Silicícola: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Silicícola''' o '''calcífuga''' és el terme amb què es coneixen les espècies de plantes que normalment es desenvolupen en sòls silícics (àcids). S'oposa al terme [[calcícola]] (de sòls bàsics). Exemples d'espècies silicícoles: l'[[alzina surera]] o el [[bruc boal]]. |
'''Silicícola''' o '''calcífuga''' és el terme amb què es coneixen les espècies de plantes que normalment es desenvolupen en sòls silícics (àcids). S'oposa al terme [[calcícola]] (de sòls bàsics). Exemples d'espècies silicícoles: l'[[alzina surera]] o el [[bruc boal]]. |
||
Una planta calcífuga no tolera l'[[alcalinitat]] dels [[sòl]]s.<ref>{{ |
Una planta calcífuga no tolera l'[[alcalinitat]] dels [[sòl]]s.<ref>{{ref-llibre|títol=Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.|any=2007|editorial=Oxford University Press|lloc=United Kingdom|isbn=0199206872|pàgines=3804}}</ref> Calcífug deriva del [[llatí]] 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes calcífugues és el gènere ''[[Erica]]'' (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell ([[Erica multiflora]]) és extrictament calcícola |
||
No és la presència dels [[ions]] [[carbonat]] o [[hidròxid]] ''per se'' el que les plantes silicícoles no toleren sinó que és el fet que en condicions alcalines el [[ferro]] està menys disponible per ser menys soluble. Per això les calcífugues que creixen en sòls alcalins desenvolupen la [[clorosi fèrrica]] en els brots nous. |
No és la presència dels [[ions]] [[carbonat]] o [[hidròxid]] ''per se'' el que les plantes silicícoles no toleren sinó que és el fet que en condicions alcalines el [[ferro]] està menys disponible per ser menys soluble. Per això les calcífugues que creixen en sòls alcalins desenvolupen la [[clorosi fèrrica]] en els brots nous. |
||
Revisió del 18:08, 14 oct 2014
Silicícola o calcífuga és el terme amb què es coneixen les espècies de plantes que normalment es desenvolupen en sòls silícics (àcids). S'oposa al terme calcícola (de sòls bàsics). Exemples d'espècies silicícoles: l'alzina surera o el bruc boal.
Una planta calcífuga no tolera l'alcalinitat dels sòls.[1] Calcífug deriva del llatí 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes calcífugues és el gènere Erica (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell (Erica multiflora) és extrictament calcícola
No és la presència dels ions carbonat o hidròxid per se el que les plantes silicícoles no toleren sinó que és el fet que en condicions alcalines el ferro està menys disponible per ser menys soluble. Per això les calcífugues que creixen en sòls alcalins desenvolupen la clorosi fèrrica en els brots nous.
Per cultivar plantes calcífugues sobre un substrat aquest ha de ser de reacció àcida, com per exemple, el fet de la torba d'Sphagnum.
Referències
- ↑ Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.. United Kingdom: Oxford University Press, 2007, p. 3804. ISBN 0199206872.