Casa de nines: diferència entre les revisions
m Corregit: "a Japó" |
|||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
[[Categoria:Obres de teatre]] |
[[Categoria:Obres de teatre]] |
||
[[Categoria:Teatre anarquista]] |
[[Categoria:Teatre anarquista]] |
||
[[Categoria:Teatre social]] |
|||
[[Categoria:Feminisme]] |
[[Categoria:Feminisme]] |
||
Revisió del 11:14, 26 set 2014
Casa de nines és un drama que Henrik Ibsen va escriure entre Roma i Amalfi l'any 1879, va ser publicat en decembre del mateix any i estrenat el gener de 1880 a Christiania, actual Oslo. Protegida pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, és l'obra més traduïda i més representada del seu autor.[1]
Va ser la primera obra d'Ibsen representada en català. La primera traducció, de Frederic Gomis, es va estrenar al Teatre Gran Via de Barcelona, el 1893, uns mesos després d'haver estrenat al Teatre Novetats de Barcelona Un enemigo del pueblo, en castellà.[1]
Com ocorre al posterior Un enemic del poble, es tracta d'un drama contemporani en el que l'individualisme dels personatges s'enfronta a la moral i a les costums establertes. Ambdues obres pertanyen a l'època de "drames moderns" o "drames domèstics" d'Ibsen.
Argument
Nora Helmer és desde fa vuit anys l'esposa del banquer Torvald Helmer i mare de tres fills que porta la típica vida d'una dona al segle XIX. Com és habitual a la moral a la qual pertany, viu una vida superficial i d'imatge, ningú no s'interessa verdaderament per ella i és tractada com una pertinença més del seu marit, que tampoc la pren seriosament.
Torvald es posa malalt i hauria de viatjar a Itàlia per curar-se. El metge proposa a Nora que demani un prèstec com si ho hagués fet el seu marit per a poder pagar el viatge. A la tornada, ja curat, Torvald s'entera i s'escandalitza per perjuri públic que significa. Després el prestamista renuncia a fer públic el deute i Torvald perdona la seva dona, en el que seria un típic final feliç victorià "ben fet". Tanmateix, Nora decideix que no vol tornar a ser tractada com una nina per ningú més.
Estil
L'obra va ser escrita en una època a la que predominava el naturalisme teatral i començava a aparéixer el simbolisme. Encara es considerava que una "obra ben feta" havia de tenir un començament, una trama i un desenllaç en el qual s'exposen les idees. Però el final de Casa de nines és expressament obert, Ibsen no mostra el moment en què el marit de Nora llegeix la carta que ella li ha escrit, amb la qual cosa el final és una pregunta oberta, una invitació a que l'espectador reflexioni en comptes de ser moralitzat.[1]
Altres elements innovadors són les accions interiors, la importància al que poden pensar o sentir els personatges i que no diuen, i la elipsi o obscenitat, hi ha coses que ocorren fora d'escena, que l'espectador no veu i ha de reconstruir al cap amb les dades de que dispon, no necesàriament amb solució única, ni amb solució.[1]
Manté també idees naturalistes, com el tractament de l'herència i l'especificació de l'ambient en el qual ha crescut Nora. El passat no està gaire descrit, per la qual cosa no pot haver molta contradicció interna amb ell. En canvi, es tracta definitivament de teatre d'idees que parla de la condició de les dones, Nora és una persona que no es resigna a ser una "nina".[1]
Cinema
Aquesta obra teatral ha tingut diverses versions cinematogràfiques, com:
- Casa de muñecas (1945) d'Ernesto Arancibia
- Nora (1947) de Pat Murphy
- A Doll's House (1972) de Joseph Losey
- Nora Helmer (1973) de Rainer Werner Fassbinder
- A Doll's House (1973) de Patrick Garla
Bibliografia
- Henrik Ibsen, Casa de nines, pròleg de Carles Batlle. Educaula. ISBN 9788492672967 (català)
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de nines |