Dòric: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Línia 22: Línia 22:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
{{Commonscat|Doric columns}}


* ''[http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=767c5ec7a3448210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=767c5ec7a3448210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES Diccionari visual de la construcció]''. Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2001. ISBN 84-393-5046-5.
* ''[http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=767c5ec7a3448210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=767c5ec7a3448210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES Diccionari visual de la construcció]''. Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2001. ISBN 84-393-5046-5.

Revisió del 15:18, 17 des 2014

Per a altres significats sobre dòric, vegeu «grec dòric».
1. Timpà. 2. Acroteri. 3. Cimaci. 4. Cornisa. 5. Mútul. 7. Fris. 8. Tríglif. 9. Mètopa. 10. Règula. 11. Gota. 12. Tènia o filet. 13. Arquitrau. 14. Capitell. 15. Àbac. 16. Equí. 17. Fust. 18. Estries o canaletes. 19. Estilòbat

L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, junt al jònic i al corinti. És el més primitiu i simple, és l'ordre grec per excel·lència. Com més antic, arcaic, més maldestre, donant sensació de robustesa, com més tardà, més esvelt i proporcionat és; aconseguint així l'harmonia i bellesa clàssica. Es va utilitzar en la Grècia continental des del segle VII aC i al sud d'Itàlia. El Partenó, temple dedicat a Atenea Parthenos a l'Acròpoli d'Atenes, és sens dubte el màxim exponent d'aquest estil arquitectònic. Simbolitza força, heroïcitat; utilitzat sobretot amb aquest simbolisme en el Renaixement.[1]

Característiques

Es caracteritza per les següents peculiaritats:

  • No utilitza base, el fust de la columna descansa directament sobre l'estilòbat, que és el graó superior de l'estereobat, una plataforma amb graons. La vora de l'estereobat es coneix com a crepidoma.
  • El fust és de secció circular, curt i poc esvelt. La mida total de la columna mai sobrepassa els setze mòduls, i normalment la mida del fust és d'entre vuit i tretze mòduls. Està estriat per 20 estries juxtaposades formant arestes vives. El seu diàmetre no és constant, sinó que va disminuint amb l'alçada més acusadament com més amunt,èntasi, que produeix la sensació d'un lleuger bombament a la part central.
  • Les dimensions de les columnes es refereixen al mòdul, que és la mesura del radi a la base de la columna (on és més gran).
  • El capitell està integrat per tres peces:
    • L'àbac és una peça prismàtica semblant a un tauler de planta quadrada que suporta directament l'estructura horitzontal de l'edifici.
    • L'equí, la geometria és la d'una figura convexa de revolució, s'expandeix cap a la part superior amb un sentit de transició entre les dimensions de l'extrem del fust i les de l'àbac més gran.
    • El collarí: és una prolongació del fust, separat per una fina acanaladura. En l'ordre dòric grec hi ha una entalladura, de secció triangular, sota l'equí, ja en el fust. És el collarí. En l'ordre dòric romà el collarí és un tambor cilíndric interposat entre l'equí i el fust, a manera de prolongació d'aquest i separat d'ell per una motllura horitzontal.
  • L'entaulament està compost per:
    • L'arquitrau, una espècie de biga grossa i llisa que recorre tota l'alineació de columnes.
    • El fris decorat per una alternança de tríglifs i mètopes. Els tríglifs poden ser una reminiscència dels caps de les bigues de fusta de similar escairada que, carregant sobre l'arquitrau (en el seu origen també de fusta) formarien l'entramat estructural de cobriment. La seva aparença és estriada en vertical. Les mètopes exhibeixen baixos relleus de variats temes ornamentals.
    • La cornisa remata l'orde formant una volada que generalment té una motllura de tipus cimaci.

Referències

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.180. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dòric