Saul Bellow: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
||
| Línia 90: | Línia 90: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{commonscat}} |
|||
{{Commonscat|Saul Bellow}} |
|||
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1976/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1976] |
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1976/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1976] |
||
Revisió del 01:34, 17 des 2014
.jpg)
 |
| Premi Nobel de Literatura (1976) |
Saul Bellow ( Lachine, Canadà 1915 - Brookline, EUA ) fou un escriptor i professor universitari nord-americà, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1976.
És conegut fonamentalment per les seues novel·les, en les quals tracta els temes de l'aïllament, la dissociació espiritual i les possibilitats d'un despertar de la humanitat, influït per la seua herència jueva. Mentre gaudia d'una Beca Guggenheim a París, va escriure la seua novel·la més coneguda, The Adventures of Augie March.
Biografia
Va nàixer l'11 de juny de 1915 a la ciutat de Lachine, població canadenca situada a Quebec i que avui dia forma part de la ciutat de Mont-real, poc després que els seus pares hagueren emigrat des de Sant Petersburg (Rússia), en una família de religió jueva amb el nom de Solom Bellow, familiarment anomenat 'Sollie'. La família es va traslladar als suburbis de Chicago, situada a l'estat nord-americà d'Illinois, quan Bellow tenia nou anys. En aquesta ciutat, on va rebre l'escolarització que formaria part del context de moltes de les seues novel·les, i on son pare s'hi dedicava a un negoci d'importació de cebes. Va sentir una especial estima per la Bíblia durant tota la seua vida, que va començar a l'edat de quatre anys, quan va començar a estudiar hebreu. Durant un període de malaltia en la seua joventut va fer-se més autoconfiat (era un home molt capaç tot i no ser un erudit) i li va donar l'oportunitat de satisfer la seua set de lectura: s'ha indicat que va decidir fer-se escriptor en llegir Uncle Tom's Cabin de Harriet Beecher Stowe. John Podhoretz, un estudiant de la Universitat de Chicago, va dir que Bellow i Allan Bloom, un íntim amic de Bellow, "inhalaven llibres i idees de la mateixa manera que la resta respiràvem aire".
A la dècada del 1930 Bellow va formar part de la secció de Chicago del "WPA Writer's Project", que incloïa genis literaris de la ciutat de la talla de Richard Wright i Nelson Algren. La major part dels escriptors eren d'ideologia d'esquerra radical, i si no eren obertament membres del Partit Comunista, almenys hi simpatitzaven. Molts, com ara Richard Wright, van participar activament en les activitats del Partit o dels clubs John Reed. Hi havia els estalinistes, que llegien només els llibres aprovats pel partit, i els trotskistes, que llegien els llibres prohibits. Bellow era trotskista, i llegia les obres que no figuraven en la llista d'"aprovats". A causa del gran nombre d'escriptors estalinistes, Bellow va haver de suportar moltes crítiques.[1]
Va començar els seus estudis universitaris a la Universitat de Chicago però els va abandonar als dos anys per completar la titulació d'antropologia a la Northwestern University. S'ha suggerit que els estudis d'antropologia van tenir una interessant influència en el seu estil literari. Bellow va impartir docència a la Universitat de Minnesota, la Universitat de Nova York, Princeton, la Universitat de Chicago, el Bard College i la Universitat de Boston.
Abans que Bellow comencés la seua carrera com a escriptor va dedicar-se a fer recensions de llibres a deu dòlars la unitat. Les seues obres primerenques van atorgar-li la reputació de ser un dels principals novel·listes del segle XX, i fins a la seua mort va ser considerat un dels més grans novel·listes vius en llengua anglesa.
Va ser el primer novel·lista a guanyar tres vegades el National Book Award, concretament en les edicions de 1954, 1965 i 1971, i l'any 1976 guanyà el Premi Pulitzer. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva comprensió de l'ésser humà i l'anàlisi subtil de la cultura contemporània que es combina en el seu treball. L'any 1993 va mudar-se a la ciutat de Brookline, on morí a la seva residència el 5 d'abril de 2005. L'any 1988 fou guardonat amb la National Medal of Arts.[2]
Posteriorment fou enterrat al cementeri jueu "Shir he harim" de Brattleboro, situat a l'estat de Vermont.
Crítica literària
El seu amic i protegit Philip Roth va dir d'ell:
| « | La pedra angular de la literatura nord-americana del segle XX la constitueixen l'obra de dos novel·listes: William Faulkner i Saul Bellow. Tots dos plegats són el Melville, Hawthorne i Twain del segle XX. | » |
Els detractors de Bellow consideren la seua obra convencional i passada de moda, com si l'escriptor estigués tractant de reviure la novel·la del segle XIX. També apunten que els personatges de les seues darreres novel·les no semblen de carn i ossos. Herzog, Henderson i altres personatges "transcendents" de les seues darreres novel·les semblen estar extrets de les obsessions filosòfiques de l'autor, i no de la vida real. Els seus personatges es consideren vehicles per expressar el seu pensament filosòfic i la seua erudició.
