Afonso de Paiva: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
m Robot fa desambiguació assistida de Rodes |
||
Línia 24: | Línia 24: | ||
{{legend-line|blue solid 2px|Viatge de Covilhã cap a [[Etiòpia]] 1490-†1530? (blau);}} |
{{legend-line|blue solid 2px|Viatge de Covilhã cap a [[Etiòpia]] 1490-†1530? (blau);}} |
||
{{legend-line|black solid 2px|Viatge de [[Vasco da Gama]] el 1497-1499 (negre)}}]] |
{{legend-line|black solid 2px|Viatge de [[Vasco da Gama]] el 1497-1499 (negre)}}]] |
||
El 1487, D. Joan II l'envià, junt a [[Pêro da Covilhã]], a la recerca de notícies sobre el regne del mític [[Preste Joan]] i la ruta cap a l'Índia. Disfressats i entrenats per [[cosmògraf]]s reials i el [[rabí]] de [[Beja (municipi de Portugal)|Beja]], van marxar a cavall el 7 de maig de [[Santarém]] cap a [[Barcelona]], on arribaren el 14 de juny. Un vaixell els dugué en deu dies fins a [[Nàpols]], i en deu dies més fins a les [[illes gregues]]. Van desembarcar a [[Rodes]], illa que pertanyia a l'[[Orde dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem]], descansant a casa d'uns frares portuguesos. |
El 1487, D. Joan II l'envià, junt a [[Pêro da Covilhã]], a la recerca de notícies sobre el regne del mític [[Preste Joan]] i la ruta cap a l'Índia. Disfressats i entrenats per [[cosmògraf]]s reials i el [[rabí]] de [[Beja (municipi de Portugal)|Beja]], van marxar a cavall el 7 de maig de [[Santarém]] cap a [[Barcelona]], on arribaren el 14 de juny. Un vaixell els dugué en deu dies fins a [[Nàpols]], i en deu dies més fins a les [[illes gregues]]. Van desembarcar a [[illa de Rodes | Rodes]], illa que pertanyia a l'[[Orde dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem]], descansant a casa d'uns frares portuguesos. |
||
Rodes fou la darrera terra [[cristiana]] que trepitjarien. Des d'allà es dirigiren cap a [[Alexandria]], on adquiriren algunes mercaderies per fer més creïble la disfressa de comerciant. Emmalaltiren per culpa de les febres del Nil, estant a punt de morir. Una vegada recuperats tractaren de seguir la ruta de les espècies, però en direcció contrària: cap a la vila portuària de [[Rosetta (Egipte)]] a cavall i d'allà, en vaixell, fins al [[El Caire|Caire]]. Després s'uniren a una caravana que, travessant el [[desert]] per la riba oriental del [[mar Roig]], creuaria vers [[Aràbia]] i la ciutat d'[[Aden]], a les portes de l'[[oceà Índic]], tot passant per [[Suez]], [[el-Tor]], i les ciutats de [[Medina]] i [[La Meca]]. |
Rodes fou la darrera terra [[cristiana]] que trepitjarien. Des d'allà es dirigiren cap a [[Alexandria]], on adquiriren algunes mercaderies per fer més creïble la disfressa de comerciant. Emmalaltiren per culpa de les febres del Nil, estant a punt de morir. Una vegada recuperats tractaren de seguir la ruta de les espècies, però en direcció contrària: cap a la vila portuària de [[Rosetta (Egipte)]] a cavall i d'allà, en vaixell, fins al [[El Caire|Caire]]. Després s'uniren a una caravana que, travessant el [[desert]] per la riba oriental del [[mar Roig]], creuaria vers [[Aràbia]] i la ciutat d'[[Aden]], a les portes de l'[[oceà Índic]], tot passant per [[Suez]], [[el-Tor]], i les ciutats de [[Medina]] i [[La Meca]]. |
Revisió del 03:08, 25 des 2014
Biografia | |
---|---|
Naixement | (pt) João Afonso de Aveiro 1460 (Gregorià) Castelo Branco (Regne de Portugal) |
Mort | dècada del 1490 (29/39 anys) Àfrica |
Dades personals | |
Es coneix per | explorador d'Etiòpia i Aràbia |
Activitat | |
Ocupació | explorador, diplomàtic |
Afonso de Paiva (Castelo Branco, ~1460 - algun lloc d'Etiòpia, el 1490 o 1491) fou un explorador portuguès al servei del rei Joan II, que fou enviat d'incògnit el 1487, junt a Pêro da Covilhã, a un viatge cap a Orient per recollir informació sobre les rutes comercials. Afonso va morir de pesta en algun indret d'Etiòpia, ver el 1490 o 1491, sense poder arribar a enviar els informes sobre l'expedició. Pêro da Covilhã tingués més sort i completà la missió, tot i que tampoc tornà mai a Portugal.
Missió a Orient
El 1487, D. Joan II l'envià, junt a Pêro da Covilhã, a la recerca de notícies sobre el regne del mític Preste Joan i la ruta cap a l'Índia. Disfressats i entrenats per cosmògrafs reials i el rabí de Beja, van marxar a cavall el 7 de maig de Santarém cap a Barcelona, on arribaren el 14 de juny. Un vaixell els dugué en deu dies fins a Nàpols, i en deu dies més fins a les illes gregues. Van desembarcar a Rodes, illa que pertanyia a l'Orde dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem, descansant a casa d'uns frares portuguesos.
Rodes fou la darrera terra cristiana que trepitjarien. Des d'allà es dirigiren cap a Alexandria, on adquiriren algunes mercaderies per fer més creïble la disfressa de comerciant. Emmalaltiren per culpa de les febres del Nil, estant a punt de morir. Una vegada recuperats tractaren de seguir la ruta de les espècies, però en direcció contrària: cap a la vila portuària de Rosetta (Egipte) a cavall i d'allà, en vaixell, fins al Caire. Després s'uniren a una caravana que, travessant el desert per la riba oriental del mar Roig, creuaria vers Aràbia i la ciutat d'Aden, a les portes de l'oceà Índic, tot passant per Suez, el-Tor, i les ciutats de Medina i La Meca.
A Aden hi arribaren el 1488 i allà se separaren, per dirigir-se de Paiva a Etiòpia, a la recerca del Preste Joan; i da Covilhã cap a l'Índia. Quedaren per tornar-se a trobar a les portes de la ciutadella del Cairo dins els primers 90 dies de 1491, però no fou possible el retrobament puix Paiva havia mort de pesta pocs mesos abans sense poder explicar els seus viatges i aventures.
Bibliografia
- SERRÃO, Joel (dir). Dicionário de História de Portugal. Porto: Livraria Figueirinhas, 1992, vol IV, pg. 527, sv Afonso de Paiva.
- Carreira da Índia - Biografia de Pêro da Covilhã (portuguès)