Àcid nucleic

Els àcids nucleics són biomolècules orgàniques encarregades d'emmagatzemar i difondre la informació genètica. Hi ha dos tipus fonamentals d'àcids nucleics, l'àcid desoxiribonucleic (ADN), i l'àcid ribonucleic (ARN).

L'ADN i l'ARN es caracteritzen per la seva natura polimèrica, i estan compostos de desoxinucleòtids o nucleòtids, respectivament, units mitjançant enllaços fosfodiéster. Els (desoxi)nucleòtids al seu torn estan formats per un (desoxi)nucleòsid que pot presentar diferents graus de fosforilació, monofosfat, difosfat o trifosfat. El (desoxi)nucleòsid es compon d'un sucre (desoxiribosa per a l'ADN, ribosa per l'ARN) i una base nitrogenada.

Els àcids nucleics emmagatzemen i transmeten la informació genètica, són macromolècules formades per la unió de diverses subunitats més senzilles anomenades nucleòtids.

Cada nucleòtid està format per tres subunitats:

• Un grup fosfat: Que està format per fòsfor i oxigen.
• Un glúcid de cinc àtoms de carboni, de pentosa o desoxiribosa.
• Una base nitrogenada, que pot ser de diversos grups, d'adenina, de guanina, de citosina de timina i de uracil.

Totes estan formades per una estructura cíclica i una composició química que inclou nitrogen.

Els nucleòtids s’ajunten en la formació de grans cadenes, que s’anomenen polinucleòtids. En cada polinucleòtid el grup fosfat i la pentosa són sempre els mateixos, únicament varia la seqüència de bases nitrogenades. Hi ha diferents tipus de àcids nucleics, bàsicament es divideixen en dos grups, l’àcid desoxiribonucleic, també anomenat ADN, o l'àcid ribonucleic, també anomenat ARN, que formen part de les cèl·lules en tots els organismes, encara que entre ells hi ha grans diferències.

Existeixen cinc bases nitrogenades estàndard,

• Dues purines:
  • Adenina (A)
  • Guanina (G)
• Tres pirimidínies:
  • Citosina (C)
  • Timina (T)
  • Uracil (U)

La timina és present només en els deoxinucleòtids i per tant en l'ADN, i l'uracil en els ribonucleòtids que donen lloc a l'ARN.

El nom prové de la seva natura àcida (revelada en els inicis de la microscopia per tècniques de tinció) i de la seva presència en l'interior del nucli cel·lular (eucariota) on l'ADN s'organitza formant cromosomes. El nuclèol, que també es pot observar amb un microscopi òptic, està format principalment per conglomeracions d'ARN.

Comparació de l'ADN i l'ARN

• Semblances:
  • Tant l'ADN, com l'ARN estan formats per nucleòtids.
  • Els dos es troben formant part de les cèl·lules.
  • Els dos tenen tres bases nitrogenades comunes, l’adenina, la guanina i la citosina.
  • Les seves pentoses són pentagonals, tant en l'ADN, com en l'ARN.
• Diferències
  • L'ADN té com a base de pentosa la desoxiribosa, mentre que l'ARN té com a base de pentosa la ribosa.
  • Les bases hidrogenades també es diferencien, ja que l'ADN conté timina, mentre que l'ARN conté l’uracil, a més d'altres bases hidrogenades.
  • L'ADN està format per una doble hèlix de cadenes antiparal·leles formades per nucleòtids, mentre que l'ARN només està format per una hèlix simple també formada per nucleòtids.
  • L'ARN es forma a través de una base dl'ADN.
  • L'ARN intervé en la formació que conté l'ADN a través de la síntesi de proteïnes.
  • L'ARN es pot localitzar al nucli però també al citoplasma, mentre que l'ADN només es pot trobar en el nucli de les cèl·lules formant els cromosomes i al cromatina, depenent del moment en què es trobi la cèl·lula.
  • L'ADN, en estar format per una doble hèlix, les seves cadenes estan unides per enllaços d’hidrogen.
  • L'ADN conté la informació perquè un ésser es desenvolupi i visqui, mentre que l'ARN, intervé en la formació dl'ADN.
  • L'ARN forma també ARN ribosómic, encarregat de la síntesi de proteïnes.
  • L'ADN, a més a més, no pot abandonar el nucli de la cél·lula mentre que si ho pot fer l'ARN.

Vegeu també

• Estructura terciària de l'àcid nucleic.
• Anàleg d'àcid nucleic

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid nucleic