Harakiri: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
→Jigai: Elimino un fragment perquè no s'entenia absolutament res. Imagino que era una traducció d'un altre idioma feta amb traductor automàtic. Com que no apareix la referència al text original, no puc millorar-ne la traducció. |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
[[Fitxer:Femme-47-ronin-seppuku-p1000701.jpg|thumb|180px|La muller d'Onodera Junai (un dels 47 ''ronin'') es prepara per a realitzar ''[[Jigai]]'' i així acompanyar el seu marit a la mort]] |
[[Fitxer:Femme-47-ronin-seppuku-p1000701.jpg|thumb|180px|La muller d'Onodera Junai (un dels 47 ''ronin'') es prepara per a realitzar ''[[Jigai]]'' i així acompanyar el seu marit a la mort]] |
||
Les dones que seguien el ''[[bushido]]'' realitzaven una pràctica similar denominada ''[[jigai]]''. La principal diferència amb el ''seppuku'' és que es feien un tall al coll, seccionant-se la [[caròtide]] amb una daga amb fulla de doble tallant anomenada ''[[Kwaiken]]''. Prèviament, la dona havia de lligar-se amb una corda els turmells per a no tenir la deshonra de morir amb les cames obertes al caure. |
Les dones que seguien el ''[[bushido]]'' realitzaven una pràctica similar denominada ''[[jigai]]''. La principal diferència amb el ''seppuku'' és que es feien un tall al coll, seccionant-se la [[caròtide]] amb una daga amb fulla de doble tallant anomenada ''[[Kwaiken]]''. Prèviament, la dona havia de lligar-se amb una corda els turmells per a no tenir la deshonra de morir amb les cames obertes al caure. |
||
== La història dels 47 Ronin == |
== La història dels 47 Ronin == |
||
Revisió del 13:39, 16 nov 2014
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
El harakiri, també conegut per la veu japonesa seppuku (切腹) o hara-kiri (escrit amb els mateixos caràcters, però en diferent ordre: 腹切)[1], és el terme japonès emprat per a denominar un suïcidi ritual consistent en obrir-se el ventre d'un tall[2]. En japonès 'hara-kiri' no s'usa comunament, ja que tal terme és considerat vulgar i grotesc. Era una pràctica comuna entre els samurais, que consideraven la seva vida com un lliurament a l'honor de morir gloriosament, rebutjant qualsevol tipus de mort natural. Per això, abans de veure la seva vida deshonrada per un delicte o falta, recorrien amb aquest acte a donar-se mort (tal com signifiquen aquestes paraules, hara-kiri: "tallar el ventre"). La pràctica d'obligar a la mort per mitjà del seppuku per ordre d'un amo és coneguda com a oibara (追腹 o 追い腹) o junshi (殉死); el ritual és similar.
El ritu del seppuku
El seppuku era una part clau del bushido, el codi dels guerrers samurai. El seppuku podia ser voluntari, usat pels guerrers per a evitar caure en mans de l'enemic o per a expiar una fallada al codi de l'honor, o obligatori, per mandat d'un Shogun o tribunal en cas que un samurai cometés un delicte d'assassinat, robatori o corrupció. En aquest cas, es comunicava al samurai un termini per a realitzar el seppuku, i de no produir-se es procedia a decapitar al reu. Prèviament a cometre seppuku es bevia sake i es componia un últim poema de comiat anomenat zeppitsu o yuigon, gairebé sempre sobre el dors del tessen o ventall de guerra. En el ritu del seppuku, el samurai es col·locava de genolls i enfonsava una espasa curta (wakizashi) pel costat esquerre del ventre, continuava el tall cap a la dreta, tornava al centre i efectuava un gir per a ascendir en la trajectòria del tall, fins a l'estèrnum. Com a curiositat, el samurai que efectuava el seppuku havia de sostenir el wakizashi usant un drap per a no esquitxar-se les mans, ja que morir amb les mans tacades de sang constituïa una deshonra.
Mentre el guerrer efectuava el seppuku, un company kaishaku es mantenia al seu costat dempeus, i si veia a aquest sofrir massa, li tallava el cap. El terme kaishaku no és l'equivalent al d'un botxí, sinó al d'un cavaller que assisteix al primer en la realització del seppuku (en molts casos és un càrrec ocupat per un familiar o amic del condemnat).
