Johann Encke: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Línia 45: Línia 45:
* {{MathGenealogy|id=62547}}
* {{MathGenealogy|id=62547}}


{{commonscat}}
{{Commonscat|Johann Franz Encke}}


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 06:56, 18 des 2014

Infotaula de personaJohann Franz Encke
Biografia
Naixement23 de setembre de 1791
Hamburg, Sacre Imperi Romanogermànic
Mort26 agost 1865 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKirchhof Jerusalem und Neue Kirche I, II und III 52° 29′ 43″ N, 13° 23′ 30″ E / 52.4951589°N,13.3915669°E / 52.4951589; 13.3915669 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya
FormacióUniversitat de Göttingen
Director de tesiCarl Friedrich Gauß Modifica el valor a Wikidata
Es coneix percometa12P/Pons-Brooks
Activitat
Camp de treballAstronomia i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, professor d'universitat, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralKarl Christian Bruhns, Heinrich Louis d'Arrest, August Ephraim Kramer (en) Tradueix, Leopold Kronecker, Franz Woepcke i Joseph Raatz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Cotta (1817)
Royal Medal (1928)

Johann Encke (1791- Spandau, 26 d'agost de 1865) va ser un dels astrònoms alemanys més importants del segle XIX, el nom esta[Cal aclariment] del qual unit, sobretot, al cometa amb més curt període que es coneix.

Va estudiar matemàtiques i astronomia a Göttingen tenint com a mestre a Carl Friedrich Gauss. En 1812 es va convertir en professor en Kassel fins a 1813 quan lluita en l'exèrcit contra les forces de Napoleó. En 1814 va començar a treballar en l'observatori de Seeberg a prop de Gotha.

A finals de 1818 Jean Lois Pons va descobrir un dèbil cometa, el qual ja havia sigut observat per Pierre Mechain en 1786 i en 1795 per Caroline Herschel. Encke es va donar a la tasca de calcular l'òrbita d'aquest objecte i va descobrir que tenia només un període orbital de 3,29 anys. Fins a eixe moment els períodes més curts coneguts eren d'al voltant de 70 anys amb un afeli un poc mas llunyà que l'òrbita d'Urà; el mas famós d'ells era i és l'Halley amb un període de 76 anys. Aquest descobriment va demostrar llavors que l'afeli del cometa estava més pròxim que Júpiter amb un periheli en l'interior de l'òrbita de Mercuri.

És bo conéixer que el cometa Encke és el que té el període més curt fins ara conegut a realitzar una volta al voltant del Sol, ho fa en 3,3 anys. Encke es va dedicar també a la recopilació d'un nou atles estel·lar, que va fer possible a J. Galle, descobrir al planeta Neptú.

En 1822 va ser nomenat director de l'observatori de Gotha, en 1825 va ser cridat a Berlín pel rei prussià. Amb el suport d'Alexander von Humboldt i el rei Friedrich Wilhelm III es va construir l'observatori al sud de Berlín. L'arquitecte va ser Friedrich Schinkel. Posseïa un telescopi de 9" i Encke en va ser el director.

Va continuar treballant en els càlculs orbitals de cometes i asteroides. En 1837 va descobrir un espai entre els anells de Saturn anomenant-se divisió d'Encke. El seu assistent Johann Gottfried Galle va descobrir en 1838 l'anell fosc interior C i en 1846 va descobrir Neptú.

Va morir sent director de l'observatori a Berlín.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Encke