Animals: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Cap resum de modificació
Línia 66: Línia 66:
Els '''animals''' (Animalia o Metazoa) són un grup d'[[organismes]] [[eucariotes]] gairebé sempre [[pluricel·lular]]s. En un registre més científic, també se'ls pot denominar '''metazous'''. Es tracta d'organismes [[heteròtrof]]s<ref name="Windows">{{ref-web|url=http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/Life/heterotrophs.html&edu=high| nom=Jennifer |cognom=Bergman| títol=Heterotrophs| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> que generalment [[digestió|digereixen]] l'[[aliment]] dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les [[plantes]] i les [[algues]]. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els [[fongs]] perquè manquen de [[paret cel·lular]].<ref name="AnimalCells">{{ref-web|url=http://micro.magnet.fsu.edu/cells/animalcell.html| cognom=Davidson| nom=Michael W| títol=Animal Cell Structure| consulta=20 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> Tots els animals són mòtils,<ref name="Concepts">{{ref-web|url=http://employees.csbsju.edu/SSAUPE/biol116/Zoology/digestion.htm| cognom=Saupe |nom=S.G| títol=Concepts of Biology| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els [[embrió|embrions]] passen per una fase de [[blàstula]], una característica única dels metazous.
Els '''animals''' (Animalia o Metazoa) són un grup d'[[organismes]] [[eucariotes]] gairebé sempre [[pluricel·lular]]s. En un registre més científic, també se'ls pot denominar '''metazous'''. Es tracta d'organismes [[heteròtrof]]s<ref name="Windows">{{ref-web|url=http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/Life/heterotrophs.html&edu=high| nom=Jennifer |cognom=Bergman| títol=Heterotrophs| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> que generalment [[digestió|digereixen]] l'[[aliment]] dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les [[plantes]] i les [[algues]]. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els [[fongs]] perquè manquen de [[paret cel·lular]].<ref name="AnimalCells">{{ref-web|url=http://micro.magnet.fsu.edu/cells/animalcell.html| cognom=Davidson| nom=Michael W| títol=Animal Cell Structure| consulta=20 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> Tots els animals són mòtils,<ref name="Concepts">{{ref-web|url=http://employees.csbsju.edu/SSAUPE/biol116/Zoology/digestion.htm| cognom=Saupe |nom=S.G| títol=Concepts of Biology| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els [[embrió|embrions]] passen per una fase de [[blàstula]], una característica única dels metazous.


En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els [[humans]] però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista [[Ciència|científic]] l'ésser humà és una espècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeix que l'[[home]] és l'únic animal racional, o dotat de [[raó]].
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els [[humans]], però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista [[Ciència|científic]] l'ésser humà és una espècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeix que l'[[home]] és l'únic animal racional, o dotat de [[raó]].


Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un [[sistema nerviós]], que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per a denominar els animals en general.
Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un [[sistema nerviós]], que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per a denominar els animals en general.
Línia 92: Línia 92:
* '''Circulació''': Per mitjà d'aquesta funció, es reparteixen entre les cèl·lules els nutrients, l'[[oxigen]] i les [[hormones]], i es recullen els residus generats pel [[metabolisme]]. Hi ha dos tipus de circulació: la [[circulació oberta]] i la [[circulació tancada]]. En la circulació oberta, típic dels [[artròpodes]] i la majoria de [[mol·lusc]]s, entre altres, un líquid anomenat [[hemolimfa]] (barreja de [[sang]] i [[limfa]]) situat dins una cavitat denominada [[hemocel]] banya directament els [[òrgan (anatomia)|òrgans]] amb oxigen. En canvi, en la circulació tancada (típica dels [[vertebrats]], [[anèl·lids]] i [[cefalòpode]]s) la sang mai no abandona els [[vas sanguini|vasos sanguinis]], sinó que l'oxigen i els nutrients travessen les capes dels vasos sanguinis per entrar al fluid intersticial.
* '''Circulació''': Per mitjà d'aquesta funció, es reparteixen entre les cèl·lules els nutrients, l'[[oxigen]] i les [[hormones]], i es recullen els residus generats pel [[metabolisme]]. Hi ha dos tipus de circulació: la [[circulació oberta]] i la [[circulació tancada]]. En la circulació oberta, típic dels [[artròpodes]] i la majoria de [[mol·lusc]]s, entre altres, un líquid anomenat [[hemolimfa]] (barreja de [[sang]] i [[limfa]]) situat dins una cavitat denominada [[hemocel]] banya directament els [[òrgan (anatomia)|òrgans]] amb oxigen. En canvi, en la circulació tancada (típica dels [[vertebrats]], [[anèl·lids]] i [[cefalòpode]]s) la sang mai no abandona els [[vas sanguini|vasos sanguinis]], sinó que l'oxigen i els nutrients travessen les capes dels vasos sanguinis per entrar al fluid intersticial.


