Hidrofòbia: diferència entre les revisions
m Corregit: es -> és capaç |
Canvis en unes definicions erròneas |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia|ràbia (malaltia)}} |
{{polisèmia|ràbia (malaltia)}} |
||
[[Fitxer:Dew 2.jpg|thumb|una gota de [[rosada]] en una cutícula (d'una planta) que resulta hidròfoba]] |
[[Fitxer:Dew 2.jpg|thumb|una gota de [[rosada]] en una cutícula (d'una planta) que resulta hidròfoba]] |
||
| ⚫ | Hula snyors, si busquen la hidronoseque no la trobaran aqui. Atentament Mr Pene. Exemples de molècules hidrofòbiques són, entre altres, els [[alcans]], els [[oli]]s i els [[greix]]os. Els materials hidrofòbics es fan servir per treure per treure oli i altres greixos, el control de vessaments de greixos i els processos de la separació química per treure compostos no polar de compostos polars. Hidrofòbic s'usa alternativament a [[lipofílic]] (''que li agrada el greix''), tanmateix els dos termes no són sinònims. Mentre que les substàncies hidrofòbiques són normalment lipofíliques, hi ha excepcions com les [[Silicona|silicones]] i els [[fluorocarboni]]s. |
||
Una substància és '''hidròfoba''' (del [[grec]] ''υδρο, hydro'' = aigua, i ''Φόϐος, phobos'' = por) quan té com a propietat física la de ser repel·lida per una massa d'[[aigua]].<ref>Aryeh Ben-Na'im ''Hydrophobic Interaction'' Plenum Press, New York ISBN 0-306-40222-X</ref> |
|||
| ⚫ | |||
[[Fitxer:Drops I.jpg|esquerra|thumb|Gotes d'aigua en superfície hidròfobes d'herbes]] |
[[Fitxer:Drops I.jpg|esquerra|thumb|Gotes d'aigua en superfície hidròfobes d'herbes]] |
||
== Punt de vista químic == |
== Punt de vista químic == |
||
Revisió del 12:19, 2 oct 2014
Hula snyors, si busquen la hidronoseque no la trobaran aqui. Atentament Mr Pene. Exemples de molècules hidrofòbiques són, entre altres, els alcans, els olis i els greixos. Els materials hidrofòbics es fan servir per treure per treure oli i altres greixos, el control de vessaments de greixos i els processos de la separació química per treure compostos no polar de compostos polars. Hidrofòbic s'usa alternativament a lipofílic (que li agrada el greix), tanmateix els dos termes no són sinònims. Mentre que les substàncies hidrofòbiques són normalment lipofíliques, hi ha excepcions com les silicones i els fluorocarbonis.
Punt de vista químic
Segons la termodinàmica la matèria cerca estar en un estat baix d'energia i els enllaços redueixen l'energia química. L'aigua està polaritzada elèctricament i és capaç de fer enllaços d'hidrogen internament que li proporcionen moltes de les seves propietats úniques. Però, com que els hidròfobs no estan polaritzats elèctricament i a més són incapaços de formar enllaços d'hidrogen, l'aigua repel·leix els hidròfobs, en favor de enllaçar-se amb ella mateixa. Aquest és l'efecte que causa la interacció hidrofòbica.[1] Així les dues fases inmiscibles (hidrofílica contra hidrofòbica) canviaran i la seva superfície interfacial serà la mínima. Aquest efecte es pot veure en el fenomen anomenat separació de fase.
Superhidrofobicitat
Superfícies com les fulles de les plantes de lotus són molt difícils de mullar. L'angle de contacte de les gotes ultrapassa els 150° i l'angle de transbordament és menor de 10°.[2]
Referències
- ↑ Goss, K. U. and R. P. Schwarzenbach (2003): "Rules of Thumb for Assessing Equilibrium Partitioning of Organic Compounds: Successes and Pitfalls." JOURNAL OF CHEMICAL EDUCATION 80(4): 450–455. Enllaç añ resum
- ↑ Wang, Shutao «Definition of superhydrophobic states». Advanced Materials, 19, 2007, pàg. 3423–3424. DOI: 10.1002/adma.200700934.