Jaume Fuster i Guillemó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
data de naixement
Cap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:
| descripció =
| descripció =
| pseudònim =
| pseudònim =
| nascut = [[1945]]
| nascut = {{Data naixement|1945|11|17}}
| lloc_naixement = [[Barcelona]]
| lloc_naixement = [[Barcelona]]
| mort = [[31 de gener]] de [[1998]]
| mort = {{Data defunció i edat|1998|1|31|1945|11|17}}
| lloc_de_mort =[[L'Hospitalet de Llobregat]]
| lloc_de_mort =[[L'Hospitalet de Llobregat]]
| ocupació = [[Escriptor]], [[assagista]]
| ocupació = [[Escriptor]], [[assagista]]

Revisió del 19:46, 2 des 2014

Per a altres significats, vegeu «Jaume Fuster Alzina».
Infotaula de personaJaume Fuster i Guillemó

Placa commemorativa a la casa natal de Jaume Fuster, al carrer Tallers, 65. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Jaume Fuster Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona
Mort31 gener 1998 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
1995 – 1998
← Avel·lí Artís-GenerAntònia Vicens i Picornell → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, polític, guionista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Antònia Oliver i Cabrer Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Ciutat de Palma de novel·la 1975 per Tarda sessió continua, 3.45 - Collita de sang [1]

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 1989 per la seva traducció de Bella del senyor d’Albert Cohen
Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 1993 per El jardí de les Palmeres
Una biblioteca pública del barri de Gràcia de Barcelona du el seu nom.[2]
Una placa recorda la finca del carrer Tallers on va néixer.[3] La ciutat de la Seu d'Urgell li va dedicar un carrer.[4]


IMDB: nm0299382 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945[5] - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català.[6] Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Placa commemorativa en la casa natal al carrer Tallers, 65

El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors.

El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com a Collita de sang).

En els darrers anys del franquisme es funda l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n'esdevé un dels fundadors i va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.

Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya "Català, llengua oficial" emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural.»[7]

A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció de novel·la Bella del senyor, d’Albert Cohen.

El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit “Escriptor del mes”. Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre».[8] El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador per activistes de l'extrema dreta valenciana.

Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.[9]

Obres

Llibres
  • 1972: De mica en mica s'omple la pica
  • 1976: Tarda sessió continua, 3.45
  • 1982: La corona valenciana
  • 1983-1993: Cròniques del món conegut (Trilogia)
    • 1983: L'illa de les tres taronges
    • 1985: L'anell de Ferro
    • 1993: El jardí de les palmeres
  • 1986: La matèria dels somnis
  • 1987: Sota el signe del sagitari
  • 1987: Per quan vingui un altre juny
  • 1987: Tirant lo blanc, còmic amb dibuixos de Sento Llobell
  • 1993: Micmac (amb Antoni Lloret)
  • 1993: Anna i el detectiu
  • 1994: La guàrdia del rei
  • 1996: La mort de Guillem[10] sobre l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador
Guions

Referències

Enllaços externs