* '''Excreció''': La talla de l'animal determina si els residus del metabolisme surten sols al medi exterior o si han de ser eliminats per l'[[aparell excretor]]. A més d'eliminar residus, la funció d'excreció també serveix per a regular la [[pressió osmòtica]] de l'organisme, controlant la quantitat d'aigua eliminada amb els residus.
* '''Excreció''': La talla de l'animal determina si els residus del metabolisme surten sols al medi exterior o si han de ser eliminats per l'[[aparell excretor]]. A més d'eliminar residus, la funció d'excreció també serveix per regular la [[pressió osmòtica]] de l'organisme, controlant la quantitat d'aigua eliminada amb els residus.


* '''Locomoció''': És la funció que permet a l'animal [[locomoció animal|moure's]] pel seu medi. La majoria d'animals són mòbils, i hi ha una gran varietat de formes de moviment. ''[[Trichoplax adhaerens]]'' es mou amb l'ajut dels seus [[cili]]s,<ref>{{citar ref|url = http://ecolevol.de/pubs/2002/syed-schierwater-VM2002b.pdf|autor= T. Syed i B. Schierwater|títol= Trichoplax adhaerens: discovered as a missing link, forgotten as a hydrozoan, re-discovered as a key to metazoan evolution|publicació= Vie Milieu|any= 2002|volum= 52|exemplar= 4|pàgines= 177–187}}</ref> les [[serp]]s i anèl·lids es mouen per mitjà de moviments peristàltics, els vertebrats i artròpodes han desenvolupat [[pota|potes]], els [[caragol de terra|caragols]] es mouen amb el seu peu [[muscular]], els animals aquàtics [[natació|neden]] i els voladors [[vol]]en, etc.
* '''Locomoció''': És la funció que permet a l'animal [[locomoció animal|moure's]] pel seu medi. La majoria d'animals són mòbils, i hi ha una gran varietat de formes de moviment. ''[[Trichoplax adhaerens]]'' es mou amb l'ajut dels seus [[cili]]s,<ref>{{citar ref|url = http://ecolevol.de/pubs/2002/syed-schierwater-VM2002b.pdf|autor= T. Syed i B. Schierwater|títol= Trichoplax adhaerens: discovered as a missing link, forgotten as a hydrozoan, re-discovered as a key to metazoan evolution|publicació= Vie Milieu|any= 2002|volum= 52|exemplar= 4|pàgines= 177–187}}</ref> les [[serp]]s i anèl·lids es mouen per mitjà de moviments peristàltics, els vertebrats i artròpodes han desenvolupat [[pota|potes]], els [[caragol de terra|caragols]] es mouen amb el seu peu [[muscular]], els animals aquàtics [[natació|neden]] i els voladors [[vol]]en, etc.
Línia 447: Línia 447:
* Deuteròstoms
* Deuteròstoms


Les modernes tècniques de suqüenciació de [[base nitrogenada|bases]] de l'[[ADN]] junt amb la metodologia de la [[cladística]] han permès reinterpretar les relacions filogenètiques dels diferents fílums animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de [[bilateri]]s sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:
Les modernes tècniques de seqüenciació de [[base nitrogenada|bases]] de l'[[ADN]], juntament amb la metodologia de la [[cladística]] han permès reinterpretar les relacions filogenètiques dels diferents fílums animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de [[bilateri]]s sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:
* [[Deuteròstom]]s
* [[Deuteròstom]]s
* [[Ecdisozou]]s
* [[Ecdisozou]]s
Línia 466: Línia 466:
[[Aristòtil]] dividí el món vivent en animals i [[plantes]], esquema que fou seguit per [[Carl von Linné]] a la seva primera classificació jeràrquica. Des d'aleshores, els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives, de manera que aquests grups han estat restringits en certa mesura. Per exemple, els [[protozous]] microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien, però actualment se'ls tracta separadament.
[[Aristòtil]] dividí el món vivent en animals i [[plantes]], esquema que fou seguit per [[Carl von Linné]] a la seva primera classificació jeràrquica. Des d'aleshores, els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives, de manera que aquests grups han estat restringits en certa mesura. Per exemple, els [[protozous]] microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien, però actualment se'ls tracta separadament.


