Earl: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
Línia 1: Línia 1:
[[File:Earls Procession to Parliament.jpg|thumb|right|350px|Processó reial al Parlament de [[Westminster]], 4 de febrer de 1512. D'esquerra a dreta: El [[Marquès de Dorset]], [[Earl de Northumberland]], [[Earl de Surrey]], [[Earl de Shrewsbury]], [[Earl d'Essex]], [[Earl de Kent]], [[Earl de Derby]], [[Earl de Wiltshire]]. ]]
[[Fitxer:Earls Procession to Parliament.jpg|thumb|right|350px|Processó reial al Parlament de [[Westminster]], 4 de febrer de 1512. D'esquerra a dreta: El [[Marquès de Dorset]], [[Earl de Northumberland]], [[Earl de Surrey]], [[Earl de Shrewsbury]], [[Earl d'Essex]], [[Earl de Kent]], [[Earl de Derby]], [[Earl de Wiltshire]]. ]]


Un '''earl''' és un membre de la [[noblesa]]. Aquest títol és de l'idioma anglosaxó i prové de [[Old Norse|la forma escandinava]] '''jarl''', i significa cap de clan (''chieftain''), particularment un chieftain governava un territori en lloc del rei. A [[Escandinàvia]] aquest terme va quedar obsolet ja a l'Edat mitjana i va ser substituït pel de [[duc]] (''hertig''/''hertug''). A la Gran Bretanya a finals de l'època medieval va passar a ser l'equivalent del [[comte]] (''count'') del continent (a [[Anglaterra]] en el període anterior el concepte estava més proper al de [[duc]] (''duke''; a [[Escòcia]] s'assimilava al concepte de [[mormaer]]). Tanameix, al principi a Escandinàvia, ''jarl'' podia ser un [[príncep]] sobirà.Noms alternatius pel rang "Earl/Count" en l'estructura de la noblesa es fan servir en altres països com en [[Hakushaku]] durant l'Era imperial japonesa.
Un '''earl''' és un membre de la [[noblesa]]. Aquest títol és de l'idioma anglosaxó i prové de [[Old Norse|la forma escandinava]] '''jarl''', i significa cap de clan (''chieftain''), particularment un chieftain governava un territori en lloc del rei. A [[Escandinàvia]] aquest terme va quedar obsolet ja a l'Edat mitjana i va ser substituït pel de [[duc]] (''hertig''/''hertug''). A la Gran Bretanya a finals de l'època medieval va passar a ser l'equivalent del [[comte]] (''count'') del continent (a [[Anglaterra]] en el període anterior el concepte estava més proper al de [[duc]] (''duke''; a [[Escòcia]] s'assimilava al concepte de [[mormaer]]). Tanameix, al principi a Escandinàvia, ''jarl'' podia ser un [[príncep]] sobirà.Noms alternatius pel rang "Earl/Count" en l'estructura de la noblesa es fan servir en altres països com en [[Hakushaku]] durant l'Era imperial japonesa.

Revisió del 14:34, 20 oct 2014

Processó reial al Parlament de Westminster, 4 de febrer de 1512. D'esquerra a dreta: El Marquès de Dorset, Earl de Northumberland, Earl de Surrey, Earl de Shrewsbury, Earl d'Essex, Earl de Kent, Earl de Derby, Earl de Wiltshire.

Un earl és un membre de la noblesa. Aquest títol és de l'idioma anglosaxó i prové de la forma escandinava jarl, i significa cap de clan (chieftain), particularment un chieftain governava un territori en lloc del rei. A Escandinàvia aquest terme va quedar obsolet ja a l'Edat mitjana i va ser substituït pel de duc (hertig/hertug). A la Gran Bretanya a finals de l'època medieval va passar a ser l'equivalent del comte (count) del continent (a Anglaterra en el període anterior el concepte estava més proper al de duc (duke; a Escòcia s'assimilava al concepte de mormaer). Tanameix, al principi a Escandinàvia, jarl podia ser un príncep sobirà.Noms alternatius pel rang "Earl/Count" en l'estructura de la noblesa es fan servir en altres països com en Hakushaku durant l'Era imperial japonesa.

En la moderna Gran Bretanya, un earl és un membre del peerage (els Pars), anant per sota del títol de marquès (marquess) i per sobre de vescomte (viscount).[1] Mai s'ha desenvolupat una forma femenina de la paraula earl i es fa servir countess com a títol femení equivalent a earl.


Notes

  1. Stevenson, Angus. Shorter Oxford English Dictionary. 1 A-M. 6th. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-920687-2. 

Referències

Enllaços externs