Lluïsa Casagemas i Coll: diferència entre les revisions
| Línia 24: | Línia 24: | ||
Deixà la partitura per a veu i piano d’una altra òpera, ''I briganti'', segons el llibret d'[[Andrea Maffei]] basat en ''Els bandits'' de [[Friedrich Schiller]], que ja havien fet servir [[Saverio Mercadante]] i [[Giuseppe Verdi]]. |
Deixà la partitura per a veu i piano d’una altra òpera, ''I briganti'', segons el llibret d'[[Andrea Maffei]] basat en ''Els bandits'' de [[Friedrich Schiller]], que ja havien fet servir [[Saverio Mercadante]] i [[Giuseppe Verdi]]. |
||
Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc, desapareix de la vida pública i no se sap res més de la seva vida, ni tan sols el lloc o data exacta de la seva mort. |
Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc --noble i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme--, desapareix de la vida pública i no se sap res més de la seva vida, ni tan sols el lloc o data exacta de la seva mort. Va quedar vídua el febrer de [[1924]]; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista en [[1927]] a Barcelona.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-26/33242121/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref><ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/12/pagina-7/33243274/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref> |
||
Fou germana del pintor [[Carles Casagemas i Coll]] |
Fou germana del pintor [[Carles Casagemas i Coll]] |
||
Revisió del 12:09, 25 oct 2014
.jpg) Lluïsa Casagemas i Coll, a la revista Barcelona cómica del 9.6.1894 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1873  Barcelona |
| Mort | 1945 (71/72 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, violinista |
| Gènere | Òpera |
| Família | |
| Pare | Manuel Casagemas i Labrós |
| Germans | Carles Casagemas i Coll i Josefa Casagemas i Coll |
Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 1873 - c.1942) fou una compositora catalana dels segles XIX i meitat segle XX, una de les primeres dones compositores d'òpera a Catalunya.[1]
Biografia
Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys va compondre l'òpera Schiava et Regina amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar el novembre de 1893 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, un fet completament excepcional en l'època.[1] Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai. Es tractava d'una òpera en tres actes amb llibret de Joan Barret, i havia estat premiada a l'Exposició Universal de Chicago del 1892; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina Isabel II va fer estrenar-ne algunes parts al Palacio Real de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Lice en 1896.[2].
Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent.
Escrigué sobre tot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluisa Casagemas. Una d'elles, La bergeronnette és l'opus 230.
Deixà la partitura per a veu i piano d’una altra òpera, I briganti, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en Els bandits de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi.
Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc --noble i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme--, desapareix de la vida pública i no se sap res més de la seva vida, ni tan sols el lloc o data exacta de la seva mort. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista en 1927 a Barcelona.[3][4]
Fou germana del pintor Carles Casagemas i Coll
Obres
- Crepusculo for orchestra (1893)
- Schiava e regina, opera (1879–1881)
- I briganti; Montserrat, opera (op. 227)
Catàleg
El Diccionario biografico de músicos españoles[5] (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor Felip Pedrell, cita més de 200 obres d'aquesta compositora.
Discografia
- Compositores catalanes. Generació modernista (CD). Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.[6]
Bibliografia
- Joaquin Navarro, ed. Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal. Barcelona, Editorial Planeta, 2002, pàg. 117
- Las compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad (2008). CDMC. Madrid: Ministerio de Cultura.
- Ozaita,M. L. (1995). "Las compositoras españolas" en Adkins Hiti, P. Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Música.
- Sadie, Julie; Samuel, Rhian (eds) (1996). The new Grove dictionary of women composes. London: McMillan.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cruz, Jacqueline; Zecchi, Barbara. La mujer en la España actual: evolución o involución?. Barcelona: Icaria Editorial, 1 gener 2004, p. 397. ISBN 978-84-7426-705-1 [Consulta: 21 maig 2014].
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ [3]
- ↑ Felip Pedrell «Diccionario Biogràfico de músicops españoles». 1894 [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑ «Compositores Catalanes». La ma de guido. [Consulta: 19 maig 2014].