Monestir de Sant Pere de Besalú: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 14: Línia 14:
| designació1_id = BCIN: 80-MH ([[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=84 84])<br />BIC: RI-51-0000559
| designació1_id = BCIN: 80-MH ([[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=84 84])<br />BIC: RI-51-0000559
}}
}}
El '''monestir de Sant Pere de Besalú''' està situat al centre històric de la població de [[Besalú]] a la comarca de la [[Garrotxa]]. Al costat, a la mateixa plaça, hi ha el [[Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú]].
El '''Monestir de Sant Pere de Besalú''' és un [[monestir]] situat al centre històric del municipi de [[Besalú]] (Garrotxa). És un edifici declarat [[bé cultural d'interès nacional]] des de l'any 1931.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_84 | títol=Monestir de Sant Pere de Besalú | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=7 octubre 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> Al costat, a la mateixa plaça, hi ha el [[Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú]].


==Història==
== Descripció ==
⚫
[[Fitxer:Besalu7.JPG|thumb|Detall del deambulatori]]
Fundat l'any [[977]] pel [[comtat de Besalú|comte de Besalú]] i [[bisbat de Girona|bisbe de Girona]] [[Miró Bonfill]], el qual ho va posar sota el patrocini de la [[Santa Seu]] de [[Roma]] i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants [[Prim i Felicià d'Agen]], que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i [[Marí de Besalú]]. Dos anys després, el papa [[Benet VII]], per mitjà d'una butlla, concedia al monestir el privilegi de poder triar abat. La seva consagració es va portar a terme l'any [[1003]], gràcies al comte [[Bernat Tallaferro]]. La seva màxima expansió va ser durant els [[segles XII]] i [[XIII]], quan va passar a formar part del [[comtat de Barcelona]] i és quan va ser objecte d'una reforma. Va començar la seva decadència al [[segle XV]] per causa de la [[guerra dels remences]], els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. [[Felip II]] va protegir al monestir i per mitjà d'una butlla papal el [[1592]] van quedar units els monestirs de [[Sant Llorenç del Mont]] i el de [[Sant Quirze de Colera]].
De l'antic monestir, resta només l'església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran [[absis]] central. La nau central, més elevada, és coberta amb [[volta de canó]], i les laterals amb volta de quart de cercle. Al gruix del mur dels braços del [[Creuer (arquitectura)|creuer]] s'obren sengles nínxols o petites absidioles que no sobresurten a l'exterior. Tres absidioles més s'obren al mur de l'absis central. L'element més remarcable d'aquest conjunt és, però, la girola o deambulatori, que s'inscriu a l'interior de l'absis, i que és formada per quatre parelles de columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals o figuracions humanes (com Daniel amb els lleons) que denoten la influència del nord d'Itàlia. Aquest sector és cobert amb volta semicircular de quart de cercle.<ref name="patmapa"/> En un dels capitells hi ha la representació de [[Herodes el Gran|Herodes]] aconsellat pel diable i en un altre la matança dels [[Sants Innocents]].


La façana, que denota també una influència del nord d'Itàlia, és centrada per un portal senzill al damunt del qual s'obre un finestral amb tres arcs de mig punt en degradació i dues columnetes per costat. A banda i banda sengles lleons en alt relleu, d'influència rossellonesa, flanquegen la finestra. La façana es corona amb frontó triangular.<ref name="patmapa"/> El campanar s'aixeca sobre el braç nord del creuer. El seu cos superior, amb els angles aixamfranats, grans finestrals d'arcs d'arc rodó i terrat amb balustrada, està datat el 1649.<ref name="patmapa"/> De l'antic claustre, gòtic, no en queda pràcticament res, tret d'algunes làpides i claus de volta esparses.<ref name="patmapa"/>
Durant la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]], va sofrir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del [[segle XVIII]] i algunes escultures.


