Pere Rahola i Molinas

Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC).

Pere Rahola i Molinas (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 1956) va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista. Gran amic de Francesc Cambó, fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou escollit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, en 1933.

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.

Enllaços externs

• Esbós biogràfic de Pere Rahola a Memoria Republicana.
• Fitxa del Congrés dels Diputats