Vaira Vīķe-Freiberga: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Autoritat}} i {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:Vaira Vīķe-Freiberga |
m Corregit: coneguda per que sota > coneguda perquè sota |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
Els pares de Vaira Vīķe-Freiberga eren refugiats de la [[Segona Guerra Mundial]]. Van marxar de Letònia el [[1945]] i van viure a [[Alemanya]], [[Marroc]] i [[Canadà]]. Vaira va estudiar a la [[Universitat de Toronto]] i en la [[Universitat de McGill]], graduant-se com a [[psicòleg|psicòloga]] en [[1965]]. Va treballar com a [[professor]]a de [[psicologia]] en la [[Universitat de Montreal]] entre 1965 i [[1998]]. En [[setembre]] de [[2006]], la [[Universitat d'Ottawa]] li va concedir un doctorat honorari. En [[1998]] va tornar a Letònia per a dirigir l'[[Institut Letó]], una organització dedicada a promoure el coneixement del [[letó]] a l'[[exterior]]. Un any més tard, en [[juny]] de [[1999]], va ser escollida [[president]] de Letònia. Ella no va ser candidata, però quan el [[parlament]] letó no va poder triar un president en la primera volta, Vaira Vīķi-Freiberga va ser escollida president, ja que ella era ben respectada en el país però no era afiliada a cap [[partit polític]]. |
Els pares de Vaira Vīķe-Freiberga eren refugiats de la [[Segona Guerra Mundial]]. Van marxar de Letònia el [[1945]] i van viure a [[Alemanya]], [[Marroc]] i [[Canadà]]. Vaira va estudiar a la [[Universitat de Toronto]] i en la [[Universitat de McGill]], graduant-se com a [[psicòleg|psicòloga]] en [[1965]]. Va treballar com a [[professor]]a de [[psicologia]] en la [[Universitat de Montreal]] entre 1965 i [[1998]]. En [[setembre]] de [[2006]], la [[Universitat d'Ottawa]] li va concedir un doctorat honorari. En [[1998]] va tornar a Letònia per a dirigir l'[[Institut Letó]], una organització dedicada a promoure el coneixement del [[letó]] a l'[[exterior]]. Un any més tard, en [[juny]] de [[1999]], va ser escollida [[president]] de Letònia. Ella no va ser candidata, però quan el [[parlament]] letó no va poder triar un president en la primera volta, Vaira Vīķi-Freiberga va ser escollida president, ja que ella era ben respectada en el país però no era afiliada a cap [[partit polític]]. |
||
A través dels seus dos mandats presidencials, ella ha estat molt popular a Letònia; el seu grau d'aprovació s'ha estès entre el 70% i el 85%. És coneguda |
A través dels seus dos mandats presidencials, ella ha estat molt popular a Letònia; el seu grau d'aprovació s'ha estès entre el 70% i el 85%. És coneguda perquè sota la seva presidència, en [[2004]], Letònia va assolir ingressar a la [[UE]]. És partidària ferma de la [[política]] dels [[Estats Units]] a [[Iraq]]. L'[[abril]] de [[2005]], el [[Secretariat de l'ONU|secretari general de les Nacions Unides]], [[Kofi Annan]] va nomenar Vīķi-Freiberga com a membre del seu equip de líders polítics globals que ajudaven a promoure la seva agenda comprensiva de la reforma |
||
[[Fitxer:GW Bush in Riga 2005.jpg|thumbnail|right|250 px|Vaira Vīķe-Freiberga amb el president dels Estats Units, [[George Walker Bush]], amb l'expresident d'Estònia, [[Arnold Rüütel]] i el president de Lituània, [[Valdas Adamkus]].]] |
[[Fitxer:GW Bush in Riga 2005.jpg|thumbnail|right|250 px|Vaira Vīķe-Freiberga amb el president dels Estats Units, [[George Walker Bush]], amb l'expresident d'Estònia, [[Arnold Rüütel]] i el president de Lituània, [[Valdas Adamkus]].]] |
Revisió del 13:37, 5 nov 2014
Vaira Vīķe-Freiberga (1 de desembre de 1937 a Riga, Letònia) és una política letona. Fou escollida presidenta de Letònia el 1999 i fou reelegida el 2003. El 8 de juliol de 2007 fou reemplaçada per Valdis Zatlers.
Biografia
Els pares de Vaira Vīķe-Freiberga eren refugiats de la Segona Guerra Mundial. Van marxar de Letònia el 1945 i van viure a Alemanya, Marroc i Canadà. Vaira va estudiar a la Universitat de Toronto i en la Universitat de McGill, graduant-se com a psicòloga en 1965. Va treballar com a professora de psicologia en la Universitat de Montreal entre 1965 i 1998. En setembre de 2006, la Universitat d'Ottawa li va concedir un doctorat honorari. En 1998 va tornar a Letònia per a dirigir l'Institut Letó, una organització dedicada a promoure el coneixement del letó a l'exterior. Un any més tard, en juny de 1999, va ser escollida president de Letònia. Ella no va ser candidata, però quan el parlament letó no va poder triar un president en la primera volta, Vaira Vīķi-Freiberga va ser escollida president, ja que ella era ben respectada en el país però no era afiliada a cap partit polític.
A través dels seus dos mandats presidencials, ella ha estat molt popular a Letònia; el seu grau d'aprovació s'ha estès entre el 70% i el 85%. És coneguda perquè sota la seva presidència, en 2004, Letònia va assolir ingressar a la UE. És partidària ferma de la política dels Estats Units a Iraq. L'abril de 2005, el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan va nomenar Vīķi-Freiberga com a membre del seu equip de líders polítics globals que ajudaven a promoure la seva agenda comprensiva de la reforma
Després dels mesos d'especulació que Vīķi-Freiberga seria la pròxima secretària general de les Nacions Unides, els tres estats bàltics van anunciar finalment en comú la seva candidatura el 16 de setembre de 2006. Quan es va dirigir a l'Assemblea General, va prometre que ella plantaria cara "als desafiaments plantejats a la reforma de l'ONU i promovent els drets humans, la llibertat i la democràcia, incloent igualtat de gènere". Rússia, membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, ha indicat que no donarà suport a cap candidat europeu de l'est. Vīķi-Freiberga rep el suport del president dels Estats Units, George Walker Bush i la Secretària d'Estat d'aquest país, Condoleezza Rice. Es pensa que Riga va ser triada per a rebre el cim de l'OTAN en 2006 gràcies a les seves relacions amb Bush i amb Rice.
Està casada amb Imants Freibergs, professor d'informàtica, que és actualment el president de l'Associació Letona de Tecnologia d'Informació i Comunicacions (LIKTA). Van tenir unes noces senzilles a Toronto. Tenen dos fills, Kārlis i Indra.
Precedit per: Guntis Ulmanis |
Presidenta de Letònia 1999 – 2007 |
Succeït per: Valdis Zatlers |
- Polítics letons
- Persones de Riga
- Professors de psicologia
- Professors universitaris
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de l'orde de Sant Olaf
- Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana