Cementiri del Poblenou: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 23: Línia 23:
* [[Gabriel Bonaplata]] (m. Barcelona, 1819), fabricant d'indianes (Dep. I, cerca 1a, làpida 6)
* [[Gabriel Bonaplata]] (m. Barcelona, 1819), fabricant d'indianes (Dep. I, cerca 1a, làpida 6)
* [[Raimon Ferrer]] (Barcelona, 1777 - 1821), oratorià i historiador (sota el panteó dels morts per l'epidèmia de 1821)
* [[Raimon Ferrer]] (Barcelona, 1777 - 1821), oratorià i historiador (sota el panteó dels morts per l'epidèmia de 1821)
* [[Erasme de Gònima i Passarell]] (Moià, 4 d'agost de 1746 - Barcelona, 26 d'abril de 1821), industrial barceloní, fabricant d'indianes. (arc capella, 40).{{sfn|Sòria i Bascompte|2006|p=28}}
* [[Erasme de Gònima i Passarell]] (Moià, 1746 - Barcelona, 1821), industrial barceloní, fabricant d'indianes. (Dep. II, arc capella 40).{{sfn|Sòria i Bascompte|2006|p=28}}
* [[Antoni Brusi i Mirabent]] (Barcelona 1782 - 1821), impressor i editor del ''[[Diari de Barcelona]]'', i els seus continuadors, la seva esposa Eulàlia Ferrer, i son fill [[Antoni Brusi i Ferrer]] (Dep. II, panteó 206, sota el nom Familia Brusi)
* [[Antoni Brusi i Mirabent]] (Barcelona 1782 - 1821), impressor i editor del ''[[Diari de Barcelona]]'', i els seus continuadors, la seva esposa Eulàlia Ferrer, i son fill [[Antoni Brusi i Ferrer]] (Dep. II, panteó 206, sota el nom Familia Brusi)
* [[Fèlix Amat de Palou i Pont]] (Sabadell, 1750 - Barcelona, 1824), escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg (Dep. II, peristil)
* [[Fèlix Amat de Palou i Pont]] (Sabadell, 1750 - Barcelona, 1824), escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg (Dep. II, peristil)
Línia 44: Línia 44:
* [[Josep Antoni Balcells i Camps]] (Barcelona, 1777 - 1857), farmacèutic i científic (Dep. I, tanca, nínxol 904)
* [[Josep Antoni Balcells i Camps]] (Barcelona, 1777 - 1857), farmacèutic i científic (Dep. I, tanca, nínxol 904)
* [[Josep Roura Estrada]] (Sant Feliu de Guíxols 1797 - Barcelona 1860), químic, va introduir l'enllumenat de gas a Espanya, va ser el primer director de l'Escola Industrial de Barcelona.
* [[Josep Roura Estrada]] (Sant Feliu de Guíxols 1797 - Barcelona 1860), químic, va introduir l'enllumenat de gas a Espanya, va ser el primer director de l'Escola Industrial de Barcelona.
* [[Erasme de Janer i de Gònima]] (Barcelona, 1791 - 1862), industr (ial de teixits i hisendat, alcalde de Barcelona (1846) (Dep. II, A.C. 40)
* [[Erasme de Janer i de Gònima]] (Barcelona, 1791 - 1862), industrial de teixits i hisendat, alcalde de Barcelona (1846) (Dep. II, A.C. 40)
* [[Bonaventura Carles Aribau]] (Barcelona, 1798 - 1862), poeta, iniciador de la [[Renaixença]] (a la capella; restes desaparegudes en 1936)
* [[Bonaventura Carles Aribau]] (Barcelona, 1798 - 1862), poeta, iniciador de la [[Renaixença]] (a la capella; restes desaparegudes en 1936)
* [[Francesc Permanyer i Tuyets]] (Barcelona, 1817 - Madrid 1864), jurisconsult i escriptor (Dep. II, panteó 163)
* [[Francesc Permanyer i Tuyets]] (Barcelona, 1817 - Madrid 1864), jurisconsult i escriptor (Dep. II, panteó 163)
Línia 50: Línia 50:
* [[Joan Güell i Ferrer]] (Torredembarra 1800 – Barcelona 1872), economista i industrial (Dep. II. A.C. 55, traslladats en 1955 al [[Monestir de Pedralbes]])
* [[Joan Güell i Ferrer]] (Torredembarra 1800 – Barcelona 1872), economista i industrial (Dep. II. A.C. 55, traslladats en 1955 al [[Monestir de Pedralbes]])
* [[Esteve Paluzie i Cantalozella]] (Olot, 1806 - Barcelona, 1873), pedagog i editor, i la seva família, entre els quals el seu fill Faustino Paluzie, editor (Dep. I, illa 1, nínxol 350).
* [[Esteve Paluzie i Cantalozella]] (Olot, 1806 - Barcelona, 1873), pedagog i editor, i la seva família, entre els quals el seu fill Faustino Paluzie, editor (Dep. I, illa 1, nínxol 350).
* [[Timoteu Capella i Sabadell]] (Xile,? - Barcelona, 1874), fou un comerciant i navilier. President de l'[[Ateneu Català]]. (arc capella, 51).{{sfn|Sòria i Bascompte|2006|p=29}}
* [[Timoteu Capella i Sabadell]] (Xile,? - Barcelona, 1874), comerciant i navilier, president de l'[[Ateneu Català]] (Dep. II, arc capella 51).{{sfn|Sòria i Bascompte|2006|p=29}}
* [[Celedonio Ascacíbar y de Villota]] (? - Barcelona, 1874), fou un comerciant i financer. (arc capella, 71).{{sfn|Sòria i Bascompte|2006|p=29}}
* [[Celedonio Ascacíbar y de Villota]] (m. Barcelona, 1874), comerciant i financer (Dep. II, arc capella 71).{{sfn|Sòria i Bascompte|2006|p=29}}
* [[Teresa Prats i Vilanova]], mare de [[Joan Prim i Prats]] (Dep. I, illa 2a, núm. 21)
* [[Teresa Prats i Vilanova]], mare de [[Joan Prim i Prats]] (Dep. I, illa 2a, núm. 21)
* [[Miquel Fluixenc i Trill]] (Tarragona, 1820- Barcelona 1874), pintor
* [[Miquel Fluixenc i Trill]] (Tarragona, 1820- Barcelona 1874), pintor

