Elba (riu): diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
* el [[Havel]], que passa per [[Berlín]] i [[Potsdam]]; |
* el [[Havel]], que passa per [[Berlín]] i [[Potsdam]]; |
||
* el [[Saale]], que passa per [[Jena]]; |
* el [[Saale]], que passa per [[Jena]]; |
||
* el [[Jeetze]], [[Hitzacker]] |
|||
* l'[[Ohre]], a [[Rogätz]] |
* l'[[Ohre]], a [[Rogätz]] |
||
* l'[[Ilmenau (Elba)|Ilmenau]], que passa per [[Uelzen]] i [[Lüneburg]] |
* l'[[Ilmenau (Elba)|Ilmenau]], que passa per [[Uelzen]] i [[Lüneburg]] |
||
Revisió del 14:25, 30 oct 2014
L'Elba (en txec Labe, en sòrab Łobjo, en polonès Łaba, en baix alemany Elv, en alemany Elbe, en hongarès Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets. Desguassa a la mar del Nord a un gran estuari en el qual s'hi troba la ciutat-estat d'Hamburg (Alemanya), un dels ports més importants d'Europa.[1]
Fa 1.165 km de llarg. La seva conca supera els 140.000 km2. En gran part del seu recorregut és navegable i està connectat amb el Rin i amb la mar Bàltica mitjançant un extensa xarxa de canals. A Hamburg, des del punt Bunthäuser Spitze, el riu es divideix en diversos braços, dels quals els principals són: l'Elba sud (Süderelbe), l'Elba nord (Norderelbe), el Dove Elbe, el Gose Elbe i el Reiherstieg.
Els seus afluents principals són:
- el Vltava (Moldau en alemany), que passa per Praga;
- el Havel, que passa per Berlín i Potsdam;
- el Saale, que passa per Jena;
- el Jeetze, Hitzacker
- l'Ohre, a Rogätz
- l'Ilmenau, que passa per Uelzen i Lüneburg
- el Sude i el Boize a Boizenburg
- el Seeve a Stelle
- el priel de l'Schlinz a Altengamme
- el Dove Elbe que passa per Hamburg;
- el Marktkanal que passa per Hamburg;
- el Bille que passa per Hamburg;
- l'Alster que passa per Hamburg;
- el Wedeler Au a Wedel
- el Pinnau a Haselau
- el Krückau a Seestermühe
- el Rhin a Glückstadt
- l'Stör entre Glückstadt i Wewelsfleth
- L'Este entre Cranz i Neenfeld
- el Kleine Flottbek a Hamburg
- el Große Flottbek a Hamburg
- el Zester a Jork
- el Neuenschleuser Wettern
- el Lühe a Grünendeich
- el Mulde, que s'uneix a l'Elba a Dessau;
- l'Ohře (nom txec, o Eger en alemany), que passa per Karlovy Vary;
- el Schwarze Elster, que desguassa a l'Elba a prop de Wittenberg.
Travessa la República Txeca i els estats alemanys de Saxònia, Saxònia-Anhalt, Baixa Saxònia, Slesvig-Holstein i Hamburg. A més, les seves afluents desguassen parts de Bavaria, Berlín, Brandenburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Turíngia. Aquests deu estats van federar-se amb l'estat federal d'Alemanya per a aplicar la Directiva marc de l'aigua a la part alemanya de la conca de l'Elba, el 4 de març del 2004.[2]
Entre les ciutats que banya cal destacar Hradec Králové, Pardubice, Ústí nad Labem i Děčín a la República Txeca, i Pirna, Dresden, Meissen, Wittenberg, Dessau, Magdeburg, Hamburg i Cuxhaven a la Alemanya.
Els romans (Claudi Brutus) van arribar a la seva riba el 9 aC i el van creuar sis anys després (Domitius Ahenobarbus) però no van anar més enllà. Llavors es deia Albis.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Elba (riu)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Flussgebietsgemeinschaft Elbe (FGG-Elbe)», Bildung für nachhaltige Entwicklung, (en català: La comunitat del riu Elba (FGG Elbe))