Fibló: diferència entre les revisions
m Corregit: es -> és un |
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
El principal tipus de fibló és un òrgan esmolat d'atac o defensa, especialment quan està connectat amb una glàndula de verí i adaptat per infringir ferides punxant, com per exemple el fibló caudal d'un [[escorpí]]. Entre els mamífers només l'[[ornitorinc]] mascle en té. Entre les [[abella de la mel|abelles mel·líferes]] (i només entre elles) el fibló, un [[ovipositor]] modificat como en altres [[Hymenoptera|himenòpters]] picadors, té forma d'[[Ham (eina)|ham]], ubicant-se en la carn de la víctima després de desprendre's del cos de l'abella (en picar a animals de pell resistent) cosa que provoca la mort de l'abella per esquinçament. El fibló té el seu propi [[gangli nerviós]] (essencialment un cervell en miniatura) que li permet enfonsar-se en la carn de la víctima i alliberar el verí durant diversos minuts. El fibló de les altres abelles i vespes són de configuració diferent i permeten picar diverses vegades. |
El principal tipus de fibló és un òrgan esmolat d'atac o defensa, especialment quan està connectat amb una glàndula de verí i adaptat per infringir ferides punxant, com per exemple el fibló caudal d'un [[escorpí]]. Entre els mamífers només l'[[ornitorinc]] mascle en té. Entre les [[abella de la mel|abelles mel·líferes]] (i només entre elles) el fibló, un [[ovipositor]] modificat como en altres [[Hymenoptera|himenòpters]] picadors, té forma d'[[Ham (eina)|ham]], ubicant-se en la carn de la víctima després de desprendre's del cos de l'abella (en picar a animals de pell resistent) cosa que provoca la mort de l'abella per esquinçament. El fibló té el seu propi [[gangli nerviós]] (essencialment un cervell en miniatura) que li permet enfonsar-se en la carn de la víctima i alliberar el verí durant diversos minuts. El fibló de les altres abelles i vespes són de configuració diferent i permeten picar diverses vegades. |
||
{{commonscat |
{{commonscat}} |
||
Revisió del 21:06, 17 des 2014
El fibló és l'òrgan biològic, o part del cos, esmolat que és present en diversos animals i plantes (en aquest cas s'anomena aculi). Normalment el fibló dels animals expulsa algun tipus de verí, normalment en ser clavat en la pell d'un altre animal o dóna una descàrrega elèctrica.
Un fibló verinós difereix d'altres òrgans punxants en que es clava per si mateix a diferència de les dents que es claven gràcies a la força de les mandíbules o de les espines que es claven per acció de la víctima.
El principal tipus de fibló és un òrgan esmolat d'atac o defensa, especialment quan està connectat amb una glàndula de verí i adaptat per infringir ferides punxant, com per exemple el fibló caudal d'un escorpí. Entre els mamífers només l'ornitorinc mascle en té. Entre les abelles mel·líferes (i només entre elles) el fibló, un ovipositor modificat como en altres himenòpters picadors, té forma d'ham, ubicant-se en la carn de la víctima després de desprendre's del cos de l'abella (en picar a animals de pell resistent) cosa que provoca la mort de l'abella per esquinçament. El fibló té el seu propi gangli nerviós (essencialment un cervell en miniatura) que li permet enfonsar-se en la carn de la víctima i alliberar el verí durant diversos minuts. El fibló de les altres abelles i vespes són de configuració diferent i permeten picar diverses vegades.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fibló |