Mandala

Mandala budista amb la deessa Prajnaparamita al centre (segle XIX).

Un mandala (मण्डल), literalment «cercle» o «roda» en sànscrit, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central o axial fins a formar normalment una figura circular o concèntrica. S'hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d'aquest punt central.

Als mandales, se'ls dóna una significació mística i simbòlica.

• Mística: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexió que el món i moltes de les figures que componen la vida són circulars o esfèriques. Ex: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galàxies... tot, absolutament, són mandales.

• Simbòlica: Simbolitzen tot l'univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d'instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

Els llibres de mandales generalment obren camins cap a la reflexió sobre el món i sobre un mateix. N'hi ha de diferents orígens i són ideals per a la meditació. Pintar un mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d'ànim i de les nostres inquietuds. Ens hem d'autoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i entendre què som i què ens manca. Mai hem d'anar a buscar en el mandala només la vessant estètica; el què ens importa, és el què ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i el perquè ho pintem. El mandala representa funcions tant meditatives com relaxants.

S'utilitzen tant en l'edificació arquitectònica (baixos relleus, rajoles, pintures, rosetons ...) com en les produccions plàstiques budistes.

El mandala i el budisme

Mandala de Kalachakra significa en sànscrit «roda del temps» o «roda de la vida». És un mandala que els lames confeccionen amb sorra de colors. Una de les seves característiques és la seva manca de permanència, es construeix de bell i de nou (normalment hi assisteix el Dalai-Lama qui en col·loca el primers grans de sorra en el centre) i els monjos el segueixen construint mentre mediten el seu significat, es realitza l'ofrena un cop acabat i posteriorment es procedeix a la seva dissolució, donat que tot és transitori i mutable.

Al Mandala de Kalachakra hi trobem representat el palau de cinc nivells on resideix la divinitat Kalachakra i la seva consort Vishvamata, que simbolitzen la compassió i la saviesa. S'hi representen també les altres 722 divinitats menors. Segons l'antiga tradició budista, aquest mandala conté tres únics i simultanis cercles en què se'ns mostra una completa visió cosmològica de l'univers, una descripció detallada de la natura humana i finalment un camí per assolir, mitjançant la reflexió, la saviesa i la compassió, el nirvana.

Fonts

• Barcelona 2004
• Museu de Pollença
• Rüdiger Dahlke, El Poder de los Mandalas, RBA Coleccionables. Barcelona 2003

Enllaços externs

• Mandalas, de franc, (dibuixos circulars) preparats per a imprimir i acolorir per a la gent gran