El relat de Bellow sobre el seu viatge a Israel l'any 1975, To Jerusalem and Back: A Personal Account, va ser criticat per Noam Chomsky en el seu llibre Fateful Triangle: the United States, Israel & the Palestinians (1983). Bellow, va escriure:
| « | [Chomsky] veu un Israel on gairebé tothom és raonable i tolerant, i on la rancúnia vers els àrabs gairebé no existeix, on la gent pensa molt i ho fa profundament sobre com conrear una terra àrida, industrialitzar el país, construir ciutats, fer una societat, investigar, filosofar, escriure llibres, sostenir una gran tradició moral, i finalment crear un exèrcit d'aguerrits soldats. | » |
També fou criticat per haver lloat el controvertit llibre de Joan Peters From Time Immemorial, que desafiava la història convencional del poble palestí.
En una entrevista publicada el 7 de març de 1988 pel periòdic The New Yorker, Bellow va provocar la controvèrsia quan va exclamar, respecte al multiculturalisme:
La declaració va ser presa com un menyspreu de la literatura no occidental. Inicialment Bellow va declarar que havia estat malinterpretat. Després, escrivint en la seua defensa al New York Times, va manifestar:
| « | L'escàndol és completament periodístic en el seu origen... Potser jo siga una de les poques persones que han llegit una novel·la papuana... Sempre és absurd intentar explicar i instruir als qui no són experts en la matèria, jo estava parlant de la diferència entre les societats literàries i les preliteràries. En aquest sentit, cal recordar que una vegada vaig ser estudiant d'antropologia. | » |
Malgrat la seua identificació amb Chicago, s'ha mantingut a distància d'alguns dels escriptors més coneguts de la ciutat. Studs Terkel en una entrevista concedida a la revista Stop Smiling l'any 2006 va dir de Bellow:
| « | No el coneixia massa. No estàvem d'acord en una gran quantitat de coses, des del punt de vista polític. En les protestes del principi de Armies of the Night, de Norman Mailer, quan Mailer, Robert Lowell i Paul Goodman havien marxat per a protestar contra la Guerra del Vietnam, Bellow va ser invitat a una mena de contra-assemblea. Va dir, "Per suposat que assistiré". Però ho va fer molt gros. En lloc d'expressar només el seu acord va mostrar-s'hi ben orgullós. Així que vaig escriure-li una carta, i no li va agradar gens. Em va acusar d'estalinista. No obstant ens vam fer amics. Era un escriptor brillant, no es pot negar. M'agrada molt Seize the Day. | » |
Obres
Narrativa
- 1944: Dangling Man
- 1947: The Victim
- 1953: The Adventures of Augie March
- 1956: Seize the Day
- 1959: Henderson the Rain King
- 1964: Herzog
- 1968: Mosby's Memoirs, contes també recollits a Collected Stories
- 1970: Mr. Sammler's Planet
- 1975: Humboldt's Gift, Premi Pulitzer
- 1982: The Dean's December
- 1984: Him with His Foot in His Mouth, contes també recollits a Collected Stories
- 1987: More Die of Heartbreak
- 1989: A Theft
- 1989: The Bellarosa Connection
- 1991: Something to Remember Me By: Three Tales
- 1997: The Actual
- 2000: Ravelstein
- 2001: Collected Stories
Assaig
Bibliografia
- Saul Bellow, Tony Tanner (1965)
- Saul Bellow, Malcolm Bradbury (1982)
- Saul Bellow: Modern Critical Views, Harold Bloom (Ed.) (1986)
- Handsome Is: Adventures with Saul Bellow, Harriet Wasserman (1997)
- Bellow: A Biography, James Atlas (2000)
- 'Even Later' i 'The American Eagle' a The War Against Cliché (2001) de Martin Amis
- 'Saul Bellow's comic style': James Wood, The Irresponsible Self (2004).(Extracte online)
Referències
- ↑ Nelson Algren, A Life on the Wild Side, author, Bettina Drew (1991, University of Texas Press, Austin)
- ↑ http://www-news.uchicago.edu/resources/arts/
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saul Bellow |
- (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1976
- (anglès) Bibliografia crítica anotada en la Societat Saul Bellow
- (anglès) Notes autobiogràfiques de Bellow, any 1955
- (anglès) Joyce Carol Oates escriu sobre Saul Bellow
- (anglès) Saul Bellow en la plana literària The Ledge, amb suggeriments de lectura