==Edifici==
== Història ==
L'antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú fou fundat l'any [[977]] pel [[comtat de Besalú|comte de Besalú]] i [[bisbat de Girona|bisbe de Girona]] [[Miró Bonfill]], que el posà sota el patrocini directe de la [[Santa Seu]] i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants [[Prim i Felicià d'Agen]], que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i [[Marí de Besalú]].<ref name="pladevall">[[Pladevall, Antoni]] (1999), ''Guies Catalunya Romànica, La Garrotxa'', Barcelona, Pòrtic i Morrocolandia. ISBN 84 412 0229 X</ref> El nou cenobi, l'església del qual fou consagrada el [[1003]] gràcies al comte [[Bernat Tallaferro]],<ref name="pladevall"/> sembla que en substituí un d'anterior, del segle IX. Amb tot, el temple actual correspon a una reedificació del 1060.<ref name="patmapa"/> Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i tenia dret d'enterrament dels fidels d'una extensa demarcació al seu cementiri, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere, i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l'església.<ref name="patmapa"/>
L'església renovada l'any [[1160]] és de planta basilical amb tres naus i un gran [[absis]] central amb [[deambulatori]]. La nau central està coberta amb [[volta de canó]] i les laterals amb voltes de quart de cercle. El [[Creuer (arquitectura)|creuer]] té volta de mig punt i l'absis semicircular de quart de cercle.
A l'exterior, l'absis té doble coberta i al seu fil decoracions amb arcuacions cegues i un fris de dents de serra


La seva màxima expansió va ser durant els [[segles XII]] i [[XIII]], quan va passar a formar part del [[comtat de Barcelona]] i és quan va ser objecte d'una reforma. Va començar la seva decadència al [[segle XV]] per causa de la [[guerra dels remences]], els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona.<ref name="pladevall"/> La influència del monestir s'estengué aviat. Tenia els priorats de Sant Maria del Collell (Garrotxa) i de Santa Magdalena (Tarragona). El 1592 li foren units els monestirs de [[Sant Llorenç del Mont]] i el de [[Sant Quirze de Colera]]. Fou suprimit el 1835 amb la desamortització. Entre 1908 i 1914 s'hi instal·laren els benedictins d'Encalcat (França), però avui, desaparegut el monestir, l'església és la parròquia de la vila.<ref name="patmapa"/> Durant la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]], va sofrir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del [[segle XVIII]] i algunes escultures.<ref name="pladevall"/>
La façana principal consta d'un portal d'[[arc de mig punt]] amb llinda i dues petites columnes, situada sobre aquesta porta hi ha una finestra amb quatre [[arquivolta|arquivoltes]], llaurades amb motius vegetals i geomètrics, sostingudes per columnes amb [[capitell]]s també esculpits. Als ambdós costats d'aquesta finestra hi ha uns lleons amb cara diabòlica, un trepitjant una serp i l'altre un mico.


==Deambulatori==
== Vegeu també ==
⚫
*[[Llista d'abats de Sant Pere de Besalú]]
⚫
[[Fitxer:Besalu7.JPG|thumb|Detall del deambulatori]]
La girola o deambulatori és l'element més característic d'aquest edifici. Consisteix en vuit columnes en grups de dos amb els capitells tallats, que estan sostenint cinc arcs de mig punt sobre els quals s'assenta la volta de l'absis. La temàtica dels capitells és variada, des de fulles d'acant fins a representacions humanes, en un d'ells hi ha la representació de [[Herodes el Gran|Herodes]] aconsellat pel diable i en un altre la matança dels [[Sants Innocents]].


