Art otonià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
refs |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:St Michaels Church Hildesheim.jpg|thumb|250px|Església de sant Miguel de [[Hildesheim]], declarada [[Patrimoni de la Humanitat]].]] |
[[Fitxer:St Michaels Church Hildesheim.jpg|thumb|250px|Església de sant Miguel de [[Hildesheim]], declarada [[Patrimoni de la Humanitat]].]] |
||
L{{'}}'''art otonià''' és un estil dins de l'[[art preromànic]] i que es manifesta sobretot a les arts menors. Es desenvolupa, principalment en [[Alemanya]], des de mitjans del [[segle X]] fins a mitjans del [[segle XI]], durant la dinastia saxona del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], i acaba amb el final del regnat d'[[Otó III]].<ref>''Reading Medieval Latin'', de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, [[1995]]. {{en}}</ref> |
L{{'}}'''art otonià''' és un estil dins de l'[[art preromànic]] i que es manifesta sobretot a les arts menors. Es desenvolupa, principalment en [[Alemanya]], des de mitjans del [[segle X]] fins a mitjans del [[segle XI]], durant la dinastia saxona del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], i acaba amb el final del regnat d'[[Otó III]].<ref>''Reading Medieval Latin'', de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, [[1995]]. {{en}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.139|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> |
||
L'art otonià fon tres tradicions: les de l'[[antiguitat tardana]] especialment en l'art del nord d'[[Itàlia]], el període [[Art carolingi|carolingi]], i [[Imperi bizantí|bizantí]]. |
L'art otonià fon tres tradicions: les de l'[[antiguitat tardana]] especialment en l'art del nord d'[[Itàlia]], el període [[Art carolingi|carolingi]], i [[Imperi bizantí|bizantí]]. |
||
Revisió del 06:44, 6 des 2014
L'art otonià és un estil dins de l'art preromànic i que es manifesta sobretot a les arts menors. Es desenvolupa, principalment en Alemanya, des de mitjans del segle X fins a mitjans del segle XI, durant la dinastia saxona del Sacre Imperi Romà Germànic, i acaba amb el final del regnat d'Otó III.[1][2]
L'art otonià fon tres tradicions: les de l'antiguitat tardana especialment en l'art del nord d'Itàlia, el període carolingi, i bizantí.
A aquest ressorgiment de les arts se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "renaixement carolingi" per a parlar del ressorgiment posterior a la coronació de Carlemany en l'any 800.
Referències
- ↑ Reading Medieval Latin, de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, 1995. (anglès)
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.139. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escola d'il·luminació de Reichenau |
|
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquitectura otoniana |