Lluís de Zulueta i Escolano: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Pedagogs barcelonins usant HotCat
Línia 35: Línia 35:
[[Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis]]
[[Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis]]
[[Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats]]
[[Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats]]
[[Categoria:Pedagogs barcelonins]]

Revisió del 17:41, 28 des 2014

Lluís de Zulueta el 1932

Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 8 d'abril de 1878 - ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1964[1]) fou un pedagog i polític català.

Biografia

Membre d'una família benestant, el 1910 Lluís de Zulueta es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid amb una tesi sobre la pedagogia de Jean-Jacques Rousseau, després d'ampliar estudis a París i a Berlín. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1910, després d'integrar-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou escollit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1910. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la Pedagogia a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Amb aquest partit fou escollit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1919 i per Pontevedra a les de 1923.

Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la Institución Libre de Enseñanza, va donar cursos i conferències a la Residencia de Estudiantes i publicà articles sobre educació als diaris, La Publicitat, El Liberal i El Sol, en els quals defensava una escola més activa amb més interacció entre els diferents graus. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar a Mèxic, on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a l'Havana (Cuba). Quan es va proclamar la Segona República Espanyola va tornar i recuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la Universitat de Madrid. Fou escollit diputat republicà independent per Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1931. Manuel Azaña el va nomenar ministre d'estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a Berlín (1933-1934) i al Vaticà (1936).

Quan esclatà la Guerra Civil Espanyola el Vaticà va reconèixer al govern franquista, raó per la qual es va exiliar a Colòmbia, on el 1937 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Bogotà. Després de la mort de la seva esposa el 1955 marxà a Nova York, on va morir el 1964.

Obres

  • El alma de la escuela (1910)
  • El maestro (1924)
  • El ideal de la educación (1922)
  • La democracia educadora (1930)
  • La nueva edad heroica (1942)
  • El rapto de América (1952)

Enllaços externs

Referències

Precedit per:
Alejandro Lerroux García
Ministre d'Estat
1931 - 1932
Succeït per:
Fernando de los Ríos Urruti