Taifa d'Albarrasí: diferència entre les revisions
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç) |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom [[Hudhayl ibn Khàlaf ibn Razín]], que va afermar la seua independència a partir del [[1012]], durant la descomposició del [[califat de Còrdova]]. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual [[província de Terol]]. |
Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom [[Hudhayl ibn Khàlaf ibn Razín]], que va afermar la seua independència a partir del [[1012]], durant la descomposició del [[califat de Còrdova]]. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual [[província de Terol]]. |
||
Hudhayl i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Hudhayl |
Hudhayl i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Hudhayl el va succeir [[Abd-al-Màlik ibn Hudhayl]] ([[1045]]), i a aquest [[Yahya ibn Abd-al-Màlik]] ([[1103]]), que només va gaudir del poder un any. |
||
==Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid== |
==Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid== |
||
Revisió del 14:00, 1 gen 2015
| ||||
|
| ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Albarrasí | |||
| Idioma oficial | Àrab | |||
| Religió | Islam sunnita | |||
| Període històric Edat mitjana | ||||
| Establiment | 1012 | |||
| Dissolució | 1104 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
La taifa d'Albarrasí (que portà realment el nom de Sahla) fou un petit regne de taifa establert al voltant del municipi d'Albarrasí i de la seua serralada per la dinastia berber dels Banū Razín.
Independència
Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom Hudhayl ibn Khàlaf ibn Razín, que va afermar la seua independència a partir del 1012, durant la descomposició del califat de Còrdova. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual província de Terol.
Hudhayl i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Hudhayl el va succeir Abd-al-Màlik ibn Hudhayl (1045), i a aquest Yahya ibn Abd-al-Màlik (1103), que només va gaudir del poder un any.
Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid
El 1090 el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. Però en la lluita per conquerir Balansiyya, el senyor d'Albarrasí va prendre part pels almoràvits, raó per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a la batalla de Quart de Poblet.
El novembre de 1092, Abu Issa Lubbun ibn Lubbun, visir de Yahya al-Qàdir, es va revoltar a Morvedre en desacord amb la seva política d'acords amb els cristians i cedeix la seva ciutat a Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, l'emir d'Albarrasí a canvi d’una pensió i el dret de viure en Albarrasí.[1] Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, per a no molestar el Cid el va prestar vasallatge immediatament. El Cid va poder avituallar les seves tropes en els pobles i castells d'Albarrasí mentre respectava els dominis d’Abd-al-Màlik ibn Hudhayl.
Annexió al domini almoràvit
El 1104 la Taifa d'Albarrasí perdia la seva independència en ser ocupada pels almoràvits. A partir d'aleshores, els Banū Razín es traslladaren a Balansiyya.
La Senyoria d'Albarrasí
Uns 60 anys després, el 1170, Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš, conegut pel sobrenom de Rei Llop, traspassà el territori al Senyor d'Estella Pero Ruiz de Açagra en circumstàncies mai no esclarides però que possiblement fou deguda al pagament pels serveis prestats pel rei de Navarra. D'aquesta manera s'establí la Senyoria d'Albarrasí, un territoria sobirà enclavat entre el Regne de Castella i el Regne d'Aragó en mans d'un feudatari del Regne de Navarra.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taifa d'Albarrasí |
- ↑ Guichard, Pierre. Al-Andalus Frente a la Conquista Cristiana: Los Musulmanes de Valencia, Siglos XI-XIII (en castellà). Universitat de València, 2001, p.443. ISBN 8470308521.
