Castanya: diferència entre les revisions
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Châtaigne K800i.JPG|thumb|left|Castanya closa en el pelló]] |
[[Fitxer:Châtaigne K800i.JPG|thumb|left|Castanya closa en el pelló]] |
||
| ⚫ | La '''castanya''' és la fruita del [[castanyer]], arbre de la família de les [[Fagàcia|fagàcies]]. És comestible i molt apreciada com a [[aliment]] a algunes zones del món. Als [[Països Catalans]] protagonitza, junt amb els [[panellet]]s i els [[boniato]]s, la [[tradicional]] festa de la [[Castanyada]]. Les castanyes són també la principal font d'aliment de les larves de molts [[papallona|lepidòpters]]. |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
[[Fitxer:Marrons glacés.jpg|thumb|[[castanya confitada|Castanyes confitades]]. Especialitat francesa sota el nom de ''marron glacé'']] |
[[Fitxer:Marrons glacés.jpg|thumb|[[castanya confitada|Castanyes confitades]]. Especialitat francesa sota el nom de ''marron glacé'']] |
||
[[Fitxer:Smažené vepřové maso, jedlé kaštany na šalotce.jpg|thumb|Cuina [[txeca]]: llom de porc amb castanyes saltades amb [[escalunya]].]] |
[[Fitxer:Smažené vepřové maso, jedlé kaštany na šalotce.jpg|thumb|Cuina [[txeca]]: llom de porc amb castanyes saltades amb [[escalunya]].]] |
||
== Catalunya == |
|||
| ⚫ | La '''castanya''' és la fruita del [[castanyer]], arbre de la família de les [[Fagàcia|fagàcies]]. És comestible i molt apreciada com a [[aliment]] a algunes zones del món. Als [[Països Catalans]] protagonitza, junt amb els [[panellet]]s i els [[boniato]]s, la [[tradicional]] festa de la [[Castanyada]]. |
||
| ⚫ | |||
La castanya, fruita del castanyer, és un dels productes més populars de la tardor. Actualment és típic de menjar-ne per Tots Sants, torrades o bullides. Però en el passat era un ingredient molt present en la cuina catalana. Abans de l’arribada de nous productes provinents d’Amèrica, la castanya solia substituir la patata en molts plats, com ara cremes o acompanyaments de la carn.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/castanyes}}</ref> |
|||
Les castanyes són també la principal font d'aliment de les larves de molts [[papallona|lepidòpters]]. |
|||
Actualment, a Barcelona, i arreu de Catalunya, la castanya és la menja principal de la festa de Tots Sants, juntament amb els panellets i el moniatos. Durant aquests dies, s’organitzen castanyades i la ciutat s’omple de parades que en venen –ben calentes i embolicades en paperines– i de la flaire singular que deixen anar quan les torren.<ref name="ICUB"/> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
Els historiadors creuen que la castanya deriva d’antics àpats funeraris, en el quals no se servien més aliments que llegums i fruita seca, a banda els populars panellets. L’acte tenia una part simbòlica de comunió amb l’ànima dels morts: mentre torraven castanyes resaven el rosari en record dels familiars difunts.<ref name="ICUB"/> |
|||
A les [[Països Catalans|nostres contrades]] les castanyes es mengen habitualment torrades o ensucrades. |
|||
| ⚫ | |||
== Altres indrets == |
|||
En alguns països les castanyes es mengen bullides, saltades o també es fa [[farina]]. En alguns països les castanyes torrades, bullides o polvoritzades s'han usat tradicionalment com a "talla-fam" per a gent humil, cosa que ha donat diversos pans, galetes i pastissos fets amb farina de castanya arreu del món. També és freqüent el seu ús per a fer [[licor]]s. A [[França]] es poden preparar dolces, les ''[[marron glacé]]'' (castanyes [[confitades]]), o salades, s a dir bullides i usades com a [[hidrat de carboni]] per a omplir i allargar plats, o com a variant per a les patates a [[guisat]]s. En aquest país es consideren típiques del [[Nadal]]. En alguns llocs els castanyers es cultiven en terres on altres conreus més rics, com el blat o la vinya, no poden créixer, on per tant no sofreixen la "competència" d'aquests, sovint per a abastir de [[midó]] com a aliment a camperols humils. |
