Vés al contingut

Subjecte (sintaxi): diferència entre les revisions

m
Corregit: amb o sense complements ("La > amb complements o sense ("La
m (Corregit: amb o sense complements ("La > amb complements o sense ("La)
El subjecte de les oracions de la llengua catalana es localitza perquè concorda en persona i nombre amb el verb, per tant si es canvia aquest de singular a plural o a la inversa, s'ha de modificar obligatòriament aquell element que fa de subjecte. Es permeten els subjectes elidits.
 
Les estructures que poden fer de subjecte en [[català]] són: un substantiu amb complements o sense complements ("La casa de la Mariona és força gran"), un pronom tònic ("Ells han arribat abans"), una [[oració subordinada substantiva]] ("M'agrada que vinguis amb mi de passeig"), un infinitiu ("Fumar és la principal causa de càncer de pulmó") o un element que ha patit [[substantivació]] ("El més callat després resulta ser el guanyador").
 
Com que és una [[llengua SVO]], el català acostuma a tenir el subjecte en primera posició, és el lloc no marcat, i allà on es pot deduir quan està elidit. El subjecte, tanmateix, es pot postposar si es vol donar èmfasi a un determinat element o en algunes estructures, com ara les formades amb verbs valoratius o d'emoció ("M'encanta aquesta cançó") o moltes oracions interrogatives ("Ha vist ja la mare aquest caos?").
1.165.781

modificacions