Dugesia subtentaculata: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 20: Línia 20:
'''''Dugesia subtentaculata''''' és una [[espècie]] de [[triclàdide]] [[dugèsid]] que habita a l'aigua dolça del sud de [[França]], diversos punts de la [[península Ibèrica]] (incloent [[Catalunya]]), [[Mallorca]], [[Marroc]]<ref name="devries86"></ref> i [[Algèria]].<ref name="devries88">{{ref-publicació|cognom= De Vries |nom= Elizabeth J |títol= A synopsis of the nominal species of the subgenus ''Dugesia'' (Platyhelminthes: Tricladida: Paludicola) from Africa and Madagascar |publicació= Zoological Journal of the Linnean Society |volum= 92 |exemplar= |any= 1988 |pàgines= 345-382 |doi = 10.1111/j.1096-3642.1988.tb01729.x |llengua= anglès}}</ref>
'''''Dugesia subtentaculata''''' és una [[espècie]] de [[triclàdide]] [[dugèsid]] que habita a l'aigua dolça del sud de [[França]], diversos punts de la [[península Ibèrica]] (incloent [[Catalunya]]), [[Mallorca]], [[Marroc]]<ref name="devries86"></ref> i [[Algèria]].<ref name="devries88">{{ref-publicació|cognom= De Vries |nom= Elizabeth J |títol= A synopsis of the nominal species of the subgenus ''Dugesia'' (Platyhelminthes: Tricladida: Paludicola) from Africa and Madagascar |publicació= Zoological Journal of the Linnean Society |volum= 92 |exemplar= |any= 1988 |pàgines= 345-382 |doi = 10.1111/j.1096-3642.1988.tb01729.x |llengua= anglès}}</ref>


L'any 1986 [[Elizabeth J. De Vries|De Vries]] va designar un [[neotip]] per ''D. subtentaculata'' ja que el [[holotip|material tipus original]] s'havia perdut. També va sinonimitzar l'espècie ''D. iberica'', descrita de Mallorca i la península Ibèrica, amb ''D. subtentaculata''. Tan el neotip com l'holotip procedeixen de les rodalies de [[Montpeller]], d'una [[localitat tipus|localitat]] en la que conviuen espècimens asexuals de ''D. subtentaculata'' amb espècimens sexuals de ''[[Dugesia gonocephala|D. gonocephala]]''.<ref name="devries86" />
L'any 1986 [[Elizabeth J. De Vries|De Vries]] va designar un [[neotip]] per ''D. subtentaculata'' ja que el [[holotip|material tipus original]] s'havia perdut. També va [[Sinònim (taxonomia)|sinonimitzar]] l'espècie ''D. iberica'', descrita de Mallorca i la península Ibèrica, amb ''D. subtentaculata''. Tan el neotip com l'holotip procedeixen de les rodalies de [[Montpeller]], d'una [[localitat tipus|localitat]] en la que conviuen espècimens asexuals de ''D. subtentaculata'' amb espècimens sexuals de ''[[Dugesia gonocephala|D. gonocephala]]''.<ref name="devries86" />


== Descripció ==
== Descripció ==

Revisió del 17:01, 30 nov 2014

Infotaula d'ésser viuDugesia subtentaculata Modifica el valor a Wikidata

Espècimen asexual de Dugesia subtentaculata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes
OrdreTricladida
FamíliaPlanariidae
GènereDugesia
EspècieDugesia subtentaculata Modifica el valor a Wikidata
Drap., 1801

Dugesia subtentaculata és una espècie de triclàdide dugèsid que habita a l'aigua dolça del sud de França, diversos punts de la península Ibèrica (incloent Catalunya), Mallorca, Marroc[4] i Algèria.[5]

L'any 1986 De Vries va designar un neotip per D. subtentaculata ja que el material tipus original s'havia perdut. També va sinonimitzar l'espècie D. iberica, descrita de Mallorca i la península Ibèrica, amb D. subtentaculata. Tan el neotip com l'holotip procedeixen de les rodalies de Montpeller, d'una localitat en la que conviuen espècimens asexuals de D. subtentaculata amb espècimens sexuals de D. gonocephala.[4]