En el sistema original de [[Carl von Linné|Linné]], els animals eren un d'entre tres [[regne (biologia)|regnes]], dividits en les classes ''[[Vermes]]'', ''[[Insecta]]'', ''[[Peix|Pisces]]'', [[Amphibia]], ''[[Aves]]'' i [[Mammalia]]. Des d'aleshores els quatre últims grups han estat units en un únic fílum, el dels [[cordats]], mentre que les altres classes han estat separades.
En el sistema original de [[Carl von Linné|Linné]], els animals eren un d'entre tres [[regne (biologia)|regnes]], dividits en les classes ''[[Vermes]]'', ''[[Insecta]]'', ''[[Peix|Pisces]]'', [[Amphibia]], ''[[Aves]]'' i [[Mammalia]]. Des d'aleshores, els quatre últims grups han estat units en un únic fílum, el dels [[cordats]], mentre que les altres classes han estat separades.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 20:06, 16 des 2014

Infotaula d'ésser viuAnimals
Animalia Modifica el valor a Wikidata

os de Kodiak Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període
Criogenià Modifica el valor a Wikidata —
Taxonomia
SuperdominiBiota
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia Modifica el valor a Wikidata
L., 1758
Nomenclatura
Sinònims
Metazoa Modifica el valor a Wikidata

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs[1] que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular.[2] Tots els animals són mòtils,[3] tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.

En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els humans, però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és una espècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeix que l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó.

Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un sistema nerviós, que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per a denominar els animals en general.

Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars, que desenvolupen un creixement progressiu.

Característiques principals

Els animals són éssers vius, és a dir, presenten les característiques pròpies de la vida: metabolisme, creixement i reproducció. Són organismes, és a dir, estan dotats d'una estructura i constitució determinades. Tenen cèl·lules eucariotes, són pluricel·lulars amb teixits. Són homeoterms, és a dir, es poden regular la temperatura del cos, i són heteròtrofs, és a dir, no es poden produir el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi, per la qual cosa s'han d'alimentar d'altres éssers vius o de les seves restes. Segons l'origen de l'aliment que prenen poden ser:

Estructura

Amb algunes excepcions, principalment entre les esponges (fílum Porifera) i els Placozous, els animals tenen cossos estructurats en teixits separats. Aquests inclouen els músculs, que són capaços de contreure i controlar la locomoció, i els teixits nerviosos, que envien i processen els senyals. En general, també disposen d'una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització s'anomenen metazous, o eumetazous, quan el primer nom s'utilitza per a animals en general.[4]

Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular característica formada per col·lagen i glicoproteïnes elàstiques.[5] Aquestes poden calcificar-se per formar estructures com exosquelets, ossos i espícules.[6] Durant el desenvolupament, constitueixen carcasses relativament flexibles[7] a les quals les cèl·lules es poden moure i reorganitzar, fent possible la formació d'estructures complexes. Per contra, altres organismes pluricel·lulars, com les plantes i els fongs, tenen la paret cel·lular formada per cel·lulosa, i per tant es desenvolupen per creixement progressiu. A més, les cèl·lules animals tenen unions intercel·lulars úniques: unions estretes, unions comunicants i desmosomes.[8]

Funcions vitals

Les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques de la vida. En la majoria d'animals, les funcions vitals estan controlades per hormones.

