Lluïsa Casagemas i Coll: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 28: Línia 28:
Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc --membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme--, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de [[1924]]; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista en [[1927]] a Barcelona.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-26/33242121/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref><ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/12/pagina-7/33243274/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref> Les úniques referències que es troben a la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència es troba a [[1936]]; no se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar en Barcelona en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de [[1943]], quan mor sa germana i no es citada entre els assistents als funerals.
Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc --membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme--, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de [[1924]]; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista en [[1927]] a Barcelona.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-26/33242121/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref><ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/12/pagina-7/33243274/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref> Les úniques referències que es troben a la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència es troba a [[1936]]; no se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar en Barcelona en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de [[1943]], quan mor sa germana i no es citada entre els assistents als funerals.


== Obres ==
== Algunes obres ==
⚫
* ''Schiava e regina'', òpera (1889–1891)
* Crepusculo for orchestra (1893)
* ''Crepusculo'', per a orquestra (1893)
⚫
* Schiava e regina, opera (1879–1881)
* I briganti; Montserrat, opera (op. 227)
* ''I briganti'', òpera, op. 227 (ca. 1895)

=== Catàleg ===
El ''Diccionario biografico de músicos españoles''<ref>{{ref-publicació|títol=Diccionario Biogràfico de músicops españoles|publicació=1894|url=http://books.google.es/books/about/Diccionario_biogr%C3%A1fico_y_bibliogr%C3%A1fico.html?hl=es&id=fQYFAAAAMAAJ|consulta=20 maig 2014|autor=Felip Pedrell}}</ref> (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor [[Felip Pedrell]], cita més de 200 obres d'aquesta compositora.
El ''Diccionario biografico de músicos españoles''<ref>{{ref-publicació|títol=Diccionario Biogràfico de músicops españoles|publicació=1894|url=http://books.google.es/books/about/Diccionario_biogr%C3%A1fico_y_bibliogr%C3%A1fico.html?hl=es&id=fQYFAAAAMAAJ|consulta=20 maig 2014|autor=Felip Pedrell}}</ref> (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor [[Felip Pedrell]], cita més de 200 obres d'aquesta compositora.


Revisió del 13:33, 25 oct 2014

Infotaula de personaLluïsa Casagemas i Coll

Lluïsa Casagemas i Coll, a la revista Barcelona cómica del 9.6.1894
Biografia
Naixement14 desembre 1873 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1945 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, violinista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManuel Casagemas i Labrós Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles Casagemas i Coll i Josefa Casagemas i Coll Modifica el valor a Wikidata

Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 1873 - c.1942) fou una compositora catalana del final del segle XIX, una de les primeres dones compositores d'òpera a Catalunya.[1]

Biografia

Era filla de Manuel Casagemas, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del Banc de Catalunya; va tenir quatre germans, entre ells el pintor Carles Casagemas i Coll.

Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys va compondre Schiava et Regina, òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret,[2][3] que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època.[1] Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai.

L'autora la va presentar a l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al Palacio Real de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu en 1896.[4]. Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà[5] la força dramàtica i la passió de l'autora.

Deixà la partitura per a veu i piano d’una altra òpera, I briganti, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en Els bandits de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi.

Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobre tot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluisa Casagemas. Una d'elles, La bergeronnette és l'opus 230.

Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc --membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme--, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista en 1927 a Barcelona.[6][7] Les úniques referències que es troben a la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència es troba a 1936; no se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar en Barcelona en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943, quan mor sa germana i no es citada entre els assistents als funerals.

Algunes obres

  • Schiava e regina, òpera (1889–1891)
  • Crepusculo, per a orquestra (1893)
  • I briganti, òpera, op. 227 (ca. 1895)

El Diccionario biografico de músicos españoles[8] (1894-1897), del compositor, musicògraf i professor Felip Pedrell, cita més de 200 obres d'aquesta compositora.

Discografia

  • Compositores catalanes. Generació modernista (CD). Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.[9]

Bibliografia

  • Joaquin Navarro, ed. Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal. Barcelona, Editorial Planeta, 2002, pàg. 117
  • Las compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad (2008). CDMC. Madrid: Ministerio de Cultura.
  • Ozaita,M. L. (1995). "Las compositoras españolas" en Adkins Hiti, P. Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Música.
  • Sadie, Julie; Samuel, Rhian (eds) (1996). The new Grove dictionary of women composes. London: McMillan.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cruz, Jacqueline; Zecchi, Barbara. La mujer en la España actual: evolución o involución?. Barcelona: Icaria Editorial, 1 gener 2004, p. 397. ISBN 978-84-7426-705-1 [Consulta: 21 maig 2014]. 
  2. ↑ L'argument del llibret és un relat llegendari situat a Pèrsia, on el mag Budú (un baix) s'enamora de la seva esclava Pamira (soprano), però és refusat i fa servir la seva màgia per a seduir-la. El príncep Zelmiro (tenor), rep de Pamira una flor màgica que pot indicar-li si una dona ha tingut amors abans; amb l'ajut de dues companyes, Pamira pot escapar de Budú. Al palau del rei de Pèrsia, Irma (soprano) i el visir (baríton), que són amants, planegen que Zelmiro triï com a esposa la mateix Irma; com que el príncep s'ha enamorat de Pamira, li diuen que aquesta és amant de Budú, però no són creguts per Zelmiro, que reitera el seu amor a l'esclava fugida. Finalment, en els jardins del palau, el príncep, mitjançant la flor màgica, descobreix la traició d'Irma i la fidelitat de Pamira, que serà la princesa escollida; el príncep, a més, farà casar Irma amb Budú.
  3. ↑ El día
  4. ↑ [1]
  5. ↑ La veu de Catalunya
  6. ↑ [2]
  7. ↑ [3]
  8. ↑ Felip Pedrell «Diccionario Biogràfico de músicops españoles». 1894 [Consulta: 20 maig 2014].
  9. ↑ «Compositores Catalanes». La ma de guido. [Consulta: 19 maig 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluïsa_Casagemas_i_Coll&oldid=14215098»