Revisió del 21:07, 12 oct 2014

Entrada monumental al cementiri
Perspectiva dels nínxols

El cementiri del Poblenou està situat al barri del mateix nom de la ciutat de Barcelona, al carrer Taulat núm. 2.

Va ser inaugurat pel bisbe Climent l'any 1775 qui l'havia fet construir per raons d'higiene, avançant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parroquies. És, doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat.[1]

L'any 1813 va ser destruït per les tropes napoleòniques i l'any 1819 va ser reconstruït al mateix lloc que ocupa actualment. L'arquitecte d'aquesta reconstrucció fou l'italià Antonio Ginesi. És un disseny d'estil neoclàssic amb una distribució ordenada i simètrica, reflectint els gustos estètics de l'època.

Ginesi es va inspirar en els cementiris tipus mediterrani com el construït a Pisa a finals del segle XVIII. Consta d'una planta rectangular, envoltada per alts murs, amb una entrada monumental que s'obre a una plaça semicircular. Al fons del recinte, una capella i al mig -distribuint les diferents seccions- un monument o una creu. En el cas del Poblenou, el monument central és el mausoleu dedicat a la memòria de les víctimes de l'epidèmia de febre groga de 1821 que va causar més de 6.000 morts a Barcelona.[2]

L'any 1849 es produeix una important ampliació incorporant un espai dedicat exclusivament a panteons de les classes benestants on es concentren una bona mostra de les obres dels millors arquitectes i escultors de la segona meitat del segle XIX, d'estil eclèctic, neoclàssic i modernista.[3]

Personalitats enterrades

Llista de personalitats per ordre cronològic de mort:

I panteons d'algunes famílies importants a la ciutat durant el segle XIX: Porcar, Girona, Güell, Garriga i Nogués (Dep. I, illa 4, panteó 20), Bonaplata (Dep. II, A.C. 49), Jaumandreu, Macaya, Brusi (Dep. II, panteó 206), marquesos d'Alfarràs (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 413-414), marquesos de Dou (Cerca 1a, núm. 3556), marquesos de Lamadrid, etc.

Referències

  1. Babiano i Sànchez, Eloi. Antoni ROvira i Trias. Arquitecte de Barcelona. Barcelona: Viena, 2007. ISBN 978-84-8330-435-8. 
  2. Daniel Venteo. El cementiri de Poblenou: memòria de la Barcelona contemporània. Barcelona Metropòlis Mediterrània, n.65. Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona (2006).
  3. Cementiris de Barcelona. "Un passeig pel cementiri de Poblenou". Guia del visitant. Barcelona-2007
  4. Sòria i Bascompte, 2006, p. 28.
  5. 5,0 5,1 Sòria i Bascompte, 2006, p. 29.
  6. Sòria i Bascompte, 2006, p. 30.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri del Poblenou