Bienve Moya: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Benvingut Moya i Domènech''', més conegut com a '''Bienve Moya''' (Vilanova i la Geltrú, 30 de novembre de 1944) és un antropòleg, f...». |
|||
Línia 25: | Línia 25: | ||
* ''Il·legals''. Alcoi: Marfil, 2001 |
* ''Il·legals''. Alcoi: Marfil, 2001 |
||
Teatre |
;Teatre |
||
* ''L'ànima malalta''. Tarragona: Arola, 2000 |
* ''L'ànima malalta''. Tarragona: Arola, 2000 |
||
== Premis i reconeixements == |
== Premis i reconeixements == |
Revisió del 13:59, 17 nov 2014
Benvingut Moya i Domènech, més conegut com a Bienve Moya (Vilanova i la Geltrú, 30 de novembre de 1944) és un antropòleg, folklorista, escriptor, activista i gestor cultural català. Formà part de la companyia teatral Els Joglars durant la dècada de 1970 i fou director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, impulsor de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i fundador i codirector dels festivals de circ i pallassos Trapezi i la Fira del Circ, entre altres.[1] Fou membre del projecte Socatalà, d'investigació per a la música tradicional contemporània catalana, i se'l considera membre actiu per a la recuperació de les festes de la Mercè, el carnaval i altres festes populars de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. El 2005 cofundà el col·lectiu «Els altres andalusos».[2] Ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat diferents obres. El 2009 rebé el Premi Nacional de Cultura Popular.
Obra publicada
- Descripció i viatges
- Petita epopeia dels vilanovins. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1983 [Juvenil]
- Petita història del Garraf. Barcelona: Mediterrània, 1993 [Juvenil]
- Calendes. Tarragona: El Mèdol, 1996
- La Festa a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors, 1998
- Cada dia és festa. Barcelona: Barcino, 2014
- Narrativa
- Una mà de sants. Barcelona: La Magrana, 2011
- Rondalles i llegendes catalanes. Tarragona: El Mèdol, 1996
- Llegendes i contes catalans per a ser explicats. Tarragona: El Mèdol, 1997
- La llegenda dels sants. Tarragona: El Mèdol, 1996
- En Maginet "tap de bassa". Barcelona: La Galera, 1972 [Infantil]
- Suburbalies, Pròsper i Maxim. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2005
- Llegendes del Penedès i de les valls del Garraf. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005
- Flordecaüc. Lleida: Pagès, 2006
- Llegendes urbanes i narracions suburbials. Alcoi: Marfil, 1999
- Pol·len vol estimar. Barcelona: La Galera, 1968 [Infantil]
- Vull ser mulasser. Vilafranca del Penedès: Vilatana - Columna, 1998 [Infantil]
- Novel·la
- Il·legals. Alcoi: Marfil, 2001
- Teatre
- L'ànima malalta. Tarragona: Arola, 2000
Premis i reconeixements
- Premi Camera del Consell Àudiovisual Mundial de París de 1995 per a Imaginari
- Premi Nacional de Cultura Popular de 2009, concedit per la Generalitat de Catalunya
Referències
- ↑ Llavina, Jordi «"A part del Barça, l'únic que mou masses en aquest país és la festa"». Cultura (El Punt Avui), 14-11-2014, pp.12-13.
- ↑ Bienve Moya al Qui és Qui de les Lletres Catalanes