==Bibliografia==
== Referències ==
{{referències}}
* [[Pladevall, Antoni]] (1999), ''Guies Catalunya Romànica, La Garrotxa'', Barcelona, Pòrtic i Morrocolandia. ISBN 84 412 0229 X


== Enllaços interns==
== Enllaços externs ==
*[[Llista d'abats de Sant Pere de Besalú]]
{{commonscat|Monestir de Sant Pere de Besalú|Monestir de Sant Pere de Besalú}}
* {{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleId=HTTP://ARQUEODADA_JACIMENT_11943 | títol=Monestir de Sant Pere de Besalú | obra=Pat.mapa: Jaciments | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}

==Enllaços externs==
⚫
{{Commonscat|Monestir de Sant Pere de Besalú}}
* [http://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt02pere.htm Informació del monestir]
* [http://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt02pere.htm Informació del monestir]


{{Monestirs benedictins}}
{{Monestirs benedictins}}


{{ORDENA:Monestir De Sant Pere De Besalu}}
{{ORDENA:Monestir De Sant Pere De Besalu}}
[[Categoria:Monestirs de l'orde de Sant Benet]]
[[Categoria:Monestirs de l'orde de Sant Benet]]

Revisió del 18:06, 31 oct 2014

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Monestir de Sant Pere de Besalú
Imatge
Dades
TipusEsglésia i monestir Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle X Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura barroca: campanar Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBesalú (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 12′ N, 2° 42′ E / 42.2°N,2.7°E / 42.2; 2.7
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN80-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000559 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC84 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC11943 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Vicenç de Besalú) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

El Monestir de Sant Pere de Besalú és un monestir situat al centre històric del municipi de Besalú (Garrotxa). És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional des de l'any 1931.[1] Al costat, a la mateixa plaça, hi ha el Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú.

Descripció

Detall del deambulatori

De l'antic monestir, resta només l'església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central. La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle. Al gruix del mur dels braços del creuer s'obren sengles nínxols o petites absidioles que no sobresurten a l'exterior. Tres absidioles més s'obren al mur de l'absis central. L'element més remarcable d'aquest conjunt és, però, la girola o deambulatori, que s'inscriu a l'interior de l'absis, i que és formada per quatre parelles de columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals o figuracions humanes (com Daniel amb els lleons) que denoten la influència del nord d'Itàlia. Aquest sector és cobert amb volta semicircular de quart de cercle.[1] En un dels capitells hi ha la representació de Herodes aconsellat pel diable i en un altre la matança dels Sants Innocents.

La façana, que denota també una influència del nord d'Itàlia, és centrada per un portal senzill al damunt del qual s'obre un finestral amb tres arcs de mig punt en degradació i dues columnetes per costat. A banda i banda sengles lleons en alt relleu, d'influència rossellonesa, flanquegen la finestra. La façana es corona amb frontó triangular.[1] El campanar s'aixeca sobre el braç nord del creuer. El seu cos superior, amb els angles aixamfranats, grans finestrals d'arcs d'arc rodó i terrat amb balustrada, està datat el 1649.[1] De l'antic claustre, gòtic, no en queda pràcticament res, tret d'algunes làpides i claus de volta esparses.[1]

Història

L'antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú fou fundat l'any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, que el posà sota el patrocini directe de la Santa Seu i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d'Agen, que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí de Besalú.[2] El nou cenobi, l'església del qual fou consagrada el 1003 gràcies al comte Bernat Tallaferro,[2] sembla que en substituí un d'anterior, del segle IX. Amb tot, el temple actual correspon a una reedificació del 1060.[1] Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i tenia dret d'enterrament dels fidels d'una extensa demarcació al seu cementiri, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere, i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l'església.[1]

La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d'una reforma. Va començar la seva decadència al segle XV per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona.[2] La influència del monestir s'estengué aviat. Tenia els priorats de Sant Maria del Collell (Garrotxa) i de Santa Magdalena (Tarragona). El 1592 li foren units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera. Fou suprimit el 1835 amb la desamortització. Entre 1908 i 1914 s'hi instal·laren els benedictins d'Encalcat (França), però avui, desaparegut el monestir, l'església és la parròquia de la vila.[1] Durant la guerra civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.[2]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Monestir de Sant Pere de Besalú». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 octubre 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romànica, La Garrotxa, Barcelona, Pòrtic i Morrocolandia. ISBN 84 412 0229 X

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Sant Pere de Besalú
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monestir_de_Sant_Pere_de_Besalú&oldid=14239895»