Valerià Miralles i Ortolà: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Repose informació blanquejada i censurada. No és cap opinió és un fet constatat i amb referència.
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] -† València, [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a,’'Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8</ref> va ser un dirigent nacionalista valencià.
'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] -† València, [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a,’'Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8</ref> va ser un dirigent nacionalista valencià.


Valerià Miralles provenia d'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses; va estudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Amb posterioritat es traslladaria a [[València]] per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]].{{cal citació|data=novembre de 2014}}Va ser detingut per les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians,unim-nos'' el [[1965]] i [[1966]] on Valerià Miralles i els companys de partit pintaren a les parets amb quitrà.<ref>Teixir revoltes. El Bloc d'Estidiants Agermanats: 30 anys per la Universitat pública, democràtica i valenciana</ref>
Valerià Miralles provenia d'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses; va estudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Amb posterioritat es traslladaria a [[València]] per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]].{{cal citació|data=novembre de 2014}}Va ser detingut per les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians,unim-nos'' el [[1965]] i [[1966]] on Valerià Miralles i els companys de partit pintaren a les parets amb quitrà.<ref>Teixir revoltes. El Bloc d'Estidiants Agermanats: 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana. Universitat de València</ref>


El 1982 fundà junt amb altres valencians el partit [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), del qual una part d'aquest el 1983 s'integraria en [[Unitat del Poble Valencià]] sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 participaria en alguns actes de la [[Crida a la Solidaritat]] i el 1992 abandonà definitivament UPV per a crear la Federació Valenciana d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|ERC]], de la que seria fundador i el primer president.<ref>Àngel Molina, [http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG «Valerià Miralles, punt de referència»] Reportatge a ''A l'esquerra'', octubre-desembre 2001, pàgina 16</ref>
El 1982 fundà junt amb altres valencians el partit [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), del qual una part d'aquest el 1983 s'integraria en [[Unitat del Poble Valencià]] sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 participaria en alguns actes de la [[Crida a la Solidaritat]] i el 1992 abandonà definitivament UPV per a crear la Federació Valenciana d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|ERC]], de la que seria fundador i el primer president.<ref>Àngel Molina, [http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG «Valerià Miralles, punt de referència»] Reportatge a ''A l'esquerra'', octubre-desembre 2001, pàgina 16</ref>

Revisió del 21:15, 24 nov 2014

Valerià Miralles i Ortolà (Pego, 29 d'octubre de 1939 -† València, 13 de desembre de 1997)[1] va ser un dirigent nacionalista valencià.

Valerià Miralles provenia d'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses; va estudiar als jesuïtes. Amb posterioritat es traslladaria a València per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del fusterianisme a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim franquista, essent un dels militants originaris del Partit Socialista Valencià.[cal citació]Va ser detingut per les famoses pintades de Parlem Valencià! i Valencians,unim-nos el 1965 i 1966 on Valerià Miralles i els companys de partit pintaren a les parets amb quitrà.[2]

El 1982 fundà junt amb altres valencians el partit Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), del qual una part d'aquest el 1983 s'integraria en Unitat del Poble Valencià sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 participaria en alguns actes de la Crida a la Solidaritat i el 1992 abandonà definitivament UPV per a crear la Federació Valenciana d'ERC, de la que seria fundador i el primer president.[3]

També es dedicà al món del llibre, fundant la llibreria Concret, col·laborant a Gorg,[4] i edita sota el segell d'Editorial Garbí amb el permís de l'Editorial Lavínia alguns llibres, entre els quals el llibre "El valencianisme polític", d'Alfons Cucó) i participa en la creació, en 1983, d'Edicions del Bullent, amb Gabriel Sendra, Maribel Marco i Claudi Arenas.[5]

El municipi de Pego li va dedicar un carrer.[6]


Precedit per:
Càrrec nou
ERPV
President d'ERC-País Valencià

1992 - 1996
Succeït per:
Àngel Molina

Referències

  1. Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», In memoriam a,’'Nacionalisme i política, 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8
  2. Teixir revoltes. El Bloc d'Estidiants Agermanats: 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana. Universitat de València
  3. Àngel Molina, «Valerià Miralles, punt de referència» Reportatge a A l'esquerra, octubre-desembre 2001, pàgina 16
  4. Sílvia Gómez Soler, «Josep Lluís Blasco, polític i filòsof», Revista d’història de la filosofia catalana, n°3, 2012, pàgina 49
  5. Josep Ballester & Josep Franco, «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig», Métodos de Información, 1996, pàgina 28
  6. Carrer Valerià Miralles i Ortolà 38° 50′ 22.95″ N, 0° 7′ 11.43″ O / 38.8397083°N,0.1198417°O / 38.8397083; -0.1198417

Enllaços externs