Abd-ar-Rahman Sanxuelo: diferència entre les revisions
m Corregit: com hereu a > com a hereu a |
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir''', més conegut, pel seu malnom '''Xanjwilu''', arabització del romanç '''Sanxuelo''', literalment "petit Sanç", com '''Abd-ar-Rahman Sanxuelo''' fou fill del famós [[Almansor]]. Va prendre el ''[[làqab]]'' d''''an-Nàssir'''. |
'''Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir''', més conegut, pel seu malnom '''Xanjwilu''', arabització del romanç '''Sanxuelo''', literalment "petit Sanç", com '''Abd-ar-Rahman Sanxuelo''' fou fill del famós [[Almansor]]. Va prendre el ''[[làqab]]'' d''''an-Nàssir'''. |
||
Portava el malnom Sanxuelo perquè era per la seva mare el nét de [[Garcia III Sanxes II de Navarra]], el rei basc de [[Pamplona]]. A la mort del seu germà gran [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar]] ([[1008]]) |
Portava el malnom Sanxuelo perquè era per la seva mare el nét de [[Garcia III Sanxes II de Navarra]], el rei basc de [[Pamplona]]. A la mort del seu germà gran [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar]] ([[1008]]) li va succeir com ''[[hàjib]]'' (una mena de primer ministre). Al-Muzaffar preparava una expedició contra [[Castella]], quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Còrdova ([[20 d'octubre]] del [[1008]]) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman Sanxuelo ("Sanchuelo"). Va obligar al califa [[Hixam al-Muàyyad bi-L·lah]] (Hixam II) a atorgar-li el nomenament de ''hàjib''. |
||
Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències berberòfiles. Primer va obligar al califa Hixam a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del [[1008]]) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah]], oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos<ref> Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del ''hajib'' donant suport al califa, però oposant-se a Al-Mahdí </ref> mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Plau fortalesa) i van obligar a Hixam II a abdicar proclamant califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del [[1008]] o principis del [[1009]]). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels [[amirites]] (la família d'Almansor) a [[Madīnat al-Zahrā]]. |
Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències berberòfiles. Primer va obligar al califa Hixam a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del [[1008]]) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah]], oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos<ref> Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del ''hajib'' donant suport al califa, però oposant-se a Al-Mahdí </ref> mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Plau fortalesa) i van obligar a Hixam II a abdicar proclamant califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del [[1008]] o principis del [[1009]]). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels [[amirites]] (la família d'Almansor) a [[Madīnat al-Zahrā]]. |
Revisió del 14:26, 12 oct 2014
Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir, més conegut, pel seu malnom Xanjwilu, arabització del romanç Sanxuelo, literalment "petit Sanç", com Abd-ar-Rahman Sanxuelo fou fill del famós Almansor. Va prendre el làqab d'an-Nàssir.
Portava el malnom Sanxuelo perquè era per la seva mare el nét de Garcia III Sanxes II de Navarra, el rei basc de Pamplona. A la mort del seu germà gran Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (1008) li va succeir com hàjib (una mena de primer ministre). Al-Muzaffar preparava una expedició contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Còrdova (20 d'octubre del 1008) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman Sanxuelo ("Sanchuelo"). Va obligar al califa Hixam al-Muàyyad bi-L·lah (Hixam II) a atorgar-li el nomenament de hàjib.
Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències berberòfiles. Primer va obligar al califa Hixam a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del 1008) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el regne de Lleó, i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos[1] mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Plau fortalesa) i van obligar a Hixam II a abdicar proclamant califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del 1008 o principis del 1009). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels amirites (la família d'Almansor) a Madīnat al-Zahrā.
Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i va trigar temps a decidir que feia. Finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de març del 1009.
Nota
- ↑ Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del hajib donant suport al califa, però oposant-se a Al-Mahdí
Bibliografia
- Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Le Caire, 1944-1953.