Descripció

D. subtentaculata té una forma general del cos allargada i aplanada dorso-ventralment. El cap presenta una forma triangular no gaire pronunciada. Normalment presenta dos ulls, tot i que també es donen casos d'ulls supernumeraris. Els ulls tenen la típica estructura del de dugèsids, constituïts per una copa multicel·lular de pigment que abraça nombroses cèl·lules retinals. Darrere els ulls, als laterals del cos, es troben els solcs auriculars o òrgans sensorials de les aurícules, que no presenten pigment. Al marge anterior del cos hi ha entre sis i vuit fosses sensorials. La superfície ventral del cos és més clara que la dorsal.[4]

La faringe està desproveïda d'una capa longitudinal de més en la musculatura externa.[4]

Aparell copulador

D. subtentaculata presenta un bulb penià poc muscular i una papil·la peniana curta i esmussada. El conducte ejaculador és central i queda separat de la vesícula seminal per un diafragma. Hi ha nombroses glàndules penianes que rodegen la vesícula seminal, el diafragma i el conducte ejaculador. En individus madurs es dóna un anell parenquimàtic anular a la base de la papil·la peniana. L'atri no està dividit.[4]

Els espècimens ex-fissípars presenten ovaris hiperplàsics, ovaris engrandits que contenen nombrosos grups de petits oòcits i que ocupen bona part de la part anterior del cos. Els oviductes emergeixen d'aproximadament la meitat dels ovaris, i s'estenen per la part ventral del cos fins a una posició una mica posterior a l'aparell copulador. Després es corben cap a la part dorsal i desemboquen per separat al canal de la bursa, a l'àrea de la vagina, per sobre de les glàndules de la closca.[4]

Reproducció

Existeixen poblacions d'aquesta espècie de reproducció sexual i altres de reproducció asexual. Els espècimens asexuals en captivitat poden esdevenir sexualment madurs en un període de 3 a 6 mesos, a aquests individus se'ls coneix com a exfissípars. Es creu que en condicions naturals es pot donar el mateix procés. La maduració sexual d'un individu exfissípar comença amb la formació d'ovaris hiperplàstics i segueix amb el desenvolupament de l'òrgan copulador.[4]

Filogènia

Posició de D. subtentaculata en relació a altres espècies de Dugesia segons el treball de Lázaro i col·laboradors (2009):[6]

 Dugesia 


 D. sicula



 D. aethiopica







 D. japonica




 D. ryukyuensis




 D. notogaea



 D. bengalensis








 D. subtentaculata




 D. gonocephala




 D. liguriensis




 D. etrusca



 D. ilvana







 D. benazzii



 D. hepta






Referències

  1. Draparnaud, Jacques Philippe Raymond. Tableau des mollusques terrestres et fluviatiles de la France (en francès), 1801. 
  2. Beauchamp, Paul de «Sur une collection de Turbellariés d'eau douce (Triclades) du Maroc, rassemblée par Roberth Ph. Dollfus» (en francès). Bulletin de la Société des Sciences Naturelles [et Physiques] du Maroc, 12, 1932, pàg. 221-222.
  3. Gourbault, Nicole; Benazzi, Mario «Une nouvelle espèce ibérique du 'groupe Dugesia gonocephala' (Turbellariés, Triclades)» (en francès). Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle (Zoologie), 2, 1979, pàg. 329-337.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 De Vries, Elizabeth J «On the taxonomic status of Dugesia gonocephala and Dugesia subtentaculata (Turbellaria, Tricladida, Paludicola)» (en anglès). Journal of Zoology, 209, 1, 1986, pàg. 43-59. DOI: 10.1111/j.1469-7998.1986.tb03565.x.
  5. De Vries, Elizabeth J «A synopsis of the nominal species of the subgenus Dugesia (Platyhelminthes: Tricladida: Paludicola) from Africa and Madagascar» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, 92, 1988, pàg. 345-382. DOI: 10.1111/j.1096-3642.1988.tb01729.x.
  6. Lázaro, M.; Sluys, R.; Pala, M.; Stocchino, G.A.; Baguñà; Riutort, J. «Molecular barcoding and phylogeography of sexual and asexual freshwater planarians of the genus Dugesia in the Western Mediterranean (Platyhelminthes, Tricladida, Dugesiidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 52, 3, 2009, pàg. 835-845. DOI: 10.1016/j.ympev.2009.04.022.

Enllaços externs