Maria Cinta: diferència entre les revisions
m Corregit: elapès > elapés |
m Suprimida Categoria:Barcelonins contemporanis; Afegida Categoria:Cantants barcelonins contemporanis usant HotCat |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Cantants barcelonins contemporanis]] |
||
[[Categoria:Cantants de la Nova Cançó]] |
[[Categoria:Cantants de la Nova Cançó]] |
||
[[Categoria:Cantants barcelonins en català]] |
[[Categoria:Cantants barcelonins en català]] |
||
Revisió del 22:23, 15 nov 2014
Maria Cinta (Barcelona, 1952) va ser la nena prodigi de la Nova Cançó;[1] l'any 1964, amb 12 anys, ja havia enregistrat un disc. Va debutar a l'Ametlla del Vallès compartint escenari amb Raimon. Va enregistrar set discs en català i dos en francès, alguns amb la companyia de Salvador Escamilla, Josep Maria Espinàs i els mallorquins Queta & Cleo, també va fer una pel·lícula, Elisabeth, i moltes actuacions abans de deixar els escenaris als 16 anys.
El 1979 va tornar-hi amb un concepte diferent de la cançó i amb influències brasileres i del jazz; va compaginar la cançó amb altres activitats, en els seus nous discos va cantar alguns poemes de poetes com (Miquel Martí i Pol, Miquel Desclot, Joan Vergés, Marià Manent, Salvador Espriu, Maria-Mercè Marçal..., així com temes com a autora i d'altes músics com Toti Soler, Josep Maria Bardagí o Enric Hernàez. Diversos elapés en són testimoni, sent Ràdio Capvespre un dels més recordats.[2]
Discografia
- 1966: Maria Cinta
- 1979: La darrera nit del món
- 1986: Noctàmbuls
- 1989: Ràdio Capvespre
- 1993: Atmosfera Zero
- 1997: Diari transparent
- 2004: Carta a La Habana (en castellà)
- 2007: Quasi tot
Referències
- ↑ Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, febrer 2010, p.8-25. ISSN: 1136-7393.
- ↑ Pujadó, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril de 2000. ISBN 84-412-0467-5