Plaça de Catalunya (Barcelona)

Vista parcial de la plaça de Catalunya

La plaça de Catalunya de Barcelona és de grans proporcions i constitueix el punt d'unió entre el nucli vell de la ciutat i el nou. D'aquí parteixen importants vies de comunicació com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya o les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer de Pelai, igual com l'avinguda del Portal de l'Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat.

Història

Té origen en el Pla Rovira de 1859. El 1862 l'Ajuntament de Barcelona va demanar que es comencés a construir, però el permís oficial no fou concedit fins el 1889 amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, quan es va convocar un concurs que va guanyar Pere Falqués. Al 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les barraques de firaires que s'havien anat construint al mig de l'espai que s'havia format per l'enderrocament de les muralles al 1858, un espai que ja era conegut com a plaça de Catalunya.

La primera etapa d'urbanització (dues grans vies en forma d'aspa i una plaça circular al punt d'intersecció) s'inicià el 1902. La segona etapa s'inicià amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929: el projecte inicial de Puig i Cadafalch fou substituït pel de Francesc de P. Nebot i, ja iniciades les obres, pel de Joaquim Llansó.

La Deessa de Josep Clarà a la plaça de Catalunya, amb el monument a Macià de Subirachs i la Rambla al fons

Entre les escultures de l'època que la decoren en destaquen la Deessa de Josep Clarà i el Pastor de Pau Gargallo, a més d'altres obres de Josep Llimona, Enric Casanoves, etc., o el monument a Francesc Macià de Josep Maria Subirachs, obra molt més recent (1991). Les obres del subsòl, considerades de gran valor urbanístic, comprengueren les galeries comercials de l'avinguda de la Llum (actualment al soterrani del Triangle). Fins a la querra civil de 1936-1939, els seus cafès i restaurants (la Maison Dorée, el Colón, la Lluna, el Suís) foren centre de moltes tertúlies literàries i polítiques ciutadanes. Fou també un centre de teatres, com el del Bon Retir (1876-1885), el Circ Eqüestre Alegria (1879-1895), Eldorado Concert (1887) o el Teatre Barcelona (1923).

La plaça a l'actualitat

Actualment la plaça de Catalunya es considera el centre neuràlgic de la ciutat; aquí tenen inici i fi la major part de les línies d'autobusos urbans i una bona part dels interurbans, i compta amb una estació de metro (línies 1 i 3), una de rodalies de RENFE (línies 1, 3, 4 i 7) i una dels Ferrocarrils de la Generalitat (l'anomenat Metro del Vallès, línies L6, L7, S1, S2, S5 i S55). Al subsòl de la plaça hi ha una oficina d'atenció al ciutadà dels Mossos d'Esquadra i l'oficina de turisme principal de la ciutat.

La plaça és un centre comercial i de serveis de primer ordre. Hi tenen la seu hotels, bancs i caixes, les oficines de Telefònica, bars i restaurants d'anomenada (com el Zurich, reformat recentment) i diverses botigues i centres comercials com els d'El Corte Inglés i El Triangle, amb la FNAC. També hi ha les oficines consulars del Canadà.

Al gran espai central de la plaça tenen lloc de manera habitual concerts i celebracions ciutadanes o esdeveniments com ara exposicions temporals i certàmens com la Setmana del Llibre en Català.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de Catalunya (Barcelona)