Vestíbul

Vestíbul del teatre Pérez Galdós a Gran Canària.

Un vestíbul (vestibulum en llatí) o atri és un espai o conjunt de quarts gran i extens en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cinema, etc. adjacents a l'auditori. Es tracta d'una àrea de descans per als espectadors i un lloc utilitzat especialment abans de la funció i durant els descansos, però també com a lloc de celebracions després de la funció. Un vestíbul és generalment un passadís ample, dissenyat especialment, que envolta el rebedor principal d'un edifici (d'oficines, un hotel, etc.) O, amb menys freqüència, d'una casa. Està moblat i és prou gran per permetre als espectadors fer una passejada, conversar i seure. Els vestíbuls s'adornen comunament amb obres d'art, exposicions permanents o temporals relacionades amb l'activitat de la institució i disposen d'un ambigú o petit bar. D'altra banda, el vestíbul pot ser el lloc central d'alguns esdeveniments com ara preestrenes, reunions amb artistes, congressos, conferències, etc. En un hotel, el vestíbul és una sala gran d'entrada que comunica l'exterior amb la recepció i altres dependències i serveis: cafeteria, restaurant, ascensors, salons, etc. Un vestíbul a una casa és generalment una àrea petita o una cambra adjacent a la porta davantera a través del qual s'accedeix a una altra habitació.

Història

Els grecs no van usar atris però sí vestíbuls i els anomenaven Prodomos o prothyron (més aviat, porxo columnat). El nom de vestíbul es va agafar perquè es conservava en ell un foc sagrat en honor de Vesta semblant al que conservaven les vestals. Eren comunes en els antics temples grecs. A causa de les tècniques de construcció disponibles a l'època, no era possible construir grans llums. En conseqüència, moltes entrades tenien dues files de columnes que sostenien el sostre i creaven un espai diferent a l'entrada.

A les cases romans o domus, el vestíbul era un espai entre l'interior d'un edifici i el carrer. Era bastant ampli, i s'havia de passar per ell abans d'entrar l'atri i allà esperaven que s'obrís la porta els que anaven a la casa. Per tancar el vestíbul probablement no hi hauria més que cancells o reixes de ferro en el intercolumni del medi i podi en els altres intercolumnis.

A les cases dels poderosos havia de ser el vestíbul molt espaiós per la multitud de clients i aduladors que anaven a saludar i donar el bon dia a l'hora de prima com es desprèn del que diu Marcial. A un cap del vestíbul tenia el seu quart el porter a qui deien famulum atriensem .

Vegeu també

• Portal