Vall d'Alamut: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: principal es Moʿallem > principal és Moʿallem
m Corregit: aillada > aïllada
Línia 1: Línia 1:
'''Alamut''' és una vall aillada d'[[Iran]], a la regió de [[Daylam]], a les muntanyes [[Elburz]], a 35 km al nord-est de [[Qazwin]]. A la vall es troben diverses fortaleses una de les quals porta el nom d'[[Alamut]]. La vall està formada pels ''dihistans'' d'Alamut i [[Rudbar]] al ''shahristan'' de Qazwin. La ciutat principal és Moʿallem Kalāya.
'''Alamut''' és una vall aïllada d'[[Iran]], a la regió de [[Daylam]], a les muntanyes [[Elburz]], a 35 km al nord-est de [[Qazwin]]. A la vall es troben diverses fortaleses una de les quals porta el nom d'[[Alamut]]. La vall està formada pels ''dihistans'' d'Alamut i [[Rudbar]] al ''shahristan'' de Qazwin. La ciutat principal és Moʿallem Kalāya.


Fou visitat el [[1832]] pel coronel Monteith, el [[1836]] per J. Shiel i el [[1837]] per A. Eloy. Al segle XX fou explorat amb cura per L. Lockhart ([[1928]]), W. Ivanow (1928) i F. Stark ([[1930]]); una exploració arqueològica menor es va fer per P. Willey el [[1960]].
Fou visitat el [[1832]] pel coronel Monteith, el [[1836]] per J. Shiel i el [[1837]] per A. Eloy. Al segle XX fou explorat amb cura per L. Lockhart ([[1928]]), W. Ivanow (1928) i F. Stark ([[1930]]); una exploració arqueològica menor es va fer per P. Willey el [[1960]].

Revisió del 16:27, 14 set 2014

Alamut és una vall aïllada d'Iran, a la regió de Daylam, a les muntanyes Elburz, a 35 km al nord-est de Qazwin. A la vall es troben diverses fortaleses una de les quals porta el nom d'Alamut. La vall està formada pels dihistans d'Alamut i Rudbar al shahristan de Qazwin. La ciutat principal és Moʿallem Kalāya.

Fou visitat el 1832 pel coronel Monteith, el 1836 per J. Shiel i el 1837 per A. Eloy. Al segle XX fou explorat amb cura per L. Lockhart (1928), W. Ivanow (1928) i F. Stark (1930); una exploració arqueològica menor es va fer per P. Willey el 1960.