Ucronia

Gulliver exhibit als gegants de Brobdingnag, oli de Richard Redgrave

La ucronia (neologisme que vol dir "en cap temps", "mai", seguint el model de utopia) és un terme encunyat pel filòsof positivista francès del segle XIX, Charles Renouvier, que la definia com "la utopia en el temps". La ucronia presenta una història alternativa amb trames que transcorren en un món amb una història passada diferent de la real a partir d'un esdeveniment determinat (per exemple, els guanyadors d'una guerra ara apareixen com a perdedors, o un personatge històric clau ara té una vida diferent, etc.) que podríem denominar com "moment de divergència". A la història resultant, tot i ser coherent, se substitueixen fets o personatges històrics per altres d'hipotèticament possibles.

La ucronia en la literatura

D'aquest gènere literari, considerat com a subgènere de la ciència-ficció, ha sorgit un corrent historiogràfic que es pot designar amb el mateix nom d'història alternativa o història contrafactual que s'ocupa d'analitzar escenaris històrics canviant una variable existent per altres possibles, per mirar d'explicar els canvis i les causes de determinats esdeveniments. Sovint les ucronies es fan servir com a recurs didàctic per reflexionar sobre la història i fer-ne divulgació, per exemple al programa El nas de Cleòpatra de Catalunya Ràdio o en una secció fixa de la revista Sàpiens.

També hi ha qui considera ucronies les narracions que tenen lloc a un temps indeterminat, sense cap relació amb un fet històric precís, però que plantegen universos socials, morals, culturals o lògics, diferents dels existents, més enllà de la simple circumstància personal. Un bon exemple d'ucronies en aquest sentit són Els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift, La muralla xinesa de Franz Kafka, El joc de les granisses de Hermann Hesse, La cantant calba d'Eugène Ionesco, o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. I, amb reserves, pel·lícules com Metropolis de Fritz Lang o Blade Runner de Ridley Scott.

Les reserves són perquè hi ha qui no considera ucronies les històries situades en el futur de l'època que han estat escrites, com per exemple, la novel·la 1984 de Orwell, escrita el 1948, o Globàlia de Ruffin, ambientada en un futur indeterminat. Tanmateix, excepte el cas de 1984, cap d'aquestes obres porta dates i se'ls ha atribuït el "futurisme" d'una manera una mica fàcil i automàtica. El cas de Metropolis és força il·lustratiu. Cal únicament recordar l'escena on uns avions biplans, els de l'època de la seva filmació, solquen el cel de la ciutat.

A diferència de la utopia com a gènere, des del seu encunyament per Thomas More, la ucronia no és necessàriament idíl·lica ni tan sols positiva, ans al contrari. Amb molta freqüència representa una situació indesitjable, amb un cert contingut de malson, i amb elements poc o molt notables de metàfora i de crítica a la realitat viscuda. També s'han utilitzat, en aquest sentit, els termes de distopia o de cacotopia. Hi ha, també, qui l'ha volgut confondre amb el concepte d'antiutopia, emprat sovint, de manera equívoca, com aquella perspectiva que resulta més aviat repulsiva, esgarrifosa.

De vegades, les trames es compliquen amb viatges en el temps de personatges que intenten desfer o refer moments crítics de la història, o amb l'aparició d'elements anacrònics abans o després del que seria esperable a la nostra història. Ara bé, l'element definitori del gènere és que la realitat descrita, tot i ser diferent de la nostra, manté la seva coherència interna i amb la història anterior fins al moment de divergència.

També sovint hi apareixen fets o personatges reals distorsionats d'una manera hipotèticament possible per crear efectes irònics o crítics amb la realitat històrica (per exemple un Hitler que és un pintor d'aquarel·les de segona categoria, o una Catalunya integrada tota a la República Francesa on el català ja ha desaparegut). A cada país han aparegut temes recurrents per a aquest tipus d'històries, reescrivint fets històrics considerats crítics amb resultats diferents segons les opinions dels autors. Per exemple, a Espanya han aparegut tot d'històries sobre diferents resultats de la Guerra Civil Espanyola, a Itàlia amb una evolució diferent del feixisme i la Segona Guerra Mundial, als Estats Units amb els confederats guanyant la Guerra de Secessió, etc.

