Desembarcament carlí de la Ràpita

Desembarcament carlí de la Ràpita

Guerres Carlines
Tipus	rebel·lió
Data	abril de 1860
Coordenades	40° 36′ N, 0° 36′ E
Lloc	la Ràpita
Resultat	Victòria liberal
Bàndols
Carlistes Liberals
Comandants
Jaime Ortega Rodríguez Vera

El desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.

El desenvolupament del complot

El general Ortega, amb el suport exprés del cardenal i arquebisbe de Toledo, Cirilo Albereda y Brea, el pretendent Carles Lluís de Borbó i de Bragança i el seu germà Ferran de Borbó i de Bragança, així com alguns militars i funcionaris, va embarcar tres mil homes de les guarnicions situades a les Balears amb destinació a les proximitats del Delta de l'Ebre amb la intenció de provocar la revolta de diverses casernes a Catalunya i forçar l'abdicació de la reina Isabel II. Prèviament, el general havia estat informat per elements carlins que la reina abdicaria en el moment que diverses unitats s'unissin a la revolta. Tanmateix, el general Ramón Cabrera havia adreçat un escrit a Carles VI en que desaconsellava la seva participació per considerar que no tenia cap possibilitat d'èxit i perquè era una acció no dirigida pel carlisme.

Sense informar la tropa i amb el coneixement de molt pocs oficials, l'expedició va desembarcar a l'Ampolla i a Sant Carles de la Ràpita el 2 d'abril, havent patit abans un intent de motí per part de la tropa, que sospitava de les intencions del general Ortega. Les forces es van reagrupar a Amposta. El mateix dia, després del desembarcament, es va dirigir la tropa cap a la ciutat de Tortosa sense informar-li sobre els motius.

El descontentament creixent va fer que el matí del dia 3, a l'altura de la Creu del Coll, diversos oficials es neguessin a continuar l'expedició si no se'ls donaven explicacions. El coronel Rodríguez Vera va llençar crits a favor de la reina i del govern i la tropa va respondre de forma gairebé unànime. Llavors el general Ortega va creure necessari realitzar una arenga a favor del pretendent carlí, el qual era amagat. L'animadversió dels oficials i la tropa a les pretensions del general van ser immediates, cosa que va obligar el pretendent carlí a fugir cap a Ulldecona per a evitar les ires de l'exèrcit. Només alguns suboficials van donar suport a Ortega, però la majoria de l'exèrcit es va negar a marxar sobre Tortosa, fent crits a favor d'Isabel II. El dia 4 la tropa expedicionària es revoltà i obligà a fugir el general Ortega, que es reuní en el camí cap a Ulldecona amb diversos militars i amb el pretendent i el seu germà.

Després de la fugida, el general Ortega fou capturat prop de Calanda. Jutjat per un Tribunal Militar en Consell de Guerra el 17 d'abril va ser condemnat a mort per alta traïció i afusellat el matí següent. El pretendent Carles i el seu germà Ferran van ser també capturats per la Guàrdia Civil el 21 d'abril a Ulldecona, però van ser amnistiats després pel govern a canvi de que ambdós signessin la seva renúncia al tron d'Espanya i als seus drets dinàstics. A continuació, foren deportats a França. El govern va buscar infructuosament per les provincies de Tarragona i Castelló a Ramon Cabrera de qui pensaven que dirigia l'expedició. No el van trobar, era a Londres.

Enllaços externs

• Grupo de Historia de Tauste. Revista de l'agost de 2002