Constantí Làscaris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:57, 21 nov 2014

Constantí XI Làscaris o simplement Constantí Lascaris, ja que al no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador bizantí durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204). L'ordinal XI correspondria, segons l'ordre d'emperadors considerant només els coronats, a Constantí XI Paleòleg que fou el darrer emperador bizantí fins al 1453.

El 13 d'abril de 1204 va fugir l'emperador Aleix i els cortesans van proclamar emperador Constantí XI Làscaris. Refugiat a Brusa, a Bitínia, fou derrotat a la batalla de Pemaneo el desembre de 1204 i va morir en els combat subsegüents el mes de gener de 1205. El seu germà Teodor I Làscaris va recollir la successió legitimada pel Patriarca de Constantinoble com a Emperador de Nicea.

Arran de la conquesta de Constantinoble pels croats, l'imperi Bizantí es dividí en 4 estats:

Imperi de Nicea. El primer emperador fou Teodor I Làscaris, nomenat hereu legítim de Bizanci.
Imperi Llatí, creat a Constantinoble pels croats comandats per Balduí I de Flandes, comte de Flandes i primer emperador llatí. El 1261, el regent de Nicea Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble als llatins i es va autoproclamar emperador de Constantinoble i de Nicea. Amb aquest acte, l'imperi de Nicea i l'imperí Llatí es van unir per formar de nou l'imperi Bizantí.
Despotat de l'Epir o d'Arta, amb Miquel I Àngel Comnè, de la família imperial bizantina, com a primer dèspota. Nicèfor II, últim dèspota de l'Epir, va morir el 1358 en els combats contra els serbis per l'extensió dels seus dominis (batalla d'Arta) i el cap albanès Carles Thopia es va fer amo de la regió.
Imperi de Trebisonda, el primer emperador fou Aleix I Comnè, fill de l'emperador bizantí Andrònic I Comnè. El més durader dels quatre, finí el 1461 a mans del soldà otomà Mehmed II.

Precedit per: Aleix V Ducas Murzufle	Emperador bizantí nominal 1204-1205	Succeït per: Teodor I Làscaris a Nicea Balduí I de Flandes a Constantinoble Miquel I Àngel Comnè a l'Epir Aleix I Comnè a Trebisonda
Precedit per: Aleix V Ducas Murzufle	Emperador bizantí 1204	Succeït per: Miquel VIII Paleòleg el 1261

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 Arran de la conquesta de [[Constantinoble]] pels croats, l'[[imperi Bizantí]] es dividí en 4 estats:
-* [[Imperi de Nicea]]. El primer emperador fou [[Teodor I Làscaris]], nombrat hereu legítim de Bizanci.
+* [[Imperi de Nicea]]. El primer emperador fou [[Teodor I Làscaris]], nomenat hereu legítim de Bizanci.
 * [[Imperi Llatí]], creat a [[Constantinoble]] pels croats comandats per [[Balduí I de Flandes]], [[comte de Flandes]] i primer emperador llatí. El [[1261]], el regent de Nicea [[Miquel VIII Paleòleg]] va reconquerir [[Constantinoble]] als llatins i es va autoproclamar emperador de [[Constantinoble]] i de Nicea. Amb aquest acte, l'imperi de Nicea i l'imperí Llatí es van unir per formar de nou l'[[imperi Bizantí]].
 * [[Despotat de l'Epir]] o d'Arta, amb [[Miquel I Àngel Comnè]], de la família imperial bizantina, com a primer dèspota. [[Nicèfor II]], últim dèspota de l'Epir, va morir el [[1358]] en els combats contra els serbis per l'extensió dels seus dominis (batalla d'Arta) i el cap albanès [[Carles Thopia]] es va fer amo de la regió.