Exemples d'ucronies

Alguns exemples notables o nostrats en són:

en literatura

• Un ianqui a la cort del Rei Artús (1889), de Mark Twain; un ciutadà de Connecticut es desperta a l'Anglaterra del Rei Artús i, aprofitant els seus coneixements, hi introduirà tot de tecnologia anacrònica.
• La novel·la Ladies Whose Bright Eyes (Dames d'ulls lluents) de Ford Madox Ford (escrit 1911, revisat 1935), és l'antítesi de Un ianqui a la cort del Rei Artús, aquí el protagonista del segle XX traslladat a l'edat mitjana no se'n surt tan bé i és incapaç de reproduir avenços tecnològics de la seva època.
• Al conte The Man Who Came Early (L'home que va venir massa aviat) de Poul Anderson un soldat americà del segle XX apareix a la Islàndia vikinga i pagana del segle X, i també és incapaç d'aprofitar els seus coneixements.
• Lest Darkness Fall (Que no caiguin les tenebres) de L. Sprague de Camp el 1939, no publicat en català; en una documentada recreació de la Itàlia dels ostrogots, el viatger en el temps és capaç de reintroduir tot d'invents anacrònics (com la impremta, la destialació de licors, la comptabilitat, etc.) i fer-se ric i poderós, salvar la monarquia ostrogoda de les invasions dels francs i dels bizantins, emancipar els esclaus, entre moltes altres coses.
• Up the line de Robert Silverberg; una paròdia de l'anterior, on un guia turístic temporal provoca tota mena de problemes tot anant i venint de Bizanci.
• Bring the Jubilee de Ward Moore (publicat en castellà com Lo que el tiempo se llevó i en francès com Autant en emporte le temps); el protagonista viu en un món on la Confederació va guanyar la Guerra de Secessió...
• Mein Führer de Rafael Marín; un conte on uns joves nazis tornen enrere en el temps per assassinar Churchill, la trama es complica i ...
• Pàtria (títol original Fatherland) de Robert Harris; novel·la d'intriga ambientada en una Europa on els nazis van guanyar la Segona Guerra Mundial perquè els Estats Units es van mantenir neutrals.
• Paraules d'Opòton el Vell (1968), d'Avel·lí Artís-Gener, on Europa és descoberta pels asteques uns anys abans de ser Amèrica descoberta pels europeus.
• Pretèrit imperfecte de Toni Soler el 1994; una intervenció a la Guerra dels Segadors acaba amb un present amb una Catalunya dins de la República Francesa.
• Abans moros que catalans de Jordi Querol i Moisés Mercé, publicada el 1984, on imagina un País Valencià en què al segle XVII no va tenir lloc l'expulsió dels moriscos.
• El Trenta d'Abril, obra de teatre de Joan Oliver on el 1930 existeix un rei anomenat Jaume VIII, descendent del Casal de Barcelona, que domina Catalunya i el País Valencià i que aspira a conquerir Mallorca, illa en poder dels britànics.
• El coleccionista de sellos de César Mallorquí; que va rebre el premi UPC de 1995, una novel·la ben portada ambientada en una República Espanyola que està guanyant la Guerra Civil.
• El enfrentamiento de Juan Carlos Planells; la trama passa en una Barcelona dominada pels nazis.
• Els ambaixadors d'Albert Villaró el 2014; novel·la d'espionatge en una República Catalana independent, després que els Fets d'Octubre de 1934 tinguessin un desenllaç diferent

al cinema

• Back to the Future (Retorn al futur), saga de films de Robert Zemeckis, amb guió de Bob Gale, el primer dels quals aparegué el 1985.
• 2009 Lost Memories, pel·lícula sud-coreana que proposa una visió alternativa de la Història si l'atemptat del 1909 contra Ito Hirobumi hagués fracassat i si Corea hagués integrat l'Imperi japonès.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ucronia

• (castellà)"Crónicas de la Serpiente Emplumada" ("Cròniques de la Serp Emplumada") d'Edgardo Civallero. Exemple de ucronia.