En alguns països les castanyes es mengen bullides, saltades o també es fa [[farina]]. En alguns països les castanyes torrades, bullides o polvoritzades s'han usat tradicionalment com a "talla-fam" per a gent humil, cosa que ha donat diversos pans, galetes i pastissos fets amb farina de castanya arreu del món. També és freqüent el seu ús per a fer [[licor]]s. A [[França]] es poden preparar dolces, les ''[[marron glacé]]'' (castanyes [[confitades]]), o salades, s a dir bullides i usades com a [[hidrat de carboni]] per a omplir i allargar plats, o com a variant per a les patates a [[guisat]]s. En aquest país es consideren típiques del [[Nadal]]. En alguns llocs els castanyers es cultiven en terres on altres conreus més rics, com el blat o la vinya, no poden créixer, on per tant no sofreixen la "competència" d'aquests, sovint per a abastir de [[midó]] com a aliment a camperols humils. |
||
| Línia 20: | Línia 25: | ||
*[[Castanyer]] |
*[[Castanyer]] |
||
*[[Castanyer mediterrani]] |
*[[Castanyer mediterrani]] |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
Revisió del 12:05, 2 gen 2015
La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies. És comestible i molt apreciada com a aliment a algunes zones del món. Als Països Catalans protagonitza, junt amb els panellets i els boniatos, la tradicional festa de la Castanyada. Les castanyes són també la principal font d'aliment de les larves de molts lepidòpters.
Gastronomia
Catalunya
A Catalunya, se celebra la tradicional festa de la castanyada la nit de Tots Sants, dia 1 de novembre, tot i que és freqüent que es traslladi a la vigília.
La castanya, fruita del castanyer, és un dels productes més populars de la tardor. Actualment és típic de menjar-ne per Tots Sants, torrades o bullides. Però en el passat era un ingredient molt present en la cuina catalana. Abans de l’arribada de nous productes provinents d’Amèrica, la castanya solia substituir la patata en molts plats, com ara cremes o acompanyaments de la carn.[1]
Actualment, a Barcelona, i arreu de Catalunya, la castanya és la menja principal de la festa de Tots Sants, juntament amb els panellets i el moniatos. Durant aquests dies, s’organitzen castanyades i la ciutat s’omple de parades que en venen –ben calentes i embolicades en paperines– i de la flaire singular que deixen anar quan les torren.[1]
Els historiadors creuen que la castanya deriva d’antics àpats funeraris, en el quals no se servien més aliments que llegums i fruita seca, a banda els populars panellets. L’acte tenia una part simbòlica de comunió amb l’ànima dels morts: mentre torraven castanyes resaven el rosari en record dels familiars difunts.[1]
Altres indrets
En alguns països les castanyes es mengen bullides, saltades o també es fa farina. En alguns països les castanyes torrades, bullides o polvoritzades s'han usat tradicionalment com a "talla-fam" per a gent humil, cosa que ha donat diversos pans, galetes i pastissos fets amb farina de castanya arreu del món. També és freqüent el seu ús per a fer licors. A França es poden preparar dolces, les marron glacé (castanyes confitades), o salades, s a dir bullides i usades com a hidrat de carboni per a omplir i allargar plats, o com a variant per a les patates a guisats. En aquest país es consideren típiques del Nadal. En alguns llocs els castanyers es cultiven en terres on altres conreus més rics, com el blat o la vinya, no poden créixer, on per tant no sofreixen la "competència" d'aquests, sovint per a abastir de midó com a aliment a camperols humils.
Conservació
Per tal de conservar les castanyes per al consum durant tot l'hivern, cal que siguin completament seques abans de retirar-les de la closca espinosa que les conté. Després cal desar-les en una caixa o un barril, cobertes de sorra fina. Qualsevol cuc que pogués estar dins d'alguna castanya sortirà a la superfície a la recerca d'aire i no danyarà cap altre castanya.