  • Nutrició: Els animals consumeixen matèria orgànica d'altres organismes per tal d'aconseguir el carboni i altres elements que necessiten per viure. En la majoria d'animals, l'encarregat de dur a terme aquesta funció és l'aparell digestiu. L'aliment és ingerit per la boca i digerit en tres passos. Primer, és descompost en petites molècules (nutrients) per mitjà de processos enzimàtics i mecànics. Després, els nutrients són absorbits i passen a l'organisme, on són distribuïts a les cèl·lules. Finalment, s'eliminen els residus no digeribles per l'anus (o, si no n'hi ha, per la boca).
  • Respiració: És la funció per la qual els animals aconsegueixen l'oxigen que necessiten per la respiració cel·lular, com tots els organismes aeròbics. Normalment, els animals aquàtics utilitzen el dioxigen dissolt en l'aigua, mentre que els animals terrestres utilitzen l'O2 de l'aire (hi ha excepcions, com els mamífers aquàtics i alguns mol·luscs o insectes aquàtics que utilitzen pulmons o tràquees). Els animals que aprofiten l'oxigen de l'aigua tenen brànquies, mentre que els que aprofiten el de l'aire tenen pulmons o tràquees.
  • Excreció: La talla de l'animal determina si els residus del metabolisme surten sols al medi exterior o si han de ser eliminats per l'aparell excretor. A més d'eliminar residus, la funció d'excreció també serveix per regular la pressió osmòtica de l'organisme, controlant la quantitat d'aigua eliminada amb els residus.
  • Locomoció: És la funció que permet a l'animal moure's pel seu medi. La majoria d'animals són mòbils, i hi ha una gran varietat de formes de moviment. Trichoplax adhaerens es mou amb l'ajut dels seus cilis,[9] les serps i anèl·lids es mouen per mitjà de moviments peristàltics, els vertebrats i artròpodes han desenvolupat potes, els caragols es mouen amb el seu peu muscular, els animals aquàtics neden i els voladors volen, etc.
  • Relació: Aquesta funció permet a l'animal rebre informacions del món exterior, del seu propi cos o d'altres animals. També permet reaccionar a aquestes informacions, i en alguns casos, transmetre-les de nou. Els encarregats d'això són l'aparell nerviós i els òrgans sensorials. Els òrgans sensorials més visibles en la gran majoria d'animals són els ulls, però en alguns animals estan atrofiats o fins i tot absents.

Fílums

Article principal: Fílum

El regne animal se subdivideix en una sèrie de grans grups denominats fílums (l'equivalent de les divisions del regne vegetal); cadascun correspon a un tipus d'organització ben definit, tot i que n'hi ha alguns amb filiació controvertida. En el següent quadre es llisten els fílums animals i les seves característiques principals:

Filum Significat Nom comú Característiques distintives Espècies descrites[10]
Acanthocephala Cap espinós Acantocèfals Cucs paràsits amb una probòscide evaginable dotada d'espines 1.100
Acoelomorpha[11] Sense intestí Acelomorfs Petits cucs acelomats sense tub digestiu
Annelida Petit anell Anèl·lids Cucs celomats amb el cos segmentat en anells 16.500
Arthropoda Peus articulats Artròpodes Exosquelet de quitina i potes articulades 1.100.000
Brachiopoda Braços-peus Braquiòpodes Amb lofòfor i closca de dues valves 335 (16.000 d'extingides)
Bryozoa Animals molsa Briozous Amb lofòfor; filtradors; anus fora de la corona tentacular 4.500
Chaetognatha Mandíbules espinoses Quetògnats Amb aletes i un parell d'espines quitinoses a cada banda del cap 100
Chordata Amb corda Cordats Corda dorsal o notocordi, com a mínim en estat embrionari 60.979[12]
Cnidaria Portadors d'ortigues Cnidaris Diblàstics amb cnidòcits 10.000
Ctenophora Portadors de pintes Ctenòfors Diblàstics amb col·loblasts 100
Cycliophora Portadors de rodes Cicliòfors Pseudocelomats amb boca circular rodejada per petits cilis 2
Echinodermata Pell espinosa Equinoderms Simetria pentaradiada, esquelet extern de peces calcàries 7.000 (13.000 d'extingides)
Echiura Cua-espina Equiuroïdeu Cucs marins amb trompa, propers als anèl·lids 135
Entoprocta Anus interior Entoproctes Amb lofòfor; filtradors; anus inclòs a la corona tentacular 150
Gastrotrichia Estómac de pèl Gastròtrics Pseudocelomats, cos amb pues, dos tubs caudales adhesius 450
Gnathostomulida Petita boca amb mandíbules Gnatostomúlids Boca amb mandíbules característiques; intersticials 80
Hemichordata Amb mitja corda Hemicordats Deuteròstoms amb fenedures faríngies i estomocorda 106[12]
Kinorhyncha Musell mòbil Quinorincs Pseudocelomats amb cap retràctil i cos segmentat 150
Loricifera Portador de cota Lorocífers Pseudocelomats coberts d'una mena de cota de malla 10
Micrognathozoa Animal amb petits mandíbules Micrognatozous Pseudocelomats; mandíbules complexes; tòrax extensible en acordió 1
Mollusca Tous Mol·luscs Boca amb ràdula, peu muscular i mantell al voltant de la closca 93.000
Monoblastozoa Animals amb monoblasts Monoblastozoos Densament ciliats, una única capa de cèl·lules; no se'ls ha vist des del 1892 1
Myxozoa Animals moc Mixozous Paràsits microscòpics amb càpsules polars similares a cnidòcits 1.300
Nematoda Semblants a un fil Cucs rodons Cucs pseudocelomats de secció circular amb cutícula quitinosa 25.000
Nematomorpha Forma de fil Nematomorfs Cucs paràsits similars als nematodes 320
Nemertea Nimfa del mar Nemertins Cucs acelomats amb trompa extensible 900
Onychophora Portador d'urpes Onicòfors Cos vermiforme amb potes dotades d'urpes quitinoses apicals 165[12]
Orthonectida Natació recta Ortonèctids Paràsits molt simples amb el cos ciliat 20
Phoronida Mestra de Zeus Forònids Cucs Lofoforats tubícoles; intestí en forma de U 20
Placozoa Animals placa Placozous Animals molt simples, reptants, amb el cos amedoide irregular 1
Platyhelminthes Cucs plans Platihelmints Cucs acelomats, ciliats, sense anus; molts són paràsits 20.000
Pogonophora Portador de barba Pogonòfors Animals vermiformes i tubícoles amb cap retràctil, de filiació incerta, probablement a classificar amb els anèl·lids
Porifera Portador de porus Esponges de mar Parazous; sense simetria definida; cos perforat per porus inhaladors 5.500
Priapulida De Príap, déu de la mitologia grega Priapúlids Cucs pseudocelomats con trompa extensible rodejada por papil·les 16
Rhombozoa Animal rombe Rombozous Paràsits molt simples formats per molt poques cèl·lules 70
Rotifera Portador de rodes Rotífers Pseudocelomats amb una corona anterior de cilis 1.800
Sipuncula Petit tub Sipuncúlids Cucs celomats no segmentats amb la boca rodejada por tentacles 320
Tardigrada Pas lent Tardígrads Tronc segmentat amb quatre parells de potes amb urpes o ventoses 800
Xenoturbellida Estrany cuc pla Xenoturbèl·lids Cucs deuteròstoms ciliats molt simples i de filiació incerta 2
>1.300.000

Orígens i registre fòssil

Article principal: Urmetazou
Dunkleosteus fou un peix prehistòric gegantesc de deu metres de llarg.[13]

Generalment es considera que els animals evolucionaren d'un eucariota flagel·lat. Els seus parents vivents coneguts més propers són els coanoflagel·lats, flagel·lats amb collar que tenen una morfologia semblant a la dels coanòcits de determinades esponges. Els estudis moleculars classifiquen els animals al si del grup dels opistoconts, que també inclouen els coanoflagel·lats, els fongs i uns quants protists paràsits de mida petita. El nom deriva de la ubicació posterior del flagel en les cèl·lules mòtils, com en la majoria d'espermatozous dels animals, mentre que els altres eucariotes tendeixen a tenir flagels anteriors.

