Coet accelerador sòlid del transbordador espacial: diferència entre les revisions
m Corregit: per l'enlairament > per a l'enlairament |
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{commonscat}} |
|||
{{Commonscat|Space Shuttle Solid Rocket Boosters}} |
|||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
Revisió del 11:18, 17 des 2014
Els coets acceleradors sòlids del transbordador espacial (SRB, de l'anglès solid rocket booster) són el parell de grans coets sòlids utilitzats pel transbordador espacial durant els dos primers minuts de vol amb motor. Estan situats a banda i banda del tanc extern de combustible, que és de color taronja. Durant l'enlairament, proporcionen el 83% de l'empenyiment necessari per a l'enlairament. Cada SRB genera 1,8 vegades més empenyiment d'enlairament que el motor F-1 utilitzat en el coet lunar Saturn V. Els SRB són els coets de combustible sòlid més grans de la història, i els primers a ser utilitzats com a propulsió principal en missions tripulades.[1] Els SRB utilitzats es recullen del mar, se'ls restaura, se'ls recarrega amb combustible, i se'ls torna a utilitzar en diverses missions.
- L'accident del transbordador espacial Challenger fou produït per un defecte de la junta tòrica de l'SRB dret del transbordador.
- El coet Ares I, dissenyat pel Projecte Constellation de la NASA, està basat en els SRB.
El contractista que fabrica els SRB és la companyia de defensa Alliant Techsystems.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coet accelerador sòlid del transbordador espacial |
- ↑ «Shuttle Solid Rocket Booster Facts». NASA.