Salvador Dalí i Cusí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:
La seva primera dona va ser Felipa Domènech i Ferrés, mare de Salvador Dalí i Domènech i molt devota de la religió catòlica.<ref name=Llongueras>Llongueras, Lluís. (2004) ''Dalí'', Edicions B - Mèxic. ISBN 84-666-1343-9; [[Jean-Pierre Thiollet|Thiollet, Jean-Pierre]]. (2008) Carré d'Art : Barbey d'Aurevilly, Byron, Salvador Dalí, Jean-Edern Hallier, Anagramme Ed., Paris. ISBN 978 2 35035 189 6 </ref> Morirà el 1921 i l'any següent Dalí i Cusí es casarà amb la germana de la difunta, Caterina. De professió notari, Dalí i Cusí era un home molt recte, però alhora lliurepensador. Així, va permetre al seu fill encaminar-se a les arts. El [[1910]] va inscriure al seu fill al ''Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció'' de [[Figueres]], en el qual aprendrà la llengua de cultura de l'època, el francès. Dalí i Cusí serà fonamental en la carrera artística del seu fill, ja que li imposarà una condició per ser pintor: que vagi a estudiar a l'[[Escola de Belles Arts]] de [[Madrid]]. El seu fill va acceptar el tracte. Posteriorment l'expulsarà de la família al saber que s’havia enamorat de [[Gala]] i que havien començat a viure junts. Escriurà llavors al gran amic del seu fill, [[García Lorca|Federico García Lorca]], explicant-li la seva reacció d'aquesta manera: "No sé si s'haurà enterat que vaig haver de fer fora el meu fill de casa. Ha sigut molt dolorós per a nosaltres però per dignitat va ser precís prendre aquesta decisió. La seva indignitat ha arribat a tal punt que accepta diners i menjar d’una dona casada."<ref>Daliccionari. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí. Enric Brou. Editorial Ensayo Tusquets. 2004, p. 232 </ref>
La seva primera dona va ser Felipa Domènech i Ferrés, mare de Salvador Dalí i Domènech i molt devota de la religió catòlica.<ref name=Llongueras>Llongueras, Lluís. (2004) ''Dalí'', Edicions B - Mèxic. ISBN 84-666-1343-9; [[Jean-Pierre Thiollet|Thiollet, Jean-Pierre]]. (2008) Carré d'Art : Barbey d'Aurevilly, Byron, Salvador Dalí, Jean-Edern Hallier, Anagramme Ed., Paris. ISBN 978 2 35035 189 6 </ref> Morirà el 1921 i l'any següent Dalí i Cusí es casarà amb la germana de la difunta, Caterina. De professió notari, Dalí i Cusí era un home molt recte, però alhora lliurepensador. Així, va permetre al seu fill encaminar-se a les arts. El [[1910]] va inscriure al seu fill al ''Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció'' de [[Figueres]], en el qual aprendrà la llengua de cultura de l'època, el francès. Dalí i Cusí serà fonamental en la carrera artística del seu fill, ja que li imposarà una condició per ser pintor: que vagi a estudiar a l'[[Escola de Belles Arts]] de [[Madrid]]. El seu fill va acceptar el tracte. Posteriorment l'expulsarà de la família al saber que s’havia enamorat de [[Gala]] i que havien començat a viure junts. Escriurà llavors al gran amic del seu fill, [[García Lorca|Federico García Lorca]], explicant-li la seva reacció d'aquesta manera: "No sé si s'haurà enterat que vaig haver de fer fora el meu fill de casa. Ha sigut molt dolorós per a nosaltres però per dignitat va ser precís prendre aquesta decisió. La seva indignitat ha arribat a tal punt que accepta diners i menjar d’una dona casada."<ref>Daliccionari. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí. Enric Brou. Editorial Ensayo Tusquets. 2004, p. 232 </ref>


El seu fill li va fer diversos retrats, on destaca el seu caràcter autoritari. El més conegut és una pintura a l'oli de [[1925]] titulada [[Retrat del meu pare]]. Actualment l'obra forma part de la col·lecció permanent del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|Museu Nacional d’Art de Catalunya]] d'ençà que aquest la va adquirir el 1962. Es considera una de les millors pintures de joventut de Dalí. L'obra mostra un personatge amb caràcter, imponent i majestuós des d'una perspectiva de tres quarts. La seva mirada es dirigeix a l'espectador amb agudesa, com si no volgués perdre de vista al seu brillant i rebel fill. Aquesta obra forma part del conjunt d'obres que Dalí fill va seleccionar per a la seva primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona el novembre de 1925.
El seu fill li va fer diversos retrats, on destaca el seu caràcter autoritari. El més conegut és una pintura a l'oli de [[1925]] titulada [[Retrat del meu pare]]. Actualment l'obra forma part de la col·lecció permanent del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|Museu Nacional d’Art de Catalunya]] d'ençà que aquest la va adquirir el 1962. Es considera una de les millors pintures de joventut de Dalí. L'obra mostra un personatge amb caràcter, imponent i majestuós des d'una perspectiva de tres quarts. La seva mirada es dirigeix a l'espectador amb agudesa, com si no volgués perdre de vista al seu brillant i rebel fill. Aquesta obra forma part del conjunt d'obres que Dalí fill va seleccionar per a la seva primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona el novembre de 1925.<ref>Robert Descharnes: Dalí de Gala. Lausana. Éditions Deoël, 1962, p. 134. </ref>