Jigai
Les dones que seguien el bushido realitzaven una pràctica similar denominada jigai. La principal diferència amb el seppuku és que es feien un tall al coll, seccionant-se la caròtide amb una daga amb fulla de doble tallant anomenada Kwaiken. Prèviament, la dona havia de lligar-se amb una corda els turmells per a no tenir la deshonra de morir amb les cames obertes al caure.
La història dels 47 Ronin
El seppuku forma part imprescindible de la història dels 47 Ronin, l'obra literària medieval més important del Japó, immortalitzada mitjançant el kabuki. La trama de la història és la següent:
Dos daimyo (senyors feudals) anomenats Asano i Kira es trobaven a la cort i va sorgir una discussió, en la qual Kira va insultar a Asano, el qual va desembeinar la seva wakizashi i va ferir a Kira. Atès que estava prohibit desenfundar cap arma a la cort imperial, Asano va ser condemnat a cometre sepukku, amb el que 47 samurais dels quals ell era daimyo es van convertir en ronin (samurais mancats d'un senyor al servei del qual lliurar-se).
Els 47 Ronin van decidir venjar al seu amo i, després de 3 anys planejant, es van introduir en la mansió de Kira una nit, exigint-li que ell també portés a terme seppuku amb el mateix wakizashi que havia usat Asano. Atès que Kira es va negar, li van tallar el cap i la van col·locar sobre la tomba d'Asano, en el temple de Sengaku-ji.
Per aquest acte, els 47 Ronin van ser condemnats pel Shogun a cometre seppuku com a forma de restablir el seu honor (a causa del delicte d'assassinar a un daimyo) i van ser enterrats en el temple de Sengaku-ji enfront de la tomba del seu amo. Es pot dir que en realitat, qui van cometre seppuku van ser 46 ronins, ja que en intentar entrar a la mansió de Kira hagueren de lluitar contra guàrdies d'aquest, i en aquesta lluita va morir un dels ronins. Cal tenir en compte que aquests samurais sense amo, van passar 3 anys planificant la venjança del seu amo, fent-se passar per borratxos, vagabunds i fins i tot bojos, envoltant-se amb el que pitjor era vist per la societat.
Gent coneguda que va realitzar seppuku
Seppuku en l'actualitat
El seppuku com a càstig judicial va ser oficialment prohibit al Japó el 1873, encara que la pràctica del seppuku no va acabar del tot. S'han documentat dotzenes de casos de persones que han realitzat seppuku voluntari des de llavors, incloent diversos militars el 1895 com protesta per la devolució d'un territori conquistat a Xina, el del General Maresuke Nogi (educador de l'Emperador Hirohito) i la seva esposa a la mort de l'Emperador Meiji el 1912, i el de molts soldats i civils que van preferir morir abans que acceptar la rendició després de la Segona Guerra Mundial.
El 1970, el famós escriptor Yukio Mishima i un dels seus seguidors van realitzar un seppuku públic després d'un intent fracassat d'incitar a l'exèrcit a realitzar un cop d'estat. Mishima va realitzar el seu seppuku en el despatx del General Kanetoshi Mashita. El seu kaishakunin, un home de 25 anys anomenat Masakatsu Morita, va tractar 3 vegades de decapitar-lo sense èxit. Finalment, va ser Hiroyasu Koga qui va realitzar la decapitació. Posteriorment, Masakatsu Morita va intentar realitzar el seu propi seppuku. Encara que els seus talls van ser massa poc profunds per a ser fatals, va fer un senyal a Koga perquè també el decapités.
El 1999, Masaharu Nonaka, un empleat de Bridgestone al Japó, es va acoltellar l'abdomen per protestar per la seva jubilació obligada als 58 anys. Va morir més tard en un hospital a causa de les ferides.
Referències
- ↑ La tensión espiritual del teatro Nô La diferència entre harakiri i seppuku rau en el fet de llegir-los en kunyomi, lectura japonesa, o onyomi, lectura xinesa, i l'ordre dels kangis.
- ↑ «Enciclopèdia Catalana: Harakiri». [Consulta: 16 novembre 2014].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harakiri |