografia

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosari Monumental de Montserrat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosari_Monumental_de_Montserrat&oldid=14042465»