Abd-ar-Rahman Sanxuelo: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com hereu a > com a hereu a
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 1: Línia 1:
'''Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir''', més conegut, pel seu malnom '''Xanjwilu''', arabització del romanç '''Sanxuelo''', literalment "petit Sanç", com '''Abd-ar-Rahman Sanxuelo''' fou fill del famós [[Almansor]]. Va prendre el ''[[làqab]]'' d''''an-Nàssir'''.
'''Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir''', més conegut, pel seu malnom '''Xanjwilu''', arabització del romanç '''Sanxuelo''', literalment "petit Sanç", com '''Abd-ar-Rahman Sanxuelo''' fou fill del famós [[Almansor]]. Va prendre el ''[[làqab]]'' d''''an-Nàssir'''.


Portava el malnom Sanxuelo perquè era per la seva mare el nét de [[Garcia III Sanxes II de Navarra]], el rei basc de [[Pamplona]]. A la mort del seu germà gran [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar]] ([[1008]]) el va succeir com ''[[hàjib]]'' (una mena de primer ministre). Al-Muzaffar preparava una expedició contra [[Castella]], quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Còrdova ([[20 d'octubre]] del [[1008]]) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman Sanxuelo ("Sanchuelo"). Va obligar al califa [[Hixam al-Muàyyad bi-L·lah]] (Hixam II) a atorgar-li el nomenament de ''hàjib''.
Portava el malnom Sanxuelo perquè era per la seva mare el nét de [[Garcia III Sanxes II de Navarra]], el rei basc de [[Pamplona]]. A la mort del seu germà gran [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar]] ([[1008]]) li va succeir com ''[[hàjib]]'' (una mena de primer ministre). Al-Muzaffar preparava una expedició contra [[Castella]], quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Còrdova ([[20 d'octubre]] del [[1008]]) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman Sanxuelo ("Sanchuelo"). Va obligar al califa [[Hixam al-Muàyyad bi-L·lah]] (Hixam II) a atorgar-li el nomenament de ''hàjib''.


Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències berberòfiles. Primer va obligar al califa Hixam a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del [[1008]]) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah]], oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos<ref> Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del ''hajib'' donant suport al califa, però oposant-se a Al-Mahdí </ref> mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Plau fortalesa) i van obligar a Hixam II a abdicar proclamant califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del [[1008]] o principis del [[1009]]). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels [[amirites]] (la família d'Almansor) a [[Madīnat al-Zahrā]].
Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències berberòfiles. Primer va obligar al califa Hixam a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del [[1008]]) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah]], oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos<ref> Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del ''hajib'' donant suport al califa, però oposant-se a Al-Mahdí </ref> mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Plau fortalesa) i van obligar a Hixam II a abdicar proclamant califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del [[1008]] o principis del [[1009]]). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels [[amirites]] (la família d'Almansor) a [[Madīnat al-Zahrā]].

Revisió del 14:26, 12 oct 2014

Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir, més conegut, pel seu malnom Xanjwilu, arabització del romanç Sanxuelo, literalment "petit Sanç", com Abd-ar-Rahman Sanxuelo fou fill del famós Almansor. Va prendre el làqab d'an-Nàssir.

Portava el malnom Sanxuelo perquè era per la seva mare el nét de Garcia III Sanxes II de Navarra, el rei basc de Pamplona. A la mort del seu germà gran Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (1008) li va succeir com hàjib (una mena de primer ministre). Al-Muzaffar preparava una expedició contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Còrdova (20 d'octubre del 1008) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman Sanxuelo ("Sanchuelo"). Va obligar al califa Hixam al-Muàyyad bi-L·lah (Hixam II) a atorgar-li el nomenament de hàjib.

Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències berberòfiles. Primer va obligar al califa Hixam a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del 1008) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el regne de Lleó, i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos[1] mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Plau fortalesa) i van obligar a Hixam II a abdicar proclamant califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del 1008 o principis del 1009). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels amirites (la família d'Almansor) a Madīnat al-Zahrā.

Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i va trigar temps a decidir que feia. Finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de març del 1009.

Nota

  1. Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del hajib donant suport al califa, però oposant-se a Al-Mahdí

Bibliografia