Diferència entre revisions de la pàgina «Jalal-ad-Din Mangubertí»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Amu Darya +Amudarià)
m (Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Jalal ad-Din Mingburnu)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Amu Darya +Amudarià))
 
== Guerra amb els mongols ==
La guerra amb els mongols era inevitable i la iniciativa fou de [[Khwarizm]] quan van detenir a una caravana mongola a [[Otrar]] a la frontera en la que viatjaven només comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[Inatxiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan. Genguis khan va demanar reparacions i no li foren donades i llavors va atacar per [[Otrar]], mentre una altra divisió sota comandant de [[Djoci]],el fill gran de Genguis va baixar pel [[Sirdarià]] i va ocupar [[Sighnaq]] (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i [[Jend]] (porop de la moderna Perovsk);el propi Genguis Khan amb el seu fill [[Tului]] va avançar cap a [[Bukharà]] on va arribar el febrer de [[1220]]; la guarnició turca va intentar escapar, però fou descoberta i massacrada. La població es va rendir (10 o [[16 de febrer]] de [[1220]]). De Bukharà Genguis Khan va avançar cap a [[Samarcanda]] on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (març de 1220). A l'abril de [[1220]] fou conquerida la vella capital, [[Urgendj]] (Gurgandj) prop de [[Khiva]], després d'un setge dirigit per Djoci i Txagatai, als que cap al final va anar a ajudar Ogodei. La ciutat fou destruïda fent passar per damunt de la població les aigües del riu [[Amu DaryaAmudarià]]. Muhammad va fugir a [[Balkh]] i d'allí cap al [[Gran Khorasan|Khorasan]] occidental refugiant-se a [[Nishapur]] primer i després a [[Qazwin]]. Genguis va enviar en persecució seva als general Djebé i Subotai. [[Balkh]] va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, però Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur també es va rendir i va enviar una delegació i Djebé anava despresa i no es va aturar acceptant la submissió. Subotai en canvi va saquejar [[Thus]], [[Damghan]] i [[Semnan]]. Els dos generals van arribar a Ray ([[Rayy]], Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes i van fer esclaus a dones i criatures. Van passar al costat d'[[Hamadan]] i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, però aquest va fugir al darrer moment. Muhammad es va refugiar a un illot de la [[mar Càspia]] enfront d'[[Abeskun]] on va morir de cansament el desembre del [[1220]]. Inicialment havia designat hereu al seu fill més jove Kutb al-Din Uzlagh Shah però poc abans de morir va canviar el seu testament i va nomenar a Djalal al-Din.
 
== Primeres campanyes de Jalal-ad-Din ==
Djalal al-Din es va dirigir als territoris que antigament li havien estat atribuïts, corresponents al modern [[Afganistan]]. Mentre Genguis Khan va creuar l'[[Amu DaryaAmudarià]] el [[1221]] cap a l'[[Afganistan]] i [[Gran Khorasan|Khorasan]] perseguint a les forces del ''khwarizmshah''. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotmès, fou destruïda i cremada i els habitants massacrats. Al Khorasan Genguis khan va enviar al seu fill [[Tului]] que va ocupar per capitulació la [[ciutat de Merw]] on la major part de la població fou assassinada ([[febrer]] del [[1221]]). Després Tului va anar cap a [[Nishapur]] i va conquerir la ciutat ([[10 d'abril]] de [[1221]]) i la va destruir. La vídua de Toqutxar va presenciar la matança; per evitar simulacions els caps dels assassinats foren tallats i es van fer piràmides de caps humans. Fins i tot els gossos i gats van ser morts. Pop de Thus, els mongols van destruir el mausoleu del califa [[Harun al-Rashid]]. Després Tului es va dirigir contra [[Herat]], on la guarnició romania lleial al ''khwarizmshah'', però on la població civil va obrir les portes als mongols; aquesta vegada els soldats foren massacrats però es va respectar la vida dels civils. Tului es va reunir amb Genguis Khan a [[Talikan]], on també van arribar Txagatai i Ogodei que venien d'ocupar Urgendj. Talikan fou destruïda i Genguis va creuar el [[Hindu Kush]] per anar a assetjar [[Bamian]].
 
Djalal al-Din Manguberti va poder creuar un cordó de tropes mongoles a [[Nish]] (Nissa) arribant a [[Gazni]] on va poder reconstituir un exèrcit. Va derrotar a un cos de l'exèrcit mongol dirigit per Chigi-qutuqu a Perwan (o Parwan) al nord de [[Kabul]] i nord-est de Carikar, i Genguis Khan va voler venjar la derrota del seu general i va avançar cap a Gazni, on Djalal al-Din no el va esperar; la ciutat no va oferir resistència, i Genguis Khan, volent perseguir a Djalal al-Din, la van deixar en pau de moment, retardant per més tard la seva destrucció. Finalment va atrapar a Djalal al-Din a la vora del riu [[Indus]] i el va derrotar totalment ([[24 de novembre]] de [[1221]]<ref> segons Nessawi</ref>) però Djalal va poder creuar el riu armat, tot i una pluja de fletxes i llances que intentaven matar-lo, i va poder refugiar-se a la cort del soldà de [[Delhi]] (desembre de [[1221]]). Sobre sol indi no fou perseguit fins al [[1222]] quan un destacament dirigit pel noble (''[[noyan]]'') [[djalair]] Bala, va arribar en missió de reconeixement fins a [[Multan]], però es van retirar per causa de la calor. La família de Djalal al-Din va caure en mans dels mongols que van matar a tots els mascles.
223.351

modificacions

Menú de navegació