Advocació de la Mare de Déu

Immaculada Concepció, de Murillo.

L'advocació de la Mare de Déu és en el catolicisme una al·lusió mística relativa a aparicions, dons o atributs de la Mare de Déu. L'Església Catòlica reconeix innombrables advocacions que signifiquen la figura de la Mare de Jesús o alguna de les seves qualitats, a les quals es ret culte de diverses maneres.

Hi ha dos tipus d'advocacions: les de caràcter místic, relatives a dons, misteris, actes sobrenaturals o fenomens taumatúrgics de la Mare de Déu, com l'Anunciació, l'Assumpció, la Presentació, etc; i les aparicions terrenals, que en molts casos han donat lloc a la construcció de santuaris dedicats a la Mare de Déu, com el de Lourdes a França, el de Fàtima a Portugal, el de Guadalupe a Mèxic, etc. Aquestes advocacions sovint donen lloc a molts patrocinis (com a Verge protectora) de pobles, ciutats o països.

Les advocacions marianes se solen anomenar amb les fórmules "Santa Maria de", "Verge de", "Nostra Senyora de", "Mare de Déu de", etc. Així doncs, les advocacions també donen lloc en molts casos a noms propis femenins, compostos del nom Maria i la seva advocació: Maria Carme, Maria Dolors, Maria de Lourdes... Tot i que el nom sigui diferent quant a l'atribut relatiu a la Verge Maria, sempre es refereix únicament a Ella, així es faci menció de diversos noms en un mateix moment, la instància en qualsevol cas és sempre la Verge Maria, Mare de Jesús.

La seva celebració, en la majoria dels casos, es fa de forma conjunta el dia 8 de setembre o primer diumenge de setembre, el dia en què l'Església celebra les "Aparicions de la Santíssima Verge en els més cèlebres santuaris".

Bibliografia

• José Mª Montes: El libro de los santos, Alianza Editorial, Madrid, 2001, ISBN 84-206-7203-3.