Com a esperantista, Dalí i Cusí va ser un dels pioners a Catalunya.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font|nom = |títol = Història de l'esperanto als Països Catalans|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2010|editorial = Associació Catalana d'Esperanto|lloc = Barcelona|isbn = ISBN 978-84-936728-6-7}}</ref> Així, va escriure un article de tres pàgines a la primera revista en català, editada a Ceret per Paul Berthélot. També va participar al 5è [[Congrés Universal d'Esperanto|congrés universal d'esperanto]], celebrat a [[Barcelona]], juntament amb personalitats com [[Frederic Pujulà i Vallés|Pujulà i Vallés]], [[Jaume Grau Casas|Jaume Grau]], [[Vicente Inglada Ors|Inglada Ors]] o el mateix [[Zamenhof]], que havia creat la llengua el [[1887]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font (coord.)|nom = |títol = Història de l'esperanto als Països Catalans|url = |edició = |llengua = |data =2010 |editorial = Associació Catalana d'Esperanto|lloc = Barcelona|pàgines =472 |isbn =ISBN 978-84-936728-6-7 }}</ref>
Com a esperantista, Dalí i Cusí va ser un dels pioners a Catalunya.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font|nom = |títol = Història de l'esperanto als Països Catalans|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2010|editorial = Associació Catalana d'Esperanto|lloc = Barcelona|isbn = ISBN 978-84-936728-6-7}}</ref> Així, va escriure un article de tres pàgines a la primera revista en català, editada a Ceret per Paul Berthélot. També va participar al 5è [[Congrés Universal d'Esperanto|congrés universal d'esperanto]], celebrat a [[Barcelona]], juntament amb personalitats com [[Frederic Pujulà i Vallés|Pujulà i Vallés]], [[Jaume Grau Casas|Jaume Grau]], [[Vicente Inglada Ors|Inglada Ors]] o el mateix [[Zamenhof]], que havia creat la llengua el [[1887]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font (coord.)|nom = |títol = Història de l'esperanto als Països Catalans|url = |edició = |llengua = |data =2010 |editorial = Associació Catalana d'Esperanto|lloc = Barcelona|pàgines =472 |isbn =ISBN 978-84-936728-6-7 }}</ref>

Revisió del 19:41, 26 oct 2014

Salvador Dalí i Cusí (Cadaqués, 1872 - setembre de 1950) va ser un notari, lliurepensador, federalista i esperantista català. És conegut per haver escrit les primeres pàgines sobre l'esperanto en llengua catalana. Era el pare de Salvador Dalí i Domènech.

La seva primera dona va ser Felipa Domènech i Ferrés, mare de Salvador Dalí i Domènech i molt devota de la religió catòlica.[1] Morirà el 1921 i l'any següent Dalí i Cusí es casarà amb la germana de la difunta, Caterina. De professió notari, Dalí i Cusí era un home molt recte, però alhora lliurepensador. Així, va permetre al seu fill encaminar-se a les arts. El 1910 va inscriure al seu fill al Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció de Figueres, en el qual aprendrà la llengua de cultura de l'època, el francès. Dalí i Cusí serà fonamental en la carrera artística del seu fill, ja que li imposarà una condició per ser pintor: que vagi a estudiar a l'Escola de Belles Arts de Madrid. El seu fill va acceptar el tracte. Posteriorment l'expulsarà de la família al saber que s’havia enamorat de Gala i que havien començat a viure junts. Escriurà llavors al gran amic del seu fill, Federico García Lorca, explicant-li la seva reacció d'aquesta manera: "No sé si s'haurà enterat que vaig haver de fer fora el meu fill de casa. Ha sigut molt dolorós per a nosaltres però per dignitat va ser precís prendre aquesta decisió. La seva indignitat ha arribat a tal punt que accepta diners i menjar d’una dona casada."[2]

El seu fill li va fer diversos retrats, on destaca el seu caràcter autoritari. El més conegut és una pintura a l'oli de 1925 titulada Retrat del meu pare. Actualment l'obra forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya d'ençà que aquest la va adquirir el 1962. Es considera una de les millors pintures de joventut de Dalí. L'obra mostra un personatge amb caràcter, imponent i majestuós des d'una perspectiva de tres quarts. La seva mirada es dirigeix a l'espectador amb agudesa, com si no volgués perdre de vista al seu brillant i rebel fill. Aquesta obra forma part del conjunt d'obres que Dalí fill va seleccionar per a la seva primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona el novembre de 1925.[3]

Com a esperantista, Dalí i Cusí va ser un dels pioners a Catalunya.[4] Així, va escriure un article de tres pàgines a la primera revista en català, editada a Ceret per Paul Berthélot. També va participar al 5è congrés universal d'esperanto, celebrat a Barcelona, juntament amb personalitats com Pujulà i Vallés, Jaume Grau, Inglada Ors o el mateix Zamenhof, que havia creat la llengua el 1887.[5]

Referències

  1. Llongueras, Lluís. (2004) Dalí, Edicions B - Mèxic. ISBN 84-666-1343-9; Thiollet, Jean-Pierre. (2008) Carré d'Art : Barbey d'Aurevilly, Byron, Salvador Dalí, Jean-Edern Hallier, Anagramme Ed., Paris. ISBN 978 2 35035 189 6
  2. Daliccionari. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí. Enric Brou. Editorial Ensayo Tusquets. 2004, p. 232
  3. Robert Descharnes: Dalí de Gala. Lausana. Éditions Deoël, 1962, p. 134.
  4. Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font. Història de l'esperanto als Països Catalans (en català i esperanto). Barcelona: Associació Catalana d'Esperanto, 2010. ISBN ISBN 978-84-936728-6-7. 
  5. Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font (coord.). Història de l'esperanto als Països Catalans. Barcelona: Associació Catalana d'Esperanto, 2010, p. 472. ISBN ISBN 978-84-936728-6-7.