Abu-l-Qàssim az-Zayyaní: diferència entre les revisions
m Corregit: moment en que > moment en què |
m una anàlisi |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
Va escriure unes 15 obres quasi totes de [[geografia]] i història i és considerat per alguns autors com l'historiador marroquí més important.<ref>Mohammed Lakhdar, ''La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite'', Rabat, 1971</ref> Té diversos treballs sobre la [[Dinastia Alauita]] i la [[Dinastia Osman]]. |
Va escriure unes 15 obres quasi totes de [[geografia]] i història i és considerat per alguns autors com l'historiador marroquí més important.<ref>Mohammed Lakhdar, ''La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite'', Rabat, 1971</ref> Té diversos treballs sobre la [[Dinastia Alauita]] i la [[Dinastia Osman]]. |
||
En la seva obra ''Torjmana Al Kobra'' l'autor hi introdueix una metodologia que fa que sigui més que una pura [[crònica]] dels successos i incorpora |
En la seva obra ''Torjmana Al Kobra'' l'autor hi introdueix una metodologia que fa que sigui més que una pura [[crònica]] dels successos i incorpora una anàlisi històrica seguint el camí traçat per [[Ibn Khaldun]]. L'autor retrata una època en què el [[Marroc]] està en un context d'inestabilitat socio-política interna i en que l'auge d'Europa marca un canvi en la [[geopolítica]] del [[Mediterrani]].<ref name=wikifr>[[:fr:Abou El Kacem Zayani]]</ref> |
||
La seva obra ha estat criticada per ser hostil als [[berbers]] en un moment en què aquests tenien lluites intestines a la zona de l'Atles Mitjà que provocaven la inestabilització del centre del Marroc. L'autor es situava al costat del [[Makhzen]] (Estat).<ref name=wikifr/> |
La seva obra ha estat criticada per ser hostil als [[berbers]] en un moment en què aquests tenien lluites intestines a la zona de l'Atles Mitjà que provocaven la inestabilització del centre del Marroc. L'autor es situava al costat del [[Makhzen]] (Estat).<ref name=wikifr/> |
Revisió del 13:50, 25 des 2014
Abu l-Kasim ibn Ahmad al-Zayyani (o Abu al-Qasim ibn Ahmad ibn Ali ibn Ibrahim al-Zayani) fou un polític, geògraf, poeta i historiador marroquí; era de la tribu dels Zayyan i va néixer a Fes el 1734/1735 i va morir el 1833.[1]
El seu avi fou un acadèmic islàmic que va anar a Meknès per iniciativa del sultà Isma'il de la Dinastia alauita i que va escriure un llibre sobre la dinastia bereber.[2]
Vida política i governamental
Va exercir diversos càrrecs al Makhzan i va acomplir diverses missions pel sultà de l'Imperi Otomà, principalment de negociació o diplomàtiques. Fou finalment governador de Sigilmasa fins a la mort del sultà del Mulay Muhammad III ibn Abd Allah (1790). Sota el fill i successor Mulay Yazid fou empresonat, però fou alliberat a la mort de Yazid en batalla contra el pretendent Hisham (1792), i va participar en la proclamació a Meknès de Mulay Sulayman, que el va nomenar governador d'Oudja però fou atacat pels habitants i es va retirar a Tlemcen; després d'un viatge a Constantinoble i la Meca fou cridat per Mulay Sulayman (1796) i va exercir algunes missions diplomàtiques. Es va retirar finalment i va morir a Fes el 1833 als 99 anys.
Obra
Va escriure unes 15 obres quasi totes de geografia i història i és considerat per alguns autors com l'historiador marroquí més important.[3] Té diversos treballs sobre la Dinastia Alauita i la Dinastia Osman.
En la seva obra Torjmana Al Kobra l'autor hi introdueix una metodologia que fa que sigui més que una pura crònica dels successos i incorpora una anàlisi històrica seguint el camí traçat per Ibn Khaldun. L'autor retrata una època en què el Marroc està en un context d'inestabilitat socio-política interna i en que l'auge d'Europa marca un canvi en la geopolítica del Mediterrani.[4]
La seva obra ha estat criticada per ser hostil als berbers en un moment en què aquests tenien lluites intestines a la zona de l'Atles Mitjà que provocaven la inestabilització del centre del Marroc. L'autor es situava al costat del Makhzen (Estat).[4]
Obres
- Al-Tarju-manah al-kubra fi akhbar al-ma'mur barran wa bahran
- الترجمانة الكبرى - أبو القاسم الزياني - كاملا مصورAbū al-Qāsim ibn Aḥmad Zayyānī
- rawda_solaymania الروضة السليمانية على شكل مخطوط
- عن أول دولة من دول الأشراف العلويين
- Maroc de 1961 à 1812 traduit par Octave Houdas
- Boustan Adarif
Referència
- ↑ Amira K. Bennison Jihad and its interpretations in pre-colonial Morocco, Routledge, 2002, ISBN 0-7007-1693-9, p. 36
- ↑ Katherine E. Hoffman; Susan Gilson Miller. Berbers and Others: Beyond Tribe and Nation in the Maghrib. Indiana University Press, 24 maig 2010, p. 67. ISBN 978-0-253-35480-8 [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ Mohammed Lakhdar, La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite, Rabat, 1971
- ↑ 4,0 4,1 fr:Abou El Kacem Zayani
- Enciclopèdia de l'Islam, XI, 530-531
Bibliografia
- E. Lévi Provençal, Chorfa, pp. 142–199
- A. Gannun, Dikrayat, no. 2
- Dwight Fletcher, Interpreting the Self: Autobiography in the Arabic Literacy Tradition, University of California Press, 2001
- Al-Tarjamana al-kubrd, Fedala, Muhammadiyya, 1967
- Al-bustan al-zarif fi dawlat awlad mawlay 'ali al-sharif (MS. D 1577, Bibiohèque Générale Rabat) translation E. Fumay as Chronique de la dynastie alaouie du Maroc, Archives Marocaines IX and X (1906-7)
- Al-turjuman al-mu'rib 'an duwal al-mashriq wa'l-maghrib, edition and partial translation (1886) by O. Houdas, Le Maroc de 1631 à 1812
- La douane marocaine à travers l'histoire
- La Méditerranée vue par les Marocains
- Ibn Othman, un regard sur l’europe
- Le Maroc sous le règne de Sidi Mohammed ben Abdallah (1757-1790)