Conca del Congo

Curs i conca del riu del Congo amb la seva topografia en colors degradats.

La conca del Congo és la conca hidrogràfica i sedimentària del riu Congo, a l'Àfrica equatorial occidental. Congo és un nom tradicional per a la zona equatorial de l'Àfrica entre el Golf de Guinea i els Grans Llacs d'Àfrica. Conté algunes de les selves pluvials més grans al món. Estats que són completament o parcial a la regió del Congo són: Angola, Camerun, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, República del Congo, Burundi i Rwanda. La conca comença a les terres altes del sistema del rift de l'Àfrica Oriental amb aportacions des dels rius Chambeshi, Uele i Ubangi en els abastos superiors i el riu Lualaba a l'àrea central. A causa de l'edat jove i gran activitat del Rift de l'Àfrica Oriental a les terres altes de la conca, la càrrega de sediment anual del riu és molt gran, tot i que la conca ocupa grans àrees de baix relleu en gran part de la seva àrea.

El curs i Conca del Riu del Congo amb els països remarcats

La conca té un total de 3,7 milions de quilòmetres quadrats i és la llar d'alguns dels hàbitats més tranquils i més grans de selva pluvial del planeta, a més a més de tenir grans pantans. La conca acaba on el riu buida la seva càrrega al Golf de Guinea a l'Oceà Atlàntic. El clima és equatorial tropical, amb dues estacions de pluges amb precipitacions molt altes, i altes temperatures tot l'any. A la conca hi habita el goril·la de muntanya, espècie amenaçada.

Originalment els vessants del riu Congo eren poblats per pigmeus, però posteriorment, Bantus immigrats a la zona des de l'Àfrica Occidental s'hi establiren i fundaren el Regne del Congo. Portugal, França i Bèlgica establiren control colonial sobre la regió sencera a finals del segle XIX.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conca del Congo

• Pigmeus africans Els primers habitants de la selva de la conca del Congo. (anglès)