Sitges: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{millorar|Treur el codi HTML que té incrustat}}
{{Infotaula del municipi català|de |Sitges|del |Garraf|
{{Infotaula del municipi català|de |Sitges|del |Garraf|
|fotografia = Barcelona from the water.jpg
|fotografia = Barcelona from the water.jpg
Línia 15: Línia 14:
|coordenades = {{Coor dms|41|14|18|N|1|48|43|E|region:ES-CT_type:city(25642)}}
|coordenades = {{Coor dms|41|14|18|N|1|48|43|E|region:ES-CT_type:city(25642)}}
}}
}}
<p align="justify">'''Sitges''' és un [[municipi]] de [[Catalunya]] ubicat a la [[comarca]] del [[Garraf]]. Sovint és anomenat com la ''Blanca Subur'', nom [[llatí]] de la població en la època romana <ref>[http://www.google.com/books?vid=ISBN2708923765&id=RM4eAAAAMAAJ&q=sitges+subur+catalogne&dq=sitges+subur+catalogne&pgis=1 ''Histoire de la Catalogne'' de Joaquim Nadal i Farreras, Philippe Wolff (1982)] </ref> <ref>[http://www.google.com/books?vid=OCLC04034331&id=RdUbAAAAMAAJ&q=sitges+subur&dq=sitges+subur&pgis=1 Llibre ''Los catalanes en la guerra de España'' de José María Fontana Tarrats publicat l'any 1977]</ref><ref>[http://www.google.com/books?vid=OCLC08775568&id=WicbAAAAMAAJ&q=sitges+subur&dq=sitges+subur&pgis=1 Dictionnaire de géographie ancienne et moderne: à l'usage du libraire et de l'amateur de livres de Pierre Deschamps]</ref>.</p>
'''Sitges''' és un [[municipi]] de [[Catalunya]] ubicat a la [[comarca]] del [[Garraf]]. Sovint és anomenat com la ''Blanca Subur'', nom [[llatí]] de la població en la època romana <ref>[http://www.google.com/books?vid=ISBN2708923765&id=RM4eAAAAMAAJ&q=sitges+subur+catalogne&dq=sitges+subur+catalogne&pgis=1 ''Histoire de la Catalogne'' de Joaquim Nadal i Farreras, Philippe Wolff (1982)] </ref> <ref>[http://www.google.com/books?vid=OCLC04034331&id=RdUbAAAAMAAJ&q=sitges+subur&dq=sitges+subur&pgis=1 Llibre ''Los catalanes en la guerra de España'' de José María Fontana Tarrats publicat l'any 1977]</ref><ref>[http://www.google.com/books?vid=OCLC08775568&id=WicbAAAAMAAJ&q=sitges+subur&dq=sitges+subur&pgis=1 Dictionnaire de géographie ancienne et moderne: à l'usage du libraire et de l'amateur de livres de Pierre Deschamps]</ref>.


<p align="justify">Aquesta històrica vila actualment basa la seva economia en el [[turisme]] i la [[cultura]] oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys 4 estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a [[congressos]], [[conferències]], [[seminaris]] i [[reunions empresarials]] i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.</p>
Aquesta històrica vila actualment basa la seva economia en el [[turisme]] i la [[cultura]] oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys 4 estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a [[congressos]], [[conferències]], [[seminaris]] i [[reunions empresarials]] i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.
{| style="float:left; margin:1em 1em 1em 1em; width:25em; border: 1px solid #a0a0a0; padding: 10px; background-color: #F5F5F5; text-align:left;"
{| style="float:left; margin:1em 1em 1em 1em; width:25em; border: 1px solid #a0a0a0; padding: 10px; background-color: #F5F5F5; text-align:left;"
|- style="text-align:center;"
|- style="text-align:center;"

Revisió del 00:30, 27 set 2007

Plantilla:Infotaula geografia políticaSitges
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 14′ 02″ N, 1° 48′ 15″ E / 41.233888888889°N,1.8041666666667°E / 41.233888888889; 1.8041666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaGarraf Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població31.954 (2023) Modifica el valor a Wikidata (727,88 hab./km²)
Llars121 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciSitgetà, sitgetana
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície43,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània i riera de Ribes Modifica el valor a Wikidata
Altitud10
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAurora Carbonell i Abella (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08870 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic93 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08270 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082704 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc websitges.cat Modifica el valor a Wikidata

Sitges és un municipi de Catalunya ubicat a la comarca del Garraf. Sovint és anomenat com la Blanca Subur, nom llatí de la població en la època romana [1] [2][3].

Aquesta històrica vila actualment basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys 4 estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.

Etimologia
El nom de la ciutat prové del mot preromà "sitja". Una sitja és un recipient excavat a terra d'uns dos metres de profunditat que s'usava antigament per emmagatzemar blat, ordi i civada.








Vista característica de la vila amb l'església al fons


Història

Les referències als primers sitgetans es remunten a abans del neolític i més modernament està documentat un assentament ibèric al voltant del segle IV AC. A més hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de població, un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port de la Blanca Subur serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.

A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges.

La principal activitat econòmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf. Des del 1345 quan Vilafranca demanà una autorització per a tenir un port a Sitges la vila va esdevenir la sortida comercial al exterior dels productes del Penedès.

Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) maldà per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliberà definitivament i s'incorporà a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagueren. L'activitat econòmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portuària que cresqué a partir del segle XVIII quan Catalunya obtingué el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. Des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes.

La Església de Sant Bartolomeu I Santa Tecla fou construïda el segle XVII

A l'era industrial arribà un dels capítols més tràgics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment històric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig però posteriorment es restaurà el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).

La bonança econòmica, iniciada a finals del XVIII durà fins a principis del XIX. El comerç es basava en l'exportació de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon terç del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Amèrica i compren o arreglen les antigues cases del poble (època dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilació dels americanos sitgetans.

Abans de convertir-se en una vila plenament turística, a Sitges s'obriren amb capital americà diverses fàbriques (entre elles la fàbrica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 fàbriques on hi treballava més del 80% de la població.

Malgrat aquest desenvolupament industrial els orígens del turisme es troben al 1879 quan ja es practicaven els banys com a teràpia medicinal, i que més endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un difícil accés des de Barcelona però l'arribada del ferrocarril afavorí la comunicació amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusiñol al 1891 Sitges es convertí en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la mà de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visità Sitges Charles Deering, un milionari nord-americà que transformà el carrer de Fonollar, de típiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) esdevingueren dos pols d'atracció cultural i llançaren Sitges a la fama turística. L'any 1918 l'industrial Francesc Armengol va projectar la ciutat-jardí Terramar i fou un dels principals inversors de l'Autòdrom de Terramar. [4].



Esdeveniments

Demografia

Entitat de població Habitants (2005)
Botigues de Sitges, les 1.613
Garraf 259
Sitges 22.591
Vallcarca 7



Plantilla:Demography 5col

Festes i Festivals

Part del municipi vist des del Mas Alba

Gastronomia

Museus

Fills i filles il·lustres

Ciutats agermanades

Referències

  1. ↑ Histoire de la Catalogne de Joaquim Nadal i Farreras, Philippe Wolff (1982)
  2. ↑ Llibre Los catalanes en la guerra de España de José María Fontana Tarrats publicat l'any 1977
  3. ↑ Dictionnaire de géographie ancienne et moderne: à l'usage du libraire et de l'amateur de livres de Pierre Deschamps
  4. ↑ La Vila de Sitges en Quatre Pinzellades del llibre Història de Garraf de Rafael Mateos Ayza
  5. ↑ Document de la FEMP

Enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sitges
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sitges&oldid=1436783»