Els primers fòssils que podrien representar animals aparegueren a finals del Precambrià, fa uns 610 milions d'anys, i són coneguts com a organismes ediacarians o vendians. Tanmateix, resulta difícil relacionar-los amb fòssils més recents. Alguns podrien representar precursors dels fílums moderns, però poden ser grups separats, i podria ser que ni tan sols no fossin animals. A part d'aquests éssers vius, la majoria de fílums animals coneguts aparegueren més o menys alhora durant el període Cambrià, fa uns 542 milions d'anys. Encara es debat si aquest esdeveniment, anomenat "explosió cambriana", representa una divergència ràpida entre els diferents grups o simplement un canvi de les condicions que féu possible una major fossilització. Tanmateix, alguns paleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animals aparegueren molt abans del que es creia anteriorment, possiblement fins i tot fa mil milions d'anys. Icnofòssils com ara pistes i caus descoberts en estrats tonians indiquen la presència de metazous triploblàstics amb forma de cuc, més o menys igual de grans (uns 5 mm d'ample) i complexos que els cucs de terra.[14] A més, durant l'inici del període Tonià, fa uns mil milions d'anys, hi hagué un descens en la diversitat dels estromatòlits que podria indicar l'aparició d'animals pasturadors durant aquest temps, car els estromatòlits augmentaren en diversitat després que les extincions de finals de l'Ordovicià i del Permià extingissin grans quantitats d'animals marins pasturadors, i disminuïren després que les poblacions animals es recuperessin. El descobriment que pistes molt similars a aquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pel protist unicel·lular gegant Gromia sphaerica posa més en dubte la seva interpretació com a prova d'una evolució animal primerenca.[15][16]

Filogènesi

El sigüent cladograma representa les relacions filogenètiques entre els diversos fílums animals. Està basada en Brusca i Brusca (2005);[17] es tracta d'una hipòtesi filogenètica "clàssica" en la qual es reconeixen els grans clades admesos tradicionalment (pseudocelomats, articulats, etc.) i assumeix la teoria colonial com l'explicació sobre l'origen dels metazous.


Choanozoa


Animalia
Parazoa

Porifera




Placozoa


Eumetazoa

Cnidaria


_______

?Ctenophora


Bilateria
Protostomia
Acoelomata

Platyhelminthes



Schizocoelomata

Nemertea




Sipuncula



Mollusca




Echiura


Articulata

Annelida


____

Onychophora


____

Tardigrada



Arthropoda






Gnathostomulida




Entoprocta



Cycliophora





Rotifera



Acanthocephala




Pseudocoelomata

Gastrotricha



Nematoda



Nematomorpha




Priapula




Kinorhyncha



Loricifera







Deuterostomia
Lophophorata

Phoronida



Ectoprocta



Brachiopoda




Chaetognatha



Echinodermata




Hemichordata


Chordata
____

Vertebrata



Cephalochordata




Urochordata











Segons el punt de vista que s'acaba d'exposar, els bilateris se subdivideixen en quatre grans llinatges:

Les modernes tècniques de seqüenciació de bases de l'ADN, juntament amb la metodologia de la cladística han permès reinterpretar les relacions filogenètiques dels diferents fílums animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de bilateris sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:

Organismes model

Articles principals: Organisme model i Investigació animal

A causa de la gran diversitat dels animals, resulta més econòmic pels científics estudiar un nombre limitat d'espècies elegides per tal de poder traçar relacions a partir del seu treball i extrapolar conclusions sobre com funcionen els animals en general. Com que és fàcil de mantenir i criar, la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) i el nematode Caenorhabditis elegans han estat des de fa molt de temps els organismes model metazous estudiats més intensament, i foren uns dels primers éssers vius a ser seqüenciats genèticament. Això fou facilitat per la mida tan petita del seu genoma, però un problema d'això és que com que han perdut molts gens, introns i lligaments, aquests ecdisozous no poden revelar gaire sobre l'origen dels animals en conjunt. L'abast d'aquest tipus de l'evolució dins del superfílum serà revelat pels projectes genoma actualment en progrés. L'anàlisi del genoma de Nematostella vectensis ha subratllat la importància de les esponges, els placozous i els coanoflagel·lats, també en curs de seqüenciació, a l'hora d'explicar l'arribada de 1.500 gens ancestrals únics als eumetazous.[18]

Una anàlisi de l'esponja homoscleromorfa Oscarella carmela també suggereix que l'últim avantpassat comú i els animals eumetazous era més complex del que s'assumia anteriorment.[19]

Altres organismes model del regne animal inclouen el ratolí domèstic (Mus musculus) i el peix zebra (Danio rerio).

Carl von Linné, conegut com el pare de la taxonomia moderna.

Història de la classificació

Aristòtil dividí el món vivent en animals i plantes, esquema que fou seguit per Carl von Linné a la seva primera classificació jeràrquica. Des d'aleshores, els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives, de manera que aquests grups han estat restringits en certa mesura. Per exemple, els protozous microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien, però actualment se'ls tracta separadament.

En el sistema original de Linné, els animals eren un d'entre tres regnes, dividits en les classes Vermes, Insecta, Pisces, Amphibia, Aves i Mammalia. Des d'aleshores, els quatre últims grups han estat units en un únic fílum, el dels cordats, mentre que les altres classes han estat separades.

Referències

  1. ↑ Bergman, Jennifer. «Heterotrophs» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2007].
  2. ↑ Davidson, Michael W. «Animal Cell Structure» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2007].
  3. ↑ Saupe, S.G. «Concepts of Biology» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2007].
  4. ↑ Gero HIllmer; Ulrich Lehmann. Fossil Invertebrates. CUP Archive, 1983, p. 54. ISBN 9780521270281. 
  5. ↑ Alberts, Bruce; Johnson, Alexander; Lewis, Julian; Raff, Martin; Roberts, Keith i Walter, Peter. Molecular Biology of the Cell. 4a ed.. New York: Garland Science, 2002. 
  6. ↑ Sangwal, Keshra. Additives and crystallization processes: from fundamentals to applications. John Wiley and Sons, 2007, p.212. ISBN 9780470061534. 
  7. ↑ Becker, Wayne M. The world of the cell. Benjamin/Cummings, 1991. ISBN 9780805308709. 
  8. ↑ Magloire, Kim. Cracking the AP Biology Exam. 2004a ed.. The Princeton Review, 2004, p.45. ISBN 9780375763939. 
  9. ↑ T. Syed i B. Schierwater «Trichoplax adhaerens: discovered as a missing link, forgotten as a hydrozoan, re-discovered as a key to metazoan evolution». Vie Milieu, 52, 4, 2002, p. 177–187.
  10. ↑ El nombre d'espècies és aproximat i varia segons les fonts; les dades d'aquesta taula estan basades en Brusca i Brusca, si no s'indica el contrari: Brusca, R. C. i Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
  11. ↑ Els acelomorfs (Acoelomorpha) són un fílum d'animals considerat part dels platelmints, però classificats recentment per Jaume Baguñà i Marta Riutort com a un fílum basal entre els bilateris. La seva filogènia es troba en actual investigació.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Chapman, A. D., 2005. Numbers of Living Species in Australia and the World
  13. ↑ Monster fish crushed opposition with strongest bite ever, smh.com.au
  14. ↑ Seilacher, A., Bose, P.K. i Pflüger, F. «Animals More Than 1 Billion Years Ago: Trace Fossil Evidence from India». Science, 282, 5386, 1998, pàg. 80–83. DOI: 10.1126/science.282.5386.80. PMID: 9756480 [Consulta: 20 agost 2007].
  15. ↑ Matz, Mikhail V.; Tamara M. Frank, N. Justin Marshall, Edith A. Widder and Sonke Johnsen «Giant Deep-Sea Protist Produces Bilaterian-like Traces». Current Biology. Elsevier Ltd, 18, 18, 09-12-2008, pàg. 1–6. DOI: 10.1016/j.cub.2008.10.028 [Consulta: 5 desembre 2008].
  16. ↑ Reilly, Michael «Single-celled giant upends early evolution». MSNBC, 20-11-2008 [Consulta: 5 desembre 2008].
  17. ↑ Brusca, R. C. i Brusca, G. J., 2005. Invertebrados 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
  18. ↑ N. H. Putnam, et al. «Sea anemone genome reveals ancestral eumetazoan gene repertoire and genomic organization». Science, 317, 5834, Juliol 2007, pàg. 86–94. DOI: 10.1126/science.1139158. PMID: 17615350.
  19. ↑ Wang, X.; Wang, Xiujuan; Lavrov Dennis V. «Mitochondrial Genome of the Homoscleromorph Oscarella carmela (Porifera, Demospongiae) Reveals Unexpected Complexity in the Common Ancestor of Sponges and Other Animals». Molecular Biology and Evolution. Oxford Journals, 24, 2, 27-10-2006, pàg. 363–373. DOI: 10.1093/molbev/msl167. PMID: 17090697 [Consulta: 19 gener 2008].

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Animals&oldid=14447676»