Trastorn delirant: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: extrany
Jey (discussió | contribucions)
QQ14
Línia 1: Línia 1:
{{MM|data=desembre de 2012|2L = si|FR = si}}
{{MM|data=desembre de 2012|FR = si}}
{{Fitxa de malaltia
{{Fitxa de malaltia
|Name = Trastorn delirant
|Name = Trastorn delirant
Línia 8: Línia 8:
|MeshID = D010259
|MeshID = D010259
}}
}}
El ''' Trastorn delirant ''' és una [[Malaltia mental|condició mental]] [[psicosi|psicòtica]] que inclou mantenir una o més [[deliri|idees delirants]] en absència de qualsevol altra [[psicopatologia]] significativa. En particular, la persona amb trastorn delirant no ha complert mai els criteris per a l'[[esquizofrènia]] i no té [[al·lucinació|al·lucinacions]] marcades, encara que poden estar presenteu al·lucinacions tàctils o olfactives si aquestes estan relacionades amb el tema del deliri.
El ''' Trastorn delirant ''' és una [[Malaltia mental|condició mental]] [[psicosi|psicòtica]] que inclou mantenir una o més [[deliri|idees delirants]] en absència de qualsevol altra [[psicopatologia]] significativa. En particular, la persona amb trastorn delirant no ha complert mai els criteris per a l'[[esquizofrènia]] i no té [[al·lucinació|al·lucinacions]] marcades, encara que també pot representar al·lucinacions tàctils o olfactives si aquestes estan relacionades amb el tema del deliri.


Una persona amb trastorn delirant pot ser bastant funcional i no tendeix a mostrar un comportament estrany excepte com a resultat directe de la idea delirant. No obstant això, amb el temps, es pot aguditzar afectant la seva vida diària.
Una persona amb trastorn delirant pot ser bastant funcional i no tendeix a mostrar un comportament estrany excepte com a resultat directe de la idea delirant. No obstant això, amb el temps, es pot aguditzar afectant la seva vida diària.
Línia 14: Línia 14:
El terme [[paranoia]] ha estat utilitzat prèviament en [[psiquiatria]] per denominar el que ara es coneix com 'trastorn delirant'. L'ús psiquiàtric modern de la paraula paranoia és subtilment diferent però actualment rares vegades es refereix a aquest diagnòstic específic.
El terme [[paranoia]] ha estat utilitzat prèviament en [[psiquiatria]] per denominar el que ara es coneix com 'trastorn delirant'. L'ús psiquiàtric modern de la paraula paranoia és subtilment diferent però actualment rares vegades es refereix a aquest diagnòstic específic.


== Indicadors d'un deliri ==
== Indicadors d'un deliri<ref name="Munro1999">Munro, 1999</ref> ==
(Munro, 1999)
#El pacient expressa una idea o una creença amb una persistència o força inusual.
#El pacient expressa una idea o una creença amb una persistència o força inusual.
#Aquesta idea sembla exercir una influència excessiva, i la seva vida s'altera habitualment fins a extrems inexplicables.
#Aquesta idea sembla exercir una influència excessiva, i la seva vida s'altera habitualment fins a extrems inexplicables.

Revisió del 14:09, 30 des 2014

Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn delirant
Tipuspsicosi i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria i psicologia clínica Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdeliri Modifica el valor a Wikidata
Tractamentpsicoteràpia Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causa dedeliri Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116A24 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F22.0
CIM-9297.1
CIAPP72 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
eMedicine292991 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0011251 i C0011251 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:778 Modifica el valor a Wikidata

El Trastorn delirant és una condició mental psicòtica que inclou mantenir una o més idees delirants en absència de qualsevol altra psicopatologia significativa. En particular, la persona amb trastorn delirant no ha complert mai els criteris per a l'esquizofrènia i no té al·lucinacions marcades, encara que també pot representar al·lucinacions tàctils o olfactives si aquestes estan relacionades amb el tema del deliri.

Una persona amb trastorn delirant pot ser bastant funcional i no tendeix a mostrar un comportament estrany excepte com a resultat directe de la idea delirant. No obstant això, amb el temps, es pot aguditzar afectant la seva vida diària.

El terme paranoia ha estat utilitzat prèviament en psiquiatria per denominar el que ara es coneix com 'trastorn delirant'. L'ús psiquiàtric modern de la paraula paranoia és subtilment diferent però actualment rares vegades es refereix a aquest diagnòstic específic.

Indicadors d'un deliri[1]

  1. El pacient expressa una idea o una creença amb una persistència o força inusual.
  2. Aquesta idea sembla exercir una influència excessiva, i la seva vida s'altera habitualment fins a extrems inexplicables.
  3. Malgrat la seva convicció profunda, habitualment hi ha un cert secretisme o sospita quan el pacient és preguntat sobre el tema.
  4. L'individu tendeix a estar sense humor i hipersensible, especialment respecte a la seva creença.
  5. Té un caràcter de centralitat : independentment de l'improbable que siguin les coses que li passen, el pacient ho accepta sense gairebé qüestionar.
  6. Si s'intenta contradir la seva creença és probable que aixequi una forta reacció emocional, sovint amb irritabilitat i hostilitat.
  7. La creença és, si més no, improbable i d'acord amb l'origen social , cultural i religiós del pacient .
  8. La idea delirant ocupa una gran part del temps del pacient, i aclapara altres elements de la seva personalitat, psique.
  9. El deliri, si s'exterioritza, sovint condueix a comportaments anormals i fora de lloc, encara que comprensibles, coneixent les seves creences delirants.
  10. Les persones que coneixen el pacient troben que les seves conductes i creences són totalment estranyes.

Tipus

  • Tipus erotomaníac (veure erotomania): deliri que una altra persona, normalment d'un estatus superior, està enamorat de l'individu.
  • Tipus de grandiositat: deliri que l'individu té un talent extraordinari, poder, coneixement, o una relació especial amb una deïtat o una persona famosa.
  • Tipus celotípic: deliri que el company sexual de l'individu li està sent infidel.
  • Tipus persecutori: deliri que la persona (o algú proper) està sent tractat amb mala intenció: espiat, enverinat, perseguit, etc.
  • Tipus somàtic: deliri que la persona té algun defecte físic o alguna malaltia, olors fortes, paràsits, etc.

També es pot donar un diagnòstic del 'tipus mixt' o del 'tipus no especificat' si el deliri no pertany a cap d'aquestes categories.

Vegeu també

Referències

